Macron rebutja dimitir i inicia contactes per buscar un altre primer ministre

Molts esperaven un nou miracle: l’anunci d’un nou primer ministre, però res d’això va passar ahir durant el discurs a la nació del president Emmanuel Macron. «Em nego a permetre que els francesos paguin la factura d’aquesta censura», va afirmar Macron.

Una locució en la qual Macron va considerar que, «malgrat les concessions fetes per Michel Barnier a tots els grups parlamentaris, el Govern ha sigut censurat perquè l’extrema dreta i l’extrema esquerra s’han unit en un front antirepublicà».

Durant la seva declaració, el cap de l’Estat va anunciar un projecte de «llei especial» que es presentarà a mitjans de desembre al Parlament. «Aquesta llei temporal permetrà, tal com preveu la nostra Constitució, la continuïtat dels serveis públics i de la vida del país. Aplicarà per al 2025 les eleccions del 2024», va explicar.

Després de la moció de censura aprovada per l’Assemblea Nacional per 331 vots a favor, dels 288 necessaris, el president ha de buscar un nou primer ministre en un temps rècord. No pot deixar durant setmanes Barnier en funcions, com ja va fer amb Gabriel Attal. Aquesta vegada és diferent. Una situació excepcional que no es produïa des del mandat de George Pompidou.

«Exerciré plenament el meu mandat com a president de la República fins al final», va sentenciar Macron. Un discurs que va durar prop de deu minuts, ple de diplomàcia, però ni rastre d’una solució ràpida a la inestabilitat política que ja dura massa. «No sé com sortirem d’aquesta. L’única solució és que Macron dimiteixi», va afirmar el François, un taxista parisenc.

Ronda de consultes

Macron es nega a tornar a la incertesa política i, després d’aprovar-se la moció de censura contra el seu govern, ahir va iniciar la ronda de consultes. Després que el primer ministre sortint comuniqués la seva dimissió, tal com marca el protocol, la presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, i el president del Senat, Gérard Larcher, es van reunir al Palau de l’Elisi amb Macron.

La inquietud pesa en l’ambient. Braun-Pivet va demanar ahir al president nomenar «ràpidament» un primer ministre per no «deixar que la incertesa» s’instal·li en la política de França després de llargs mesos d’inestabilitat. Segons Yaël, en aquests moments, el principal objectiu de Macron s’hauria de centrar a «tranquil·litzar els francesos», davant una situació, com a mínim, difícil.

L’esquerra insubmisa ho ha deixat clar diverses vegades: el pròxim Govern serà d’esquerres o no serà, però entre els noms per ocupar el lloc de primer ministre el que sona amb més força en les últimes hores és el de Sébastien Lecornu, actual ministre de Defensa. Ell insisteix que «no és candidat a res».

La llista és variada, des de l’ex primer ministre de centreesquerra Bernard Cazeneuve a François Bayrou, fundador del partit europeista Moviment Demòcrata, i finalment, Lecornu, que podria convèncer Marine Le Pen. Sobre el possible nomenament del socialista Cazeneuve, els insubmisos deixen clar que no entra en la seva llista de desitjos, sinó més aviat en la del veto, ja que «que no és del Nou Front Popular», va insistir la diputada insubmisa, Mathilde Panot.

Malgrat les línies vermelles i els rumors, ahir a la tarda Bayrou va ser rebut al Palau de l’Elisi, on va tenir una trobada amb Macron abans del seu discurs.

La política francesa viu un dels seus moments més excepcionals dels últims 60 anys. El Govern de Barnier ha batut el rècord del Govern més curt de la Cinquena República. Una sensació de vertigen que es trasllada a l’hemicicle parlamentari. «No ens quedarem estancats, no estarem en la pitjor estratègia [...], no farem caure el Govern, no farem el que va fer Marine Le Pen», va declarar el cap dels Republicans, Laurent Wauquiez, que va insistir que el més important en aquest moment és obtenir un Govern que redueixi el malbaratament de diners públics, millori la vida dels treballadors i la seguretat del país.

La compareixença de Macron ahir a la nit va causar irritació com era d’esperar. Per la líder dels ecologistes, Marine Tondelier, «la solució a aquesta situació no vindrà del president de la República», i al diputat insubmís Éric Coquerel, el discurs de Macron li provoca «més ganes de demanar la seva dimissió».

L’oposició insisteix que el cap de l’Estat hauria de dimitir per ser el responsable d’aquest «caos» després de dissoldre l’Assemblea Nacional el juny passat. «És un error històric que es va cometre i que estem pagant car i que significa que, en realitat, no podrem seguir així fins al 2027», va assegurar el diputat Jean-François Copé.

Segons els últims sondejos, el 63% dels francesos consideren que Macron hauria de dimitir després de la caiguda del seu Govern i i un 66% consideren que el president hauria de nomenar un Govern tècnic.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

«Aquesta votació reflecteix l’ambient polític fracturat del país» i «aquest esdeveniment és negatiu per al crèdit» o la qualificació del país, va anunciar l’agència de qualificació mundial, Moody’s, ahir a través d’un comunicat.

La moció de censura redueix la probabilitat de la consolidació de les finances públiques de França, que, des de fa mesos, són a la corda fluixa. «Esperem que el dèficit anual del país assoleixi el 6,3% del PIB el 2024, el 5,3% el 2025 i el 4,7% el 2026, molt per sobre dels sostres de la Unió Europea», va afirmar Moody’s.