Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Irlanda tindrà un Govern de centredreta cinc anys més. Quan falten vuit escons per adjudicar, el resultat de les eleccions de divendres passat ha donat la victòria al partit de centre Fianna Fáil, amb el 21,8% dels vots i 44 representants, alhora que el partit de centredreta Fine Gael –de l’actual primer ministre irlandès, Simon Harris– obté el 20,8% dels sufragis i 37 diputats. Uns resultats que permetran als dos partits revalidar la coalició que ha governat el país en la legislatura passada i que confirma l’aposta per la continuïtat d’una part important dels irlandesos. Els dos partits sumen 81 representants al Parlament (Dáil), una xifra que augmentarà previsiblement en les pròximes hores i que els deixarà molt a prop de la majoria, de 88 diputats.

Un cop conclòs el recompte, els dos grans partits –rivals històrics fins a mitjans de la dècada passada– hauran de fixar les seves prioritats per separat i posteriorment hauran d’iniciar una negociació que es preveu poc complicada. Tot apunta que optaran per repetir la fórmula que ja van implementar en la legislatura anterior i que inclou una alternança en el càrrec de primer ministre (taoiseach).

Possibles socis

El líder del Fianna Fáil, Michéal Martin, serà previsiblement el nou taoiseach fins a mitjans del 2027 –amb Harris com a vice primer ministre– i a partir de la segona meitat del mandat els dos líders intercanviaran les seves funcions en el Govern.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Falta per veure qui serà el tercer soci de la coalició, un suport necessari per comptar amb una majoria clara en el Dáil que permeti completar la legislatura sense sobresalts. Els més ben posicionats són el Partit Social Demòcrata i el Partit Laborista, amb uns resultats que han millorat respecte a les eleccions passades, amb 11 i 10 representants, respectivament.

Les dues formacions de centreesquerra s’han mostrat obertes a negociar un pacte, malgrat que tot apunta que posaran un preu elevat a canvi del seu suport davant el temor que una entrada a l’Executiu els passi factura a llarg termini entre el seu electorat. Una situació que ja s’ha produït en aquestes eleccions amb els Verds, socis minoritaris del Govern en la legislatura passada.