La pau a mans de les dones

Un total de 612 milions de dones, de nenes i de nens es veuen afectats pels conflictes armats que avui assolen el món, cada vegada "més intensos", segons l’Organització de les Nacions Unides. El 2023 es va duplicar la proporció de dones que van perdre la vida en guerres, en les quals els casos de violència sexual van créixer un 50%. El balanç d’aquest any presagia dades encara més esgarrifoses, amb un Pròxim Orient en flames, el polvorí d’Ucraïna i les guerres silenciades com la del Sudan. Les despeses militars a escala mundial van arribar l’any passat a una xifra rècord de 2,44 bilions de dòlars.

"Les dones continuen pagant el preu de la guerra dels homes", va dir l’octubre passat Sima Bahous, directora executiva de l’ONU Dones, després de presentar l’informe Les dones, la pau i la seguretat que elabora cada any aquest organisme creat el 2011 i destinat a l’empoderament de la dona i a la igualtat de gènere.

El document posa èmfasi en la necessitat que augmenti de manera "significativa" el nombre de dones que participen en els processos de pau, ja sigui com a negociadores, mediadores o signants dels acords que posen fi al conflicte o suposen un alto el foc. Els estudis demostren que la participació femenina en aquests processos fa "més probable que un acord de pau tingui èxit i contribueixi a una pau duradora i més llarga", assenyala l’informe.

Més determinació

"Les dones que participen en processos de pau no pensen primer en la utilització de les armes per a la resolució de conflictes", afirma el canari Pablo Castillo, especialista en política de pau i seguretat de l’ONU Dones. "No solen formar part del grup de combatents i es preocupen de parlar amb els sectors socials més vulnerables. Tenen una determinació més ferma per arribar a acords", afegeix.

En la cinquantena de processos de negociacions del 2023, tan sols van participar un 9,6% de dones, cosa que per a Castillo "no reflecteix cap progrés". S’ha avançat poc des que l’any 2000, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la resolució 1.325, que reconeix, entre altres disposicions, el paper fonamental de les dones en la consolidació de la pau.

Malgrat aquesta dada, l’expert canari destaca el fet que mentre abans la no-inclusió femenina en els processos de pau es considerava "com una cosa normal, ara està mal vist". A més, apunta, "s’ha aconseguit trencar el silenci sobre la violència sexual en els conflictes. Existeix molta documentació de les atrocitats comeses contra dones en les guerres, tot i que és cert que també hi ha molta impunitat". Com sosté el fotoperiodista Gervasio Sánchez, autor del llibre Violencia, mujeres, guerras, "no és igual ser dona que home en una guerra. En un conflicte armat hi ha una violència molt específica contra les dones".

D’Irlanda del Nord a les Filipines

Al llarg d’aquestes últimes dècades hi ha hagut exemples de grups de dones que han contribuït a l’aturada de les hostilitats. Un d’aquests casos és el del partit Coalició de Dones d’Irlanda del Nord, format per catòliques i protestants, que va participar en la negociació per a la firma de l’Acord del Divendres Sant, a finals del segle passat. Altres exemples són Libèria o les Filipines, en què organitzacions de dones van tenir un paper molt rellevant en el final dels conflictes armats. En el cas del país africà, el 2003, i de l’asiàtic, el 2018.

Un cas que cal destacar és sens dubte el de Colòmbia, en què en el llarg procés de pau entre l’Estat i la guerrilla de les FARC hi va haver una participació femenina molt alta, no només en la negociació i medicació sinó també en la firma dels acords finals de l’Havana.

Dones en els cascos blaus

Però si per a l’ONU és fonamental la participació de les dones en la pacificació, també ho és en les forces de manteniment de la pau, els cascos blaus. En aquest sentit, en l’actualitat tenen uns 60.000 efectius, entre militars i policies, desplegats en 11 operacions arreu del món. Tan sols l’11% de cascos blaus són dones, un percentatge petit, però que és més del doble que fa cinc anys.

Castillo considera "molt important" la presència de dones en aquest cos, ja que mantenen una comunicació més pròxima i de confiança amb la població civil femenina. Les supervivents de violència sexual en els conflictes armats prefereixen comunicar-se amb oficials dones. N’hi ha prou amb recordar els escàndols d’anys enrere d’agressions a dones per part de cascos blaus homes.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Actualment, només en 27 països del món hi ha dones amb el càrrec de cap d’Estat o de Govern i en 113 mai hi ha hagut una dona al capdavant del país. La pregunta, doncs, és obligada. ¿Un món governat majoritàriament per dones seria un món més pacífic? "Sí", afirma Castillo. "La igualtat de gènere és molt positiva per a la pau", assenyala.

Un altre element que s’ha de millorar, destaca l’ONU, és la cobertura informativa de les guerres. Malgrat que en l’última dècada les notícies sobre els conflictes armats s’han multiplicat per sis, tan sols el 5% es van centrar en les experiències dels milions de dones que són víctimes de les guerres arreu del món.