"A Nabatieh només queda destrucció"

Els atacs dels dos últims mesos sobre la principal ciutat del sud del Líban, situada a 13 quilòmetres de la frontera amb Israel, han arrasat el centenari mercat otomà. L’alcalde també va morir en un bombardeig.

"A Nabatieh només queda destrucció"
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

En un instant, Salem Nasser viatja al passat. Allà rondava amb els seus amics pels carrers de Nabatieh. Al sortir de classe, agafaven les bicicletes i recorrien el mercat històric, amb el qual van créixer com a escenari de les seves entremaliadures. "Aquests llocs es converteixen en la teva herència, la teva infància, els teus dolços records", confessa emocionat a EL PERIÓDICO. Ara tornen a pujar a la bici, però res és igual. De sobte, la realitat el colpeja i Salem torna al present. "Tinc els ulls plens de llàgrimes i el cor trist", reconeix. Davant seu hi ha les ruïnes del mercat, de desenes de llars i comerços que expliquen la seva infància. I la seva vida. "Érem nens que jugaven aquí i ara només queda destrucció", lamenta.

Nabatieh és, probablement, la ciutat més arrasada pels bombardejos israelians dels dos últims mesos. Al seu centre històric, la devastació és la norma. "Aquesta zona ha vist moltes guerres amb Israel, però una destrucció així no s’havia produït mai", assenyala Nasser. "Mai, mai", insisteix sorprès. Més enllà de la pèrdua dels records personals, els que han pogut retornar a Nabatieh en la primera setmana d’alto el foc ploren amb dolor la desaparició de la història compartida.

"Molts dels edificis que van ser destruïts per Israel, l’enemic sionista, són tots monuments antics com aquest edifici, que fa no pas menys de cent anys que és aquí", explica, mentre assenyala totes les edificacions al seu voltant. "Hi ha botigues de més d’un segle, amb la seva història, les seves pedres i les seves boniques antiguitats", lamenta Nasser. Ell mateix ha perdut el seu comerç en aquesta zona, on venia accessoris per a dona, igual que van fer el seu pare i, abans que ell, el seu avi. Més de 60 anys de negoci familiar polvoritzats en segons per un míssil estranger. Davant la seva botiga hi ha dues illes de cases senceres de runa. Fa unes setmanes, hi havia el mercat de l’època otomana, del 1910.

Els comerços, despullats

El brutal atac a mitjans d’octubre va obligar els serveis d’emergència a apagar el foc en 12 edificis residencials i 40 botigues. Avui, els històrics comerços estan despullats, amb la meitat dels seus productes calcinats i els altres exposats al cru hivern. Ningú fa cap intent de reconstruir-los. No és només que la falta de recursos i finançament sigui un obstacle enorme per aconseguir-ho, sinó que no se sap per on començar. "El poble del Líban mereix una mica més que sobreviure: mereix l’oportunitat de reconstruir la seva vida i els seus mitjans de subsistència, contribuir a les seves comunitats i aplanar col·lectivament el camí cap a una pau i un desenvolupament duradors", va dir dimecres Imran Riza, el coordinador humanitari al Líban de les Nacions Unides.

Notícies relacionades

Per als veïns, serà molt difícil recompondre’s. El doctor Ali Kansou va passar els 64 dies d’agressió dormint a l’hospital Najd, als afores de Nabatieh. "La guerra va ser molt cruel, els bombardejos no distingien entre civils i soldats", explica a aquest diari. "A l’hospital venien cinc civils fins que arribava un militar, així que la majoria de víctimes van ser civils i la quantitat de baixes molt gran", reconeix aquest anestesista. Amb 64 anys, en fa 34 que treballa al Líban i necessita més d’una mà per comptar totes les guerres que ha viscut i curat. "Però aquesta ha sigut la pitjor: el tipus de munició utilitzada és nova per a nosaltres, igual que la gravetat de les ferides, la majoria al cap", afegeix.

Durant aquests dos mesos d’atacs, més de 3.300 persones han mort a tot el Líban. Entre les víctimes mortals es troba l’alcalde de Nabatieh. A mitjans d’octubre, un bombardeig contra el complex d’edificis municipals va matar Ahmed Kahil i 16 persones més, entre els quals hi havia altres treballadors municipals i alguns veïns que venien a buscar menjar com a part del paquet d’ajudes que s’estava discutint en aquell moment a l’ajuntament.