El 40% dels espanyols estan a favor de reduir o eliminar les sancions a Rússia

Més de mil dies després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, la guerra de Vladímir Putin sembla estancada malgrat la recent escalada bèl·lica arran de l’ús d’armes de llarg abast. Un estancament que es comença a traduir en certa contrarietat respecte a la fèrria posició que han mantingut els grans països d’Europa respecte a Rússia. Una enquesta elaborada en cinc dels principals països de la UE (Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Bèlgica) reflexa que les sancions econòmiques al Kremlin divideixen l’opinió pública, i que si bé hi continua havent una majoria favorable a mantenir o augmentar aquestes represàlies, els partidaris de reduir-les o eliminar-les s’acosten al 40% en molts països, entre els quals Espanya.

La conclusió porta la firma de Cluster 17, una empresa demoscòpica francesa que treballa en aquests cinc països mitjançant un innovador mètode d’estudi basat a segmentar la societat en grups de valors, classificats en funció de les seves opinions sobre els grans temes que divideixen ideològicament la ciutadania. La seva última Enquesta Paneuropea, realitzada del 12 al 15 de novembre a partir de 1.514 entrevistes a Espanya i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, mostra que el 39% dels espanyols aposten per alleujar i, fins i tot, suprimir les sancions de la UE a Rússia. El 42% defensa que s’incrementin i el 13% advoca per mantenir les que hi ha, cosa que significa que la majoria dels enquestats (55%) estan d’acord amb càstigs econòmics a Putin.

Itàlia, al capdavant

No obstant, aquest 39% d’espanyols crítics amb les sancions a Rússia representa el segon percentatge més alt entre els cinc països estudiats, només superat per la Itàlia de Giorgia Meloni, on el 52% de la societat reduiria o acabaria amb les represàlies econòmiques. A Alemanya (37%) i França (35%) es repeteix aquesta minoria significativa d’oposició a les sancions, tot i que sempre amb una majoria favorable d’entre el 55% i el 60%. En el cas de Bèlgica, el rebuig de les sancions es queda en el 29% i el suport arriba al 63%.

De ben segur, els interessos econòmics d’Espanya a Rússia pesen en aquesta resposta, ja que el sondeig inclou una altra pregunta relacionada amb la guerra d’Ucraïna que de nou reflecteix una rellevant fractura social. Davant la possibilitat que Donald Trump suspengui l’ajuda militar als ucraïnesos quan torni a la Casa Blanca, el 54% dels espanyols serien partidaris que la UE reforcés la seva col·laboració militar amb el Govern de Volodímir Zelenski, però un 42% rebutjaria aquesta hipòtesi. Els resultats són bastant semblants a Alemanya i Bèlgica, mentre que a Itàlia i França es donen sengles majories contràries a elevar l’ajuda a Ucraïna.

Rebuig i indiferència

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La tornada de Trump també divideix els espanyols, tot i que en aquest cas entre el rebuig i la indiferència. El 44% dels enquestats a Espanya defineixen el magnat com "un enemic d’Europa" i només un 12% el consideren un "amic" de la UE, però hi ha un 39% que no es decanten ni per una etiqueta ni per l’altra. Francesos, alemanys, italians i belgues també reflecteixen en aquesta qüestió opinions molt similars a la dels espanyols. A més, la meitat dels espanyols creuen que el món serà menys segur amb l’elecció de Trump, un 18% opina que serà més segur i un 27%, ni una cosa ni l’altra.

L’estudi de Clúster 17 és una bona radiografia de la percepció social d’un dels grans debats oberts en la si de la Unió Europea: la sobirania estratègica europea i la seva competitivitat respecte als Estats Units i la Xina. En la comparació amb les dues potències, set de cada 10 espanyols tenen clar el seu diagnòstic: Europa és poc o gens competitiva. Una conclusió a la qual també s’arriba en tots els països analitzats. També en els cinc estats s’observa la transició ecològica com una oportunitat per reforçar la competitivitat.