Els rebels sirians negocien el traspàs de poder i miren de restablir l’ordre

El seu règim, no obstant, va caure diumenge, i amb Assad a Moscou –exiliat, seguint el camí de milions de refugiats sirians que, precisament, van fugir del seu Exèrcit i dels bombardejos–, els soldats de les forces governamentals han desaparegut.

"Quan venien els soldats era traumàtic, però el més estrany és que ens hi acostumàvem, perquè nosaltres no érem els únics. Era el normal, la normalitat. Anaven fent torns en diferents llocs i amb veïns diferents. El de casa meva és tan sols un exemple de milers. Ens obligaven a callar. A aguantar la seva pressió, els seus robatoris. Si ens queixàvem, ens portaven a comissaria", explica a través del telèfon aquesta jove. Espera que tant de bo ara tot sigui diferent, que els nous que arriben ara no els facin el mateix.

Heroi de l’oposició

Hi ha caps de setmana que duren dècades; i l’últim, a Síria, és un d’ells. Diumenge passat, amb la caiguda del règim de Damasc, va finalitzar l’ofensiva rebel iniciada fa tan sols dotze dies des de l’abans castigada i remota regió d’Idlib, a la frontera entre Turquia i Síria.

D’allà va arrencar la milícia islamista radical Hayat Tahrir al-Sham (HTS) –antiga filial d’Al-Qaeda–, que ha fet que el seu líder, Abu Mohammad al-Kholani, sigui reconegut com un heroi per l’oposició i s’hagi convertit, actualment, en el principal actor i interlocutor amb el règim per negociar el traspàs de poders al país àrab.

Davant la fugida d’Assad, de fet, el primer ministre sirià, Mohammad al-Khalali, que va accedir al lloc fa tan sols tres mesos, va acceptar ahir després de reunir-se amb Al-Kholani entregar les claus del país al govern civil d’HTS a Idlib, conegut com el Govern de Salvació Nacional.

Aquest Executiu ha estat liderat, fins ara, per Mohammad al-Bashir, qui, segons fonts anònimes rebels, serà el primer ministre del pròxim govern de transició sirià, el primer després de la caiguda de Bashar al-Assad. Bashir, figura relativament desconeguda –qui manava realment a Idlib era Al-Kholani– és graduat en Enginyeria Elèctrica i llei islàmica. Abans de ser primer ministre a Idlib, l’home, de 41 anys, va ser director d’Educació Islàmica a la regió, on, sota el comandament d’HTS, ha imperat la xaria, la llei islàmica.

Retorn al treball

Tot i que Damasc viu sota un estricte toc de queda des de les quatre de la tarda fins a les cinc de la matinada, els rebels van afirmar ahir que durant el dia d’avui està previst que els bancs i serveis de la capital siriana reobrin. Els opositors han demanat als funcionaris de l’anterior administració que també tornin als seus llocs de treball.

Anys de foscor

"Ara tenim molta esperança. Si Déu vol, el malson ja s’haurà acabat... No puc explicar com em sento després d’aquests últims 13 anys de foscor", assegura Sarmada.

Hi ha, per descomptat, una excepció: les oficines del Ministeri de l’Interior han sigut buidades i saquejades. Són ara les milícies rebels les que controlen els carrers i la seguretat de la capital i l’oest del país.

A l’est de Síria, no obstant, la història és diferent. Allà, sense haver participat en l’ofensiva rebel i sense relació amb els nous amos de Damasc, les milícies kurdosirianes de les YPG controlen la gran majoria del territori a l’est del riu Eufrates.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Turquia, el gran proveïdor i aliat dels grups rebels sirians, considera aquestes YPG com terroristes pels seus vincles amb la guerrilla turco-kurda del PKK, i busca ara una segona ofensiva contra els kurds de Síria per expulsar les YPG de la frontera amb el país anatoli. A la regió s’estima que viuen prop de dos milions de kurds.

Durant la jornada d’ahir, les milícies rebels comandades per Turquia van prendre la petita ciutat de Manbij, fins a ara controlada per les YPG. La guerra siriana, malgrat la caiguda d’Assad, no ha acabat.