El paper de l'aigua en la pau

Nominats al premi Nobel de la Pau 2024, la palestina Nada Majdalani i l’israelià Gidon Bromberg són codirectors d’EcoPeace, una organització que va començar definint-se com a ecologistes per la pau fa 30 anys i el treball de la qual ha pres rellevància internacional amb les successives escalades del conflicte a la Franja de Gaza, que han posat de manifest el rol central de l’aigua a la regió. La necessitat de proveir la població en plena crisi climàtica, per moments utilitzada com a arma de repressió, s’ha convertit en el motiu més urgent pel qual israelians i palestins podrien arribar a treballar junts. Majdalani i Bromberg van atendre EL PERIÓDICO durant la seva visita a Barcelona amb motiu de la conferència al palau Macaya de la Fundació La Caixa, coorganitzada per l’IEMed i el Club de Roma.

"Tots diem estimar la nostra Terra Santa, però no hi haurà terra per estimar si continuem destruint-la en aquest conflicte", diu el codirector israelià per explicar per què una organització ecologista es va introduir de ple en el procés de pau. EcoPeace es va crear el 1994, quan la pau semblava possible. "Vam aconseguir crear una espècie d’eufòria. Sabíem que fèiem una cosa que semblava fora de lloc, però això era el que feia aquell moment únic", explica la codirectora palestina. Van entendre que uns països depenien dels altres per al proveïment d’aigua, que va ser designat un dels cinc pilars per a la pau en els Acords d’Oslo.

Com a zona semidesèrtica, el Pròxim Orient pateix una sequera crònica. "Estem connectats per uns recursos hídrics molt limitats i és la nostra responsabilitat protegir-los de la contaminació i compartir-los equitativament", explica Majdalani. "L’aigua ens permetia avançar i exemplificar que podem resoldre algunes de les qüestions que ens disputem i que tots hi sortim guanyant, que la pau és possible", afegeix.

En aquell temps, tota l’aigua venia del riu Jordà, que Palestina, Israel i Jordània comparteixen. Israel se n’emportava la major part i la solidaritat amb els seus veïns el posava en risc d’escassetat. Però el desenvolupament tecnològic que va permetre la construcció de plantes dessalinitzadores va acabar amb la lògica de suma zero. Actualment, a Israel, el 80% de l’aigua potable prové d’aigües subterrànies compartides, i la meitat de l’aigua utilitzada en agricultura és aigua residual tractada.

"Un trauma profund"

Aquesta aposta, que va beneficiar tota la regió, va continuar valent crítiques a EcoPeace. "Sempre se’ns ha condemnat per ser traïdors, per treballar amb l’enemic", lamenta Majdalani. "Estem al mig, i especialment en aquests temps ens resulta realment difícil que la gent comprengui per què seguim junts", reconeix.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs i Fatah acorden gestionar Gaza amb un comitè independent

L’actual escalada bèl·lica ha afectat greument l’organització. "El personal de totes les nostres oficines ha perdut éssers estimats. Tots tenim un trauma profund", diu Bromberg. "Les nostres comunitats estan molt dividides", apunta Bromberg i assenyala el creixent rebuig de la població israeliana cap a la gestió del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Amb tot, EcoPeace ha de treballar en estret contacte amb els dos governs. Els presenta informes amb recomanacions i, de vegades, els fan cas. Per exemple, amb la reobertura dels canals d’aigua que van d’Israel a Gaza, que van ser tallats després dels atacs del 7 d’octubre i que ja han sigut represos. També van advocar des del principi per l’entrada de la comunitat internacional en el procés de resolució del conflicte. "Aquesta és, jo crec, una de les raons per les quals vam ser nominats per al premi Nobel. Tenim un historial d’influència sobre els responsables polítics. Per desgràcia, no tant com voldríem. Altrament, la regió seria molt diferent", afegeix Bromberg.