Esperança de treva a Gaza

A l’altra vora del Mediterrani, la solidaritat entre pobles no coneix fronteres. I més quan la majoria sucumbeixen sota les mateixes bombes. Després de l’alto el foc decretat al Líban dimecres passat, la població de la devastada Franja de Gaza també es despertava amb una alegria genuïna i rara. "Despertar-me amb la notícia de la treva al Líban va ser una sensació meravellosa; es mereixen viure en pau i amb seguretat, es mereixen la vida", escrivia Hamada Shaqoura des de l’assetjat enclavament. Com molts altres, Hamada es va permetre un moment d’il·lusió per al seu propi poble. "Això va encendre en mi una espurna d’esperança que el que ens està passant a Gaza podria acabar", va confessar a X.

"Vull aferrar-me a aquesta espurna: els palestins mereixen viure, els nostres fills mereixen créixer, anar a l’escola, jugar, somiar i prosperar", va afegir Shaqoura, un conegut bloguer gastronòmic que comparteix vídeos diàriament en què cuina i alimenta els nens del camp de refugiats de Khan Yunis, al sud de Gaza. Aquesta espurna va calar en tots els cors dels palestins, ja que significava que el final del vessament de sang per part d’Israel a la seva terra era més possible que abans. En menys de 14 mesos, la brutal ofensiva israeliana contra l’enclavament palestí ha matat més de 44.429 persones, ha fet desaparèixer sota les ruïnes milers més i n’ha ferit 105.250.

Només dissabte, almenys 100 palestins van ser assassinats en diferents atacs en tota la Franja, segons el Ministeri de Salut gazatí. Per això, qualsevol espurna d’esperança es converteix en un raig de llum enmig de la més pura foscor. Tot i que, mentre les bombes israelianes no paren de caure per 422è dia consecutiu, és difícil, si no impossible, aferrar-se a aquest diminut foc. Malgrat l’impuls dels Estats Units perquè es realitzi un renovat esforç que posi fi als combats a l’enclavament, la majoria dels palestins de Gaza se senten abandonats. Precisament la milícia libanesa Hezbol·là va començar a llançar projectils i drons contra territori israelià el 8 d’octubre del 2023, en solidaritat amb el patiment dels gazatís i en suport a Hamàs, prometent que no s’aturaria fins que Israel acceptés un alto el foc a Gaza.

Però des de dimecres el cel israelià es manté en calma. "Gaza està abandonada", reconeix Hatem Mohammad, de 47 anys, resident de la ciutat de Gaza, a la CNN. "Hezbol·là té planejat abandonar Gaza per preservar el que queda de les seves forces, així que no ens convé", apunta. "Aquest acord permetrà a Israel centrar-se únicament en els palestins i en el que queda de la causa palestina", afegeix, constatant un temor que molts comparteixen. Més enllà de la solidaritat inicial amb el poble libanès i els centenars de víctimes civils que l’escalada israeliana també ha causat, els habitants de Gaza comencen a sentir-se abandonats i oblidats.

Durant l’anunci de l’alto el foc al Líban, els líders israelians i nord-americans el van descriure com una oportunitat per intentar avançar cap a un alto el foc a Gaza. Dijous, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir que les condicions per acordar l’alliberament dels ostatges israelians de Gaza "han millorat". "Estic disposat a un alto el foc en qualsevol moment, però no a posar fi a la guerra, perquè també hem de mirar d’aconseguir l’eliminació de Hamàs", va afirmar. Fins i tot Hamàs va recordar dimecres que el seu grup continuava volent arribar a un acord, alhora que acusava Israel de ser inflexible.

Lleuger optimisme

A Egipte, mediador clau en les negociacions, també es va percebre un lleuger optimisme. Dues fonts de seguretat egípcies van assegurar a l’agència britànica que Israel havia informat al Caire que, si es mantenia l’alto el foc libanès, tornarien a treballar en un acord sobre Gaza. Després de quasi 14 mesos de guerra, les negociacions per aconseguir la treva a Gaza i l’alliberament dels ostatges israelians fa setmanes que estan estancades. Les dues parts es neguen a cedir en les seves demandes, que són pràcticament excloents. D’una banda, Israel vol destruir Hamàs, mantenir tropes sobre el terreny i reassentar-se al nord, una demanda inacceptable per al grup palestí.

Notícies relacionades

Protesta a gran escala a Geòrgia contra el Govern

La socialdemocràcia europeista guanya les eleccions legislatives a Romania

Hamàs, per la seva banda, exigeix una aturada total de les hostilitats, el retorn de la gent a les seves cases situades al nord –sotmès a un setge medieval des de fa algunes setmanes– i cap presència israeliana sobre el terreny. Davant la impossibilitat d’arribar a un acord, Qatar, mediador clau, va abandonar la seva posició de l’últim any i va tancar l’oficina política de Hamàs a la capital, Doha, després de concloure que les dues parts ja no negocien de bona fe. Unes hores abans que entrés en vigor la treva al Líban, el president nord-americà Joe Biden va assenyalar dimarts que Washington "farà un esforç" amb Turquia, Egipte, Qatar, Israel i d’altres per mirar d’aconseguir un alto el foc a Gaza, alliberar els ostatges i "posar fi a la guerra sense Hamàs en el poder".

Però, més enllà de l’esperança de víctimes i negociadors, la clau és als despatxos de Jerusalem. I, des d’allà, el missatge que arriba és molt diferent. "¿Estem al principi del final [de la campanya de Gaza]? Definitivament no. Encara tenim molt a fer", va dir aquesta setmana el ministre d’Agricultura israeliana, Avi Dichter.