En clau europea
Vot de protesta a Romania
El Constitucional podria anul·lar el resultat de la primera volta de les presidencials, que va guanyar el prorús Georgescu.
La primera volta de les eleccions presidencials romaneses del 24 de novembre va ser un nou avís per a la Unió Europea (UE) del profund descontentament socioeconòmic desatès per part dels ciutadans i del creixent desprestigi dels partits tradicionals i les institucions polítiques. La decisió del Tribunal Constitucional d’ordenar en primer lloc el recompte dels vots i d’estudiar després si anul·la el resultat d’aquesta primera volta ha creat confusió en el funcionament democràtic romanès uns dies abans de les eleccions legislatives de l’1 de desembre i de la prevista segona volta de les presidencials del 8 de desembre.
El Constitucional ha actuat arran de la demanda presentada per un candidat ultra, Cristian Terhes, que només va aconseguir l’1,03% dels vots. Per la seva part, el Consell Suprem de Defensa i el president romanès, Klaus Iohannis, atribueixen a il·legalitats de TikTok la inesperada victòria en la primera volta de l’ex alt càrrec de l’ONU i ultra prorús Calin Georgescu, que va obtenir el 22,94% dels vots amb un programa de rellançament econòmic i desvinculació de la guerra d’Ucraïna.
Desestabilització
L’experiodista liberal Elena Lasconi, d’Unió Salvar Romania (USR), segona més votada amb un programa reformista anticorrupció (19,17%), va acusar el derrotat primer ministre socialdemòcrata (PSD), Marcel Ciolacu, d’estar darrere de les decisions del Constitucional. L’expresident romanès Traian Basescu i diferents politòlegs temen que la interferència del Constitucional en el procés electoral desestabilitzi el país.
El resultat electoral que podria ser anul·lat va enfonsar la coalició governamental formada pels socialdemòcrates i el Partit Nacional Liberal (PNL), afiliat als populars europeus, que van perdre 10 i 16 punts respectivament respecte a les legislatives del 2020. El primer ministre Ciolacu va quedar tercer i exclòs de la segona volta amb el 19,14%, i el candidat del PNL, l’exgeneral i ex primer ministre Nicolae Ciuca, va quedar cinquè, amb el 8,78%. Si al percentatge obtingut pels dos outsiders que van guanyar la primera volta de les presidencials, se suma el 13,86% aconseguit per un altre candidat ultra, el líder de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), George Simion, el vot de protesta supera el 55,9%.
Terhes, detonant de la decisió del Constitucional, és eurodiputat del grup ultra Conservadors i Reformistes Europeus (CRE). Tehres es distingeix pels seus successius canvis de partit. Després d’anys d’atacar amb duresa els socialdemòcrates, Tehres va ser elegit eurodiputat el 2019 com a candidat precisament del PSD. L’any següent, es va passar al Partit Nacional Camperol Cristià Demòcrata. El 2023, es va unir a l’ultradretà Partit Nacional Conservador Romanès (PNCR) per convertir-se en el seu líder i forma part del bloc ultra AUR. La crisi política romanesa es produeix en un context de descrèdit institucional: només el 29% dels romanesos confien en el Govern, mentre que la confiança en el Parlament baixa al 28%, segons els annexos del sondeig Eurobaròmetre de la Comissió Europea del juny. Els dos percentatges estan per sota de la mitjana, ja molt baixa de la UE (33% i 36%, respectivament). La confiança dels romanesos en els seus partits polítics es limita al 24%.
Desconfiança
Aquesta desconfiança és fruit de la falta de respostes efectives dels governs a l’elevada desigualtat, la pèrdua de poder adquisitiu, l’infrafinançament de la sanitat i l’educació i l’empitjorament de les perspectives econòmiques. A això, se suma la persistent corrupció, que implica haver de pagar suborns en els serveis públics, segons Transparency International.
A Romania, el 10% més ric acapara el 55% de la riquesa nacional, mentre que el 50% de la població només suma el 7,3% de la riquesa, segons el Global Wealth Databook 2023 de la Unió de Bancs Suïssos (UBS). El 10% més ric obté el 40,3% dels ingressos nacionals, mentre que el 50% de la població només aconsegueix sumar el 15,6% del total, segons el World Inequality Database (WID).
La pujada del preu dels aliments de més del 50% des de la pandèmia ha retallat el poder adquisitiu de la majoria de llars, ja que les pujades salarials han sigut inferiors a l’encariment de les principals despeses del pressupost familiar. El 32% dels romanesos estan en risc de pobresa, un 56% més que la mitjana de la UE, segons Eurostat. La pobresa alimentària ha empitjorat des del 2019 i afecta el 23,3% de llars, gairebé quatre vegades més que a Espanya (6,4%).
