Luis Moreno Ocampo: "El G-7 està ofegant la pressió que una investigació exerceix sobre Netanyahu"

En la seva última reunió, els governs del G-7, inclosos els europeus, no s’han compromès a detenir Netanyahu si viatja als seus països. ¿Què n’opina?

Crec que els polítics no han entès com la justícia els pot ajudar a gestionar aquest conflicte. Fins ara, ni Europa ni els Estats Units han tingut cap influència en Netanyahu. Per això, en lloc de protegir-lo d’una investigació penal, haurien de permetre que el CPI influeixi en les seves decisions. Em sorprèn aquesta desconnexió dels mons en els quals vivim.

Està dient que la justícia internacional funcioni com a mecanisme de dissuasió. ¿Veu com un error la postura del G-7?

Totalment. Estan ofegant la pressió que una investigació exerceix [sobre Netanyahu], la qual cosa és un error. A més, perjudica Europa, que vol aturar aquesta guerra. Hem d’entendre que s’han d’harmonitzar els esforços polítics amb les decisions judicials. I la manera més senzilla d’aturar aquest conflicte és aplicar el principi de complementarietat: si Israel inicia demà una investigació genuïna, el cas davant el CPI s’atura.

¿Creu que Israel investigaria el seu propi primer ministre?

Aquesta és la millor defensa que té Israel. Els jutges, el fiscal i els portaveus del CPI han deixat clar que, si un fiscal israelià comencés una investigació sobre Netanyahu i Gallant, el cas davant el CPI seria inadmissible. Netanyahu podria intentar viatjar a Alemanya o França, però podria trobar-se que algun jutge ordena el seu arrest.

França i Itàlia afirmen que Netanyahu té immunitat.

És un argument legal erroni. Netanyahu no té immunitat davant el CPI. Això ho va establir una decisió del febrer del 2002 en un cas entre el Congo i Bèlgica. Aquesta sentència va establir que els alts funcionaris gaudeixen d’immunitat [mentre estiguin en el càrrec] davant els tribunals nacionals [estrangers], però no davant els tribunals internacionals. El CPI opera sota un règim jurídic diferent del dels tribunals nacionals.

Un altre argument és que no és realista que Netanyahu s’enfronti a un judici, ja que cap líder d’una potència mundial ho ha fet.

És un argument increïble, perquè això ens ve a dir que la llei només és aplicable als enemics, com [el president rus, Vladímir] Putin, però no als amics, com Netanyahu. Això no és llei; és destruir la llei. I si destruïm la llei, no ens queda res més que matar-nos entre nosaltres.

¿El CPI pot desaparèixer?

No. Aquest risc existia quan jo hi era. No obstant, quan vaig deixar el càrrec, vaig tancar la meva gestió amb un assessor legal del Departament d’Estat dels EUA a la meva oficina, xerrant amb mi. El CPI continuarà existint; els estats occidentals no deixaran de finançar-lo, i l’ordre d’arrest es mantindrà.

Alguns afirmen que els països europeus van cedir a canvi d’un alto el foc al Líban.

No ho sabem; és possible. Si fos així, demostraria la importància del CPI. Aquest alto el foc ha provocat per primera vegada un conflicte entre Netanyahu i la seva ala més extrema, que el pressionava cap a una guerra amb l’Iran.

Va esmentar Putin. Ell també té una ordre d’arrest. ¿El que està passant el pot beneficiar?

No. [El nou president nord-americà, Donald] Trump és un trader, un que fa transaccions, i crec que intentarà utilitzar aquesta ordre d’arrest [per exercir pressió]. Perquè si aquesta ordre d’arrest es manté, tindrà més poder i influència sobre ell [Netanyahu]. I pot fer el mateix amb Putin, per negociar. Perquè, a més, el Consell de Seguretat de l’ONU, on Rússia i els EUA es poden posar d’acord, sí que té la facultat de suspendre aquestes ordres de detenció.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

¿I les regles establertes després de la Segona Guerra Mundial?

Són coses diferents. El CPI és un model nou, amb tot just dues dècades, i encara poc entès. Però hi ha més per fer: necessitem tribunals i fiscals especialitzats en terrorisme internacional, que també investiguin Hamàs i els seus finançadors. Això donaria als líders una alternativa a la guerra. Espanya és un bon exemple: va patir el terrorisme, però mai va bombardejar, assetjar ni matar de gana.