Mercosur i la UE tanquen un acord comercial congelat des del 2019

Von der Leyen és una de les principals impulsores de l’acord, secundat per Alemanya, Espanya, Portugal, Suècia i altres països de l’eurozona. França l’ha qualificat d’"inacceptable". Les negociacions van iniciar el juny del 1999, fa més de 25 anys. Des d’aleshores, els líders de la UE i el Mercosur han estat molt a prop moltes vegades. Fa cinc anys, la forta oposició europea a les polítiques contra el medi ambient de Jair Bolsonaro va posar fre a la signatura de l’acord. Però les condicions van canviar amb l’arribada a la presidència del Brasil de Lula.

L’impuls d’Espanya durant la seva presidència del Consell i la voluntat de Von der Leyen d’enfortir els llaços amb Llatinoamèrica, sumats als interessos en nous mercats, i amb la Xina cada vegada més present a la regió, han fet que es reimpulsessin unes negociacions que un cop més es van tornar a tancar amb moltes incògnites.

La importància de l’acord.

L’acord comercial amb els països del Mercosur és clau pel seu pes econòmic i geoestratègic. Malgrat les barreres existents, les relacions entre els dos blocs ja són estretes. Segons indica la Comissió, un 16,9% dels intercanvis comercials del Mercosur van ser amb la UE. Això converteix la Unió en el principal soci comercial del bloc, només superat per la Xina i per davant dels Estats Units.

L’acord, segons Brussel·les, permetrà eliminar barreres comercials i facilitar a les empreses la venda de béns i serveis, a més de la inversió. També millorarà l’accés a matèries primeres claus per a la transició verda i digital. A més, establirà les bases d’una cooperació reforçada entre les dues parts a l’hora de reformar les normes sobre el comerç mundial. A la pràctica, l’acord permetrà eliminar els aranzels sobre un 91% dels productes que la UE exporta al Mercosur. La Comissió calcula que les empreses exportadores es podrien estalviar uns 4.000 milions d’euros en aranzels a l’any.

Els riscos per al sector agrícola.

Fa uns quants mesos que els agricultors protesten a Europa. Tot i que les demandes varien, una de les qüestions que es repeteix és el rebuig dels acords comercials, que consideren que els deixen en desavantatge respecte als productes procedents d’altres països i que no necessàriament, al·leguen, compleixen amb els estàndards que marca la Unió Europea. La Comissió respon que "els estàndards fitosanitaris no són negociables i no es veuen afectats per aquest acord ni per cap acord comercial". Una altra de les grans preocupacions que tenien els agricultors era el pes de la indústria ramadera en l’acord amb el Mercosur.

La qüestió verda.

Una de les grans crítiques a l’acord amb els països del Mercosur són els dubtes sobre la sostenibilitat del tractat i, en particular, la seva potencial contribució a la desforestació. Aquest ha sigut l’argument de França en diverses ocasions passades contra el text.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La ratificació.

Una mostra dels dubtes de l’Executiu comunitari respecte al suport dels governs europeus és que no ha fet públic com mirarà d’aprovar l’acord. Hi ha l’opció que la Comissió opti per dividir el text i votar independentment tot el que afecta només l’àmbit comercial, que és competència de la UE. Aquesta és l’opció que defensa Espanya. En aquest cas, es necessitaria que almenys 15 països que representin el 65% de la població europea hi votin a favor.