Notre-Dame reneix davant una França convulsa

Als seus peus, desenes de persones s’amuntegaven davant el perímetre de seguretat resant perquè els gairebé 500 bombers que treballaven en l’extinció poguessin apagar les flames al més aviat possible. Cinc anys després, el motiu de l’incendi continua sent una de les grans incògnites que alimenta tota mena de teories: un sistema elèctric defectuós que va saltar durant unes obres que s’estaven realitzant, un foc accidental durant els esmentats treballs o un sabotatge a la religió cristiana. En qualsevol cas, l’incendi va demostrar que el sistema de seguretat d’aquell moment era insuficient. En tan sols uns minuts, el foc es va propagar ràpidament pel sostre, compost per bigues de fusta centenàries que es van esfondrar i van fer malbé una part de l’altar i la famosa agulla que presidia Notre-Dame. Després de l’incendi, el president Emmanuel Macron va prometre als francesos que recuperaria el monument en temps rècord, i així va ser. També gràcies a les donacions, que van arribar a ser, en únicament 24 hores, de més de 600 milions d’euros.

Cinc anys després, la catedral de Notre-Dame tornarà a obrir les portes avui amb aires renovats. Com fa quatre mesos pels Jocs Olímpics, París tornarà a vestir-se de gala durant diversos dies per celebrar aquesta obertura davant els ulls de caps d’Estat i de Govern i de milers de persones. Fins i tot Donald Trump s’ha afegit a una festa de la qual, en canvi, es va desentendre el papa Francesc. I també, com en la cita olímpica, els fastos coincidiran amb una inestabilitat política convertida aquesta setmana en convulsió després de la caiguda del Govern de Michel Barnier, el més curt de la Cinquena República.

Com era i com és

Notre-Dame és una de les catedrals més icòniques del món amb més de 800 anys d’antiguitat. Tot i que l’edifici ha passat per importants transformacions al llarg de la seva història. Construïda entre XII i XIV sota un estil gòtic francès, destaquen els seus impressionants vitralls i els arcs en punta.

A la façana occidental hi ha representades escenes bíbliques amb diferents escultures i una imponent rosassa central. Un dels elements principals que es va convertir en tot un símbol de la catedral és la seva agulla, dissenyada per Eugène Viollet-le-Duc al segle XIX. La flèche va ser destruïda durant l’incendi del 2019, juntament amb el sostre de fusta, conegut com "el bosc", ja que es va utilitzar una gran quantitat d’arbres per a la seva construcció.

Tot i que l’estructura i la façana no es van veure afectades, la catedral va quedar molt feta malbé després de l’incendi del 2019 i va necessitar setmanes d’estudis per analitzar la gravetat dels danys, i més de 1.000 treballadors i artesans que han treballat en les obres de rehabilitació durant aquests cinc anys. Res ha quedat en l’oblit durant la restauració: rehabilitar les pedres i marbres, reconstruir els frescos, netejar meticulosament l’ òrgan, afectat pel fum de l’incendi, i fins i tot les campanes van ser traslladades a la farga de Normandia per ser restaurades. El mateix lloc que les va veure néixer fa centenars d’anys.

L’agulla, un dels elements més afectats a causa de l’incendi, ha sigut reconstruïda seguint el disseny de Viollet-le-Duc, utilitzant roure per a l’estructura i plom per al revestiment. Per al sostre de fusta s’ha utilitzat una tècnica més moderna, amb una recreació que evitarà riscos en cas de futurs desastres. Des d’un primer moment, les institucions van deixar clar que els treballs de restauració tindrien per objectiu tornar a Notre-Dame la seva essència respectant el seu disseny original, però utilitzant tècniques modernes que milloressin la seva resistència. D’allà que s’hagin instal·lat sistemes elèctrics més segurs i un sistema de seguretat contra incendis i inundacions.

En aquests cinc anys els treballs només s’han aturat una vegada, durant el covid-19. Un retard de diverses setmanes que va impedir a Macron complir el seu somni d’inaugurar la catedral per als Jocs Olímpics. Ara el Ministeri de Cultura debat si començar a cobrar entrada, com fan altres monuments similars. La proposta va generar una gran polèmica i finalment la idea va quedar aparcada.

Cerimònia d’obertura

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Avui, Notre-Dame de París obre les portes al públic. Ho farà sota un gran dispositiu de seguretat similar al que es va aplicar durant els Jocs Olímpics, davant l’atenta mirada d’una multitud de caps d’Estat i representants de la cultura. En realitat, els esdeveniments d’inauguració duraran diversos dies, però el principal serà avui, quan l’arquebisbe de París, Laurent Ulrich, presidirà la cerimònia de reobertura, que inclourà el despertar del gran òrgan de la catedral, seguit d’un espectacular concert de música pop, rock i clàssica.

Es preveu la participació de superestrelles com Pharrell Williams i Angélique Kidjo, i artistes del món de l’òpera de la talla de Nadine Sierra, Pretty Yende i Benjamin Bernheim, a més dels pianistes Lang Lang i Khatia Buniatishvili, l’organista Olivier Latry, els violinistes Renaud Capuçon i Daniel Lozakovich i el violoncel·lista Jo-Jo Ma. L’encarregat de dirigir la filharmònica de Radio France serà Gustavo Dudamel. Els artistes actuaran a l’interior de Notre-Dame i el acompanyarà un impressionant espectacle de llums des de l’exterior. Promet ser l’esdeveniment cultural més important dels últims anys.