El dèficit de la rebaixa fiscal

La crisi pressupostària i política de França és conseqüència del forat causat per les rebaixes fiscals impulsades pel president francès, Emmanuel Macron, des del 2017 i per la seva manera de governar altiva, sense diàleg i a cop de decret, que és rebutjada pel 74% dels francesos, segons el sondeig Fractures franceses d’Ipsos del novembre elaborat per a Le Monde, la Fundació Jean Jaurès, l’Institut Montaigne i Sciences Po. El Tribunal de Comptes francès, en el seu informe del juliol, responsabilitza de l’actual degradació del dèficit i el deute públic del país les reduccions d’impostos i cotitzacions socials fetes per Macron des que va arribar a la presidència. El Tribunal de Comptes xifra la pèrdua de recaptació anual en 62.000 milions d’euros el 2023, equivalents al 2,2% del producte interior brut (PIB).

Aquesta xifra de recaptació perduda és superior a l’ajust de 60.000 milions per redreçar les finances públiques plantejat pel Govern ja caigut de Michel Barnier en el seu projecte de pressupostos del 2025. La pèrdua acumulada de recaptació portarà el dèficit públic francès al 6,1% del PIB a final d’any i el deute públic va superar el 112% del PIB en el segon trimestre, segons l’institut francès d’estadístiques (INSEE). La Comissió Europea va obrir al juny un expedient contra França per haver superat més del compte els límits del Tractat de la UE (3% de dèficit i 60% de deute).

Macron es va guanyar a pols el sobrenom de president dels rics, ja que les seves rebaixes tributàries beneficien fonamentalment les famílies benestants i les grans empreses, mentre que l’efecte per a la majoria ha sigut limitat. Aquestes rebaixes no van aportar un creixement i una creació d’ocupació a França addicional al generat per la conjuntura favorable europea i internacional, segons la Fundació Jean Jaurès. La reducció de la taxa d’atur des de l’octubre del 2017 a França ha sigut limitada (1,6 punts, fins al 7,6%) en comparació amb Espanya i Itàlia i se situa encara més per sobre de la mitjana de l’eurozona que llavors, segons l’Eurostat.

Les rebaixes d’impostos, per contra, han accentuat la desigualtat. El patrimoni de les 500 fortunes franceses més grans ha passat d’equivaler el 10% del PIB el 2010 a fer-ho prop del 45% actualment, assenyala l’economista Lucas Chancel. El 10% més ric de França concentra el 57,7% de tota la riquesa, mentre que el 50% de la població només suma el 5,1%, segons World Inequality Database.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Les rebaixes fiscals amb més pèrdua de recaptació anual, segons els informes de l’Institut Montaigne, la Fundació Jean Jaurès, el governamental France Stratégie 2023 i les lleis de pressupostos, han sigut: la supressió de l’impost sobre la propietat de la residència habitual (18.200 milions), la reducció del tipus de l’impost de societats (11.500 milions), la reducció del conjunt d’impostos anomenats sobre la producció de les grans empreses (15.500 milions), la rebaixa en l’impost sobre la renda (5.400 milions), la supressió de l’impost sobre les grans fortunes financeres (4.500 milions), la tarifa plana per a dividends i rendes del capital (1.800 milions) i la supressió de la taxa del servei audiovisual públic (3.000 milions). La rebaixa de les cotitzacions socials empresarials i el manteniment simultani del crèdit fiscal per ocupació (CICE) també va generar un dèficit pressupostari addicional de 22.000 milions el 2019.

La falta de suport parlamentari als ajustos inclosos en el pressupost del 2025 va portar Barnier a iniciar-ne l’aprovació per decret i va caure amb la moció de censura. Macron ha abusat els últims anys de l’ús dels decrets per esquivar la seva falta de majoria. I la seva política ha enfonsat la coalició macronista, que només va obtenir el 14,6% dels vots en les eleccions europees del juny del 2024 i el 24,1% en les legislatives del juliol. En un context en què el 70% dels francesos afirma que les seves condicions de vida són cada dia pitjors i el 55% que té problemes per arribar a final de mes, el nivell d’aprovació de Macron ha caigut al mínim del 26%, el 52% creu que ha de dimitir i el 78% considera que la democràcia funciona malament a França, segons el sondeig d’Ipsos.