Israel i el Líban s’acusen mútuament de violar la treva
L’Exèrcit libanès comença a desplegar-se al sud del país, com a part del pacte, entre crits de joia de la població que torna a la seva llar.
Militars hebreus van confirmar haver disparat contra civils que intentaven tornar als seus pobles.
L’eufòria inicial comença a dissipar-se. Encara es manté el silenci sobre el cel libanès. El dron israelià no ha tornat a aparèixer en la majoria del territori. Però això no implica que tot hagi sigut tan pacífic com es prometia en l’acord. Durant la segona jornada de l’alto el foc decretat dimecres de matinada, ja van començar les primeres violacions de la treva. Tant Israel com el Líban s’acusen mútuament de trencar l’acordat. Podrien ser episodis anecdòtics de moment, però el primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu, no va trigar a amenaçar Hezbol·là amb una "guerra intensiva en cas que es produeixi una violació del marc de l’alto el foc".
Un dels punts acordats, i que ja s’ha començat a aplicar sobre el terreny, era el desplegament de l’Exèrcit libanès al sud del país com "les úniques entitats autoritzades a portar armes o desplegar tropes a la zona", segons el text. Centenars de soldats libanesos van arribar a diferents llogarrets del sud entre crits de joia i aplaudiments. La població que insistia a tornar a les seves llars malgrat el perill i la destrucció va omplir la devastació de flors i grans d’arròs llançats als vehicles militars. Aquestes mateixes Forces Armades van denunciar les violacions de l’alto el foc per part d’Israel.
"Els dies 27 i 28 de novembre, després de l’anunci de l’acord d’alto el foc, l’enemic israelià va violar el pacte diverses vegades, mitjançant violacions aèries i apuntant al territori libanès amb diverses armes", van escriure a X dijous. El primer atac aeri va tenir lloc aquell mateix dia a prop de Baysariyah, al nord del riu Litani. L’acord de treva estipula que les instal·lacions militars no autoritzades al sud del riu Litani han de ser desmantellades, però no esmenta aquelles al nord del riu. Per la seva banda, l’"Exèrcit israelià va dir que un avió de guerra va portar a terme l’atac després de detectar "activitat terrorista en una instal·lació de Hezbol·là que contenia coets de mitjà abast al sud del Líban".
Hores abans, les mateixes autoritats militars hebrees havien confirmat haver disparat contra persones que intentaven tornar a certes zones del sud del país. De moment, les tropes israelianes no s’han retirat dels pobles fronterers libanesos als quals molts ciutadans oriünds estan intentant tornar. La invasió terrestre llançada l’1 d’octubre els va permetre penetrar fins a cinc quilòmetres a l’interior de territori libanès enmig de ferotges combats amb membres de Hezbol·là. Dijous les tropes israelianes van obrir foc contra Rmeish, un llogarret cristià que s’havia deslliurat en gran part de la violència que sí que s’ha acarnissat amb els pobles xiïtes en aquests gairebé 14 mesos.
Dos periodistes ferits
També, durant la primera jornada d’alto el foc, dos periodistes van resultar ferits mentre informaven des de la ciutat de Khiam, a sis quilòmetres de la frontera. A més, l’Exèrcit israelià va detenir quatre persones que inicialment va vincular a Hezbol·là, però Hassan Fadlallah, diputat del partit al Parlament, va denunciar que només es tracta de civils que intenten tornar. El mitjà libanès L’Orient-Le Jour va informar ahir que "una força israeliana, composta per quatre tancs i dues excavadores, ha entrat en un dels barris occidentals de Khiam". "L’Exèrcit israelià no va arribar a aquest barri durant els combats i ara està intentant entrar durant l’alto el foc", denúncia el diari. Dues persones més han resultat ferides per foc israelià a Markaba, a prop de la frontera.
- Anàlisi L’error no forçat que arrossega el fiscal
- Els diferents finançaments singulars Reivindicació històrica
- L’assessora de la Moncloa tenia dades del nòvio d’Ayuso abans de publicar-se
- Tribunals Primera querella contra la Guàrdia Civil per l’espionatge de Pegasus
- Acte de reconeixement L’antiga Convergència qualifica Pujol "pare de la nació" catalana