Els rebels sirians ocupen grans territoris davant la fugida d’Assad

Poca distància, però una línia –la del front– que li era infranquejable. "Jo no soc ningú. Mai he sigut activista, ni periodista, ni he lluitat. Soc algú normal que sempre ha volgut, des de l’inici de la guerra, que el president sirià, Bashar al-Assad, marxés. Però això els era igual. Durant tots aquests anys, Assad i els seus amics, Rússia i l’Iran, ens han estat bombardejant i atacant. Ens van arruïnar la vida. Però avui hem tornat a casa", diu el Salah, que abans tenia una casa que ara ja no existeix.

Tot ha passat en qüestió de dies. Dimecres passat, els rebels sirians –liderats per la milícia Hayat Tahrir al-Xam (HTS)–, van iniciar una ofensiva militar contra les forces del règim de Damasc, que ha vist com els seus aliats –el Teheran i les seves milícies i Moscou– han sigut delmats i distrets, uns al Líban i a Ucraïna els altres.

Al principi, HTS va assegurar que l’ofensiva era tan sols per recuperar territori perdut el 2020, abans de l’últim alto el foc, però els milicians rebels van avançar; els soldats d’Assad fugien. Només tres dies després, sense gairebé combats, l’oposició siriana va prendre ahir gairebé la totalitat d’Alep, la segona ciutat de Síria i la que va ser, abans de l’inici de la guerra civil del país àrab, la seva capital econòmica.

Però n’hi ha més. La fugida dels soldats d’Assad és tan important que els milicians van prendre ahir a la nit, en qüestió d’hores, la totalitat de la ciutat de Hama, situada a poc més de 150 quilòmetres al sud d’Alep i que va ser un dels bressols de la revolució siriana en la primavera àrab del 2011.

"El primer que vaig notar a l’arribar a Alep va ser que la gent ens tenia por", explica l’Abdulfaki, natural de la ciutat i membre no combatent de les milícies opositores sirianes. "Molta gent tenia recel i estaven convençuts que havíem vingut a matar-los. Després s’han adonat que no, que l’únic que volem és alliberar la ciutat. Ens han dit que Assad i els seus acòlits els havien dit durant dies que som uns bàrbars, uns assassins. Que els degollaríem a tots. Mentien, per descomptat".

Renúncia al gihadisme

Hayat Tahrir al-Xam, la més gran de les faccions rebels que realitzen aquesta ofensiva contra el règim de Damasc, és la milícia que controla la regió opositora d’Idlib, i va ser l’antiga filial d’Al-Qaeda a Síria. Però el 2017, amb l’ascens del seu actual líder, Abu Mohammad al-Jolani, el grup va decidir renunciar al gihadisme i el terrorisme internacional i va centrar-se en la lluita dins de les fronteres sirianes.

Imatge ‘a l’europea’

Al-Jolani, durant els últims anys, s’ha caracteritzat per mostrar-se en imatges i llocs públics en camisa de botons a l’europea i amb barba retallada, buscant ser reconegut com un líder integrista i profundament islàmic –a Idlib impera la xaria–, però tolerant amb les minories religioses.

"Han passat vuit anys en els quals el món pensava que la revolució siriana estava morta. Molts de nosaltres també ho pensàvem. Però hem continuat. I el primer que m’ha passat pel cap a l’entrar a Alep han sigut totes les memòries del passat, de la meva infància. Tot el que vaig viure de petit; tots els amics que han mort aquí en mans d’Assad i de les seves bombes", diu l’Abdulfaki.

Notícies relacionades

El buit que deixarà la UNRWA

El gabinet de seguretat d’Israel aprova l’alto el foc a Gaza

A Alep, el passat i el present xoquen. Fa vuit anys, quan el règim de Damasc va ocupar la totalitat de la ciutat, ho va fer després de mesos de setge, de bombardejos per part de l’aviació russa i siriana contra desenes de milers de civils atrapats als barris opositors del setge. Segons estimacions de l’Observatori Sirià per als Drets Humans (OSDH), en la batalla d’Alep, que va acabar el gener del 2016, van acabar morint més de 30.000 persones, la majoria de les quals eren civils.

El contrast amb la presa opositora d’Alep d’ahir, sense gairebé combats i morts civils, és evident. "Crec que la gran diferència és que nosaltres, els opositors, som els habitants d’aquesta ciutat. Jo he viscut la major part de la meva vida aquí", afegeix el Salah.