El canvi del règim a Síria afecta Israel, Hamàs i Hezbol·là

Bashar al-Assad ha caigut. Sorgeix una nova Síria. Mentre milions de sirians, dins i fora del país, celebren aquest moment històric, lluitat per molts que no són aquí per assaborir-ho, el tauler de la geopolítica regional es reconfigura. Des de diferents punts del Pròxim Orient, mandataris, experts i aliats observen amb cautela com aquest sotrac sobtat pot impactar-los. Al seu torn, la població civil de Gaza i del Líban, que encara sucumbeix sota les bombes israelianes, agafen un respir per celebrar la llibertat del poble sirià a l’espera que aviat ells mateixos tinguin la mateixa sort.

Pot ser que la primera data del dòmino que va caure fos precisament el 7 d’octubre del 2023. L’atac massiu de Hamàs contra el sud d’Israel, que va matar 1.139 persones i va segrestar-ne 250, sembla la primera peça que va iniciar la cadena que ha fet caure Assad. Després de la brutal massacre, l’Exèrcit israelià va respondre amb multiplicada violència i va provocar la guerra més ferotge contra la Franja de Gaza. Més de 44.400 persones han mort en 14 mesos.

L’endemà de l’atac del grup palestí, la milícia libanesa Hezbol·là, fidel aliada d’Assad, va llançar projectils contra Israel i va provocar uns enfrontaments transfronterers de baixa intensitat que van desembocar en una guerra a gran escala de dos mesos.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Durant aquell temps, el grup xiïta va perdre gran part dels seus combatents i del seu equipament militar, a més de la seva cúpula política i militar. També en aquest any de guerra contra Gaza s’han produït enfrontaments directes per primera vegada entre Israel i l’Iran, un altre gran aliat d’Assad. Tot això ha provocat el debilitament tant de l’Iran com de Hezbol·là. Amb Rússia, va ser la potència militar d’aquests dos actors qui va apuntalar Assad en el poder en el seu moment més baix. Ara, cap dels dos, delmats i empetitits, té prou força per tornar a ajudar el president sirià. Per això Assad ha fugit i els seus aliats també. Cap dels gazatís que van volatilitzar la tanca fronterera amb Israel aquella matinada d’octubre van pensar que el seu acte de resistència acabaria amb la caiguda del seu renovat aliat fa dos anys.

"Hamàs, que ha anat a la guerra contra nosaltres, no va planejar destruir l’eix del qual forma part", va afirmar ahir un alt funcionari polític israelià al canal i24news. El grup palestí va reprendre relacions amb el règim d’Assad el 2022 després que tanquessin les seves oficines a Damasc una dècada abans.