La socialdemocràcia europeista guanya les eleccions legislatives a Romania

D’acord amb els analistes, si el recompte final confirma aquestes dades, el centreesquerra haurà salvat els mobles malgrat experimentar un retrocés de suports i comptarà amb prou escons a la Cambra per formar govern. Això sí, la ultradreta incrementa el seu percentatge de vots respecte a convocatòries anteriors i es converteix en una força parlamentària de pes.

"Els electors han confirmat que volen que les inversions continuïn", va reaccionar el primer ministre i líder de l’esquerra moderada, Marcel Ciolacu, eliminat diumenge passat de la carrera presidencial. "Els romanesos van enviar un senyal important a la classe política", va continuar, que consisteix que "volen mantenir-se en la via europea", però també "protegir la identitat i els valors nacionals".

Quedaran, això sí, per comptabilitzar els resultats del vot a l’exterior, que solen afavorir precisament la dreta radical i el centrisme. "Els socialdemòcrates esperaran uns dies abans de celebrar", va avançar a Reuters Radu Magdin, un dels comentaristes polítics més prestigiosos del país. "Una coalició amb els centristes és molt més probable que amb la patata calenta dels radicals, però tot dependrà de qui es converteix en president", va acabar assenyalant.

Eleccions presidencials

Precisament, diumenge vinent està prevista la celebració de la segona volta de les presidencials, amb dos candidats en disputa: l’ultradretà simpatitzant del Kremlin, Calin Georgescu, i la centrista Elena Lasconi, proeuropeista i atlantista. La victòria del candidat radical en la primera volta i les acusacions de les autoritats respecte a la fiabilitat d’aquests comicis han fet tremolar aquests dies el sistema polític romanès fins als seus fonaments. Les autoritats van apuntar a una possible influència russa i al paper de la plataforma TikTok, i el Tribunal Constitucional va decidir recomptar els vots, un procés que segueix el seu curs. A més, aquest dilluns l’alta cort decidirà definitivament si cancel·la els resultats electorals de la primera volta després d’examinar les denúncies de manipulació electoral. Com ja és tradició, el Kremlin, a través del seu portaveu, Dmitri Peskov, ha desmentit categòricament que el seu país hagi interferit durant la campanya en favor de Georgescu.

Ahir els col·legis electorals van estar oberts fins a les 21.00, una hora més que a Espanya. En aquestes legislatives, la ultradreta es va presentar disseminada en diverses formacions que tenen en comú la seva oposició al suport a Ucraïna, en nom de la "pau" i la defensa dels "valors cristians". Les enquestes atorguen a les diferents formacions que engloben aquesta tendència política un 30% d’intenció de vot, segons informa Efe.

Notícies relacionades

Protesta a gran escala a Geòrgia contra el Govern

El que val Europa

Florentina Noja, una enginyera de 55 anys, va decidir votar a "joves candidats, menys adoctrinats pel sistema". "Hem de començar de zero", va dir a France Presse sota el cel ennuvolat de Bucarest, tot i que va expressar el seu temor que Romania s’allunyi del camí europeu. George Sorin, un economista de 45 anys, ho té clar: votarà per un partit nacionalista. El Parlament actual "no ha fet més que servir als interessos d’Ucraïna aprovant una sèrie d’ajudes sense explicar res" i oblidant-se dels "[interessos] de Romania", va assenyalar, de manera que criticava "el servilisme" cap a Brussel·les.

Els socialdemòcrates i liberals, que actualment governen en coalició i que han quedat molt malparats en les presidencials, van animar a triar "entre l’estabilitat i el caos", segons el missatge que va transmetre Ciolacu abans de l’obertura dels col·legis electorals. En la mateixa línia, el president Klaus Iohannis va afirmar que aquestes eleccions eren "crucials per al rumb de Romania en els pròxims anys". La possibilitat que un país com Romania, fronterer amb una Ucraïna en guerra, que allotjarà pròximament la base militar més gran de l’OTAN a Europa, passés a engrossir les files de països comprensius amb Moscou, com Hongria i Eslovàquia, va suscitar gran inquietud a les seus comunitàries i de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les.