La moció de censura aplana el camí de Le Pen

"Volent o sense voler, tots estan contribuint al procés de normalització de Reagrupament Nacional i aplanant el camí del seu candidat, Jordan Bardella, cap al Govern", diu Tara Varma, analista visitant de la Brookings Institution de Washington. "Es confirma, d’una banda, la idea que l’esquerra i la ultradreta poden trobar objectius comuns. I el mateix Barnier ha establert un precedent en política econòmica, al negociar amb els de Le Pen perquè el salvessin a ell i als pressupostos". Barnier ha intentat seduir la ultradreta; l’esquerra ha premut el botó nuclear amb ells.

L’Assemblea Nacional que va sortir de les eleccions de juliol està dividida a grans trets en tres blocs: un de centredreta (liderat pels macronistes), un altre d’esquerres (el ressuscitat Partit Socialista i la França Insubmisa creada per l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon) i, l’últim, Reagrupament Nacional, nacionalpopulista i antiimmigració. Macron podria haver nomenat la candidata proposada per l’esquerra, Lucie Castets. Però la jove política de 37 anys havia promès derogar la reforma de les pensions en què Macron es va deixar la pell i gairebé tota la seva popularitat. Macron va decidir al seu lloc girar a la dreta, amb l’esperança que Barnier, expert polític francès, aconseguís seduir un nombre suficient de diputats per treure els seus pressupostos socials. No ho va aconseguir.

França es torna ingovernable, perquè no sap encara governar-se en coalició. Pot aprendre a fer-ho per la via italiana, que ha tingut 70 governs en 80 anys de democràcia. Un camí que ha portat a l’ascens del primer govern d’ultradreta des del final de la Segona Guerra Mundial, dirigit per Giorgia Meloni. O pot intentar fer-ho pel camí alemany: amb una gran coalició entre els grans partits, els socialdemòcrates i els democristians, que han compartit Executiu en diverses ocasions i ara apliquen un cordó sanitari estricte als ultres d’Alternativa per Alemanya. Fins i tot poden seguir la ruta espanyola, que després d’anys de vaivé polític ha aconseguit un Govern de coalició estable, tot i que de manera precària i amb alts costos.

La via més probable

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Assassinat a trets a Nova York el CEO d’una empresa d’assegurances

El que no pot permetre’s França és la via que sembla més probable: una successió d’Executius fugaços. Perquè el panorama geopolític es presenta aterridor. París ha d’aspirar a tenir un govern fort que pugui reaccionar davant l’amenaça de guerra comercial del pròxim president dels EUA, Donald Trump. I que redueixi el deute públic, disparat per sobre del 114% del PIB, i el dèficit, molt per sobre del permès per la UE.

Però gairebé ningú en la política francesa sap com reduir aquests números sense fer que el carrer cremi. "Le Pen ha aprofitat la moció de censura per recordar el seu programa i que ella i el seu partit haurien guanyat si no hagués sigut per l’estratègia de bloc de l’esquerra i el partit de Macron", va assenyalar ahir Roxane Vigneron, politòloga francesa, a France 24.