El president de Corea del Sud frena la llei marcial imposada pel president

"La nostra Assemblea Nacional s’ha convertit en un refugi de criminals, en un cau de dictadors legislatius que pretenen paralitzar els sistemes de l’administració i la justícia i acabar amb el nostre ordre liberal democràtic", va tronar Yoon. El líder conservador pretén "reconstruir un país lliure i democràtic" i "erradicar les menyspreables forces pro nord-coreanes i antiestatals que saquegen la llibertat i felicitat del poble". El decret no va respondre a una amenaça de Pyongyang sinó a xocs mundans de política domèstica.

Mandat temporal a l’Exèrcit

Cap al Parlament es va dirigir l’Exèrcit per acordonar-lo i davant les portes van créixer les baralles amb els manifestants que demanaven la restitució democràtica i l’arrest del president. Uns 190 legisladors de l’oposició havien entrat a les instal·lacions hores abans i van tombar per unanimitat el decret en una votació urgent. "Ha quedat nul i sense efecte", va clamar el president de la cambra, Woo Son-shik. El resultat va provocar la joia dels congregats a les portes i la progressiva retirada de l’Exèrcit.

La llei marcial concedeix el comandament temporal als militars si el poder civil està desbordat o en temps d’emergència. L’ordre sotmet la premsa a la censura, prohibeix tota activitat política, vagues i protestes i permet detencions sense intervenció judicial. Va ser utilitzada per última vegada el 1979 després de l’assassinat del president Park Chung-hee en un cop d’Estat.

En mig segle de democràcia no han escassejat les crisis polítiques ni els perills més o menys versemblants des de Corea del Nord, però cap partit s’havia atrevit a activar-la. El país es va preguntar durant diverses hores si continuava vigent la decisió presidencial o la parlamentària. Al final Yoon es va rendir davant l’evidència del furor popular i les vagues indefinides convocades per la confederació de sindicats. Tampoc va rebre suports exteriors i va ressonar el compromís del Departament d’Estat nord-americà d’honrar la decisió parlamentària. A Seül es pot governar amb o sense Washington, però no contra Washington.

Caires suïcides

Notícies relacionades

Assassinat a trets a Nova York el CEO d’una empresa d’assegurances

Amnistia conclou que Israel comet genocidi a Gaza

No sembla que la carrera de Yoon, líder del Partit del Poder del Poble, sobrevisqui a una barrabassada amb caires suïcides. La seva posició ja semblava abocada al desastre abans que aparegués a la televisió. Els escàndols de corrupció de la seva formació i la pulsió de la seva dona d’acceptar regals havien enfonsat la seva acceptació popular fins al 19%. Yoon es va imposar en les eleccions del 2022 amb escassíssim marge i a l’abril va veure com el Partit Democràtic aconseguia els dos terços dels seients parlamentaris. La Cambra li infligeix des d’aleshores martiris quotidians. L’últim cop va ser l’aprovació d’un pressupost reduïdíssim que, segons Yoon, impossibilita qualsevol política de govern i aboca el país al bloqueig. Per al president és filibusterisme; per a l’oposició, simple democràcia. No és estrany que Yoon acusi els seus rivals polítics de ser "forces antiestatals", ni que respongui a les crítiques de la premsa amb querelles per difamació. És possible que davant aquest setge pretengués cohesionar les files. Només la desesperació explica que prengués una decisió que els sud-coreans, és igual el seu signe polític, associen uns temps feliçment enterrats.

"No crec que pugui seguir. L’oposició només necessita uns 10 vots dels conservadors per tirar endavant una moció de censura. I en qualsevol cas, hi haurà protestes massives i perdrà més suports entre els polítics del seu partit", opina Ramón Pacheco, professor de Relacions Internacionals del King College i expert en Corea del Nord. Fins i tot un líder del seu partit, Han Dong-hoon, va qualificar la llei d’"error" i va cridar el poble a aturar-la. Més contundent va ser Lee Jae-myung, del Partit Democràtic. Emetent en directe des del seu mòbil a bord del seu automòbil va convocar els ciutadans al Parlament perquè el país no sigui governat per "tancs, carros blindats i soldats amb pistoles i ganivets".