La pinça de l’esquerra i la ultradreta fulmina el Govern de Barnier

Segons la líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, havia de passar un miracle perquè el primer ministre postulat per Emmanuel Macron se salvés, i aquest miracle no hi va ser. La caiguda de Barnier encara posa més contra les cordes el president de la República, que ara haurà de buscar un nou candidat a cap del Govern per la impossibilitat legal de convocar eleccions legislatives fins al juliol, al cap d’un any de les anteriors. Després de la moció de censura, l’Elisi va indicar que Macron es dirigirà als francesos aquest dijous a les vuit del vespre.

Una estona abans de l’esperada censura, el ja ex primer ministre es dirigia emocionat a l’hemicicle enmig d’un llarg aplaudiment i part del grup macronista dret: "Em commou molt la vostra actitud i la vostra acollida". Després va afirmar que aquesta moció farà que les coses siguin "més serioses i més difícils".

Un últim discurs que ja tenia un to de comiat malgrat que en aquell moment encara no se sabien els resultats i en el qual Barnier no va voler desaprofitar l’oportunitat per assenyalar com a responsable Le Pen: "Vostè i jo no tenim la mateixa idea de patriotisme", va assenyalar. I és que el Govern de Barnier s’enfrontava ahir a dues mocions de censura (la segona la impulsava el partit de Le Pen). Minuts abans del comiat del primer ministre, la líder ultradretana s’acostava a l’estrada per sentenciar "el final d’un Govern efímer". "És l’hora de la veritat. [...] Passi el que passi, Reagrupament Nacional estarà a punt per obrir el país al camí de recuperació que l’espera", va insistir la líder ultra.

Per a Le Pen, "la pitjor política seria no censurar el pressupost". Els pressupostos socials del 2025 han portat el Govern de Barnier davant dues mocions de censura, una de les quals ha resultat insuperable. Aquests comptes basats en importants retallades socials i la pujada d’impostos van ser titllats per bona part de l’Assemblea Nacional d’"impopulars", i durant unes quantes setmanes tant l’esquerra com l’extrema dreta van amenaçar de censurar el Govern si recorria a l’article 49.3 de la Constitució per tirar endavant l’ajust pressupostari.

Aquest recurs constitucional permet al Govern aprovar lleis i pressupostos sense necessitat de votació parlamentària. "Aquest Govern només va oferir una alternativa: impostos, impostos i més impostos," va criticar Le Pen.

Del "decretàs" a la censura

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Corea del Sud investiga el seu president per insurrecció

Després de setmanes de reunions i debats, dilluns Barnier optava per aplicar aquest decret. Un parell d’hores després, l’esquerra presentava la moció de censura, i la sorpresa arribava quan Le Pen anunciava que no únicament votaria la proposta de l’esquerra, amb la qual cosa se superaven els 288 vots que feien falta per censurar el Govern, sinó que també presentaria la seva.

Durant el debat previ a la votació, diversos diputats insistien que aquesta situació de caos havia sigut provocada pel mateix president, a qui convidaven a dimitir. Macron ho ha repetit més d’una vegada, l’última dimarts, quan des de l’Aràbia Saudita va sentenciar que "no dimitiria".