El gran valedor dels rebels

La cua, des de la frontera, sembla interminable. Desenes i desenes de camions –entre 400 i 500 al dia, diu un dels conductors– esperen en fila de dos per creuar a l’altre costat. Porten de tot: maons, ciment en pols, maquinària, aliments, pinso i adob. Tots els camions, no obstant, són de matrícula turca, tenen conductors turcs i tots, sense excepció, van en la mateixa direcció. Cap al nord-oest sirià.

Cilvegözü, la porta d’entrada més gran a Síria des de Turquia, durant els primers dies després de la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad, és un sotragueig constant. No només de vehicles de transport, que retrunyen, impacients, mentre remouen la pols de la carretera. "¡Passa, passa! ¡Entra pel costat dret!", crida un gendarme turc a un camioner, mentre amb una mà demana a un refugiat sirià que s’aturi, que esperi per creuar. Una vegada ha passat el camió, el refugiat és guiat cap a un quiosc del Ministeri de Migracions del país anatolic. Uns funcionaris li inspeccionen el document d’identitat que aquest sirià ha ostentat a Turquia durant els últims anys. ¿Tot bé? ¿No hi ha ni antecedents ni multes impagades? "No", diu el refugiat, i el funcionari, amb unes tisores, trenca el permís. Ja està: el sirià torna al seu país i deixa enrere per sempre la terra que li ha donat empara però a la qual ja no podrà tornar amb estatus de refugiat.

"Revolució magnificent"

Molta gent, després d’anys de crisi econòmica, patiment, i una Turquia cada vegada més hostil, així ho ha decidit. Una gran part dels tres milions de refugiats sirians al país anatolic, en els pròxims mesos, tornarà al seu país. L’esforç de reconstrucció serà titànic.

"Vull felicitar els sirians per la seva revolució magnificent. No podem permetre ja mai més que Síria sigui dividida de nou. Qualsevol atac contra la llibertat dels sirians, l’estabilitat de la nova Administració i la integritat de les seves terres ens tindrà a nosaltres al davant", va dir ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan. El seu Govern, ara, espera recollir el que ha sembrat durant els últims anys, quan Turquia es va quedar com l’únic valedor internacional de les milícies rebels sirianes, que durant els primers anys de guerra civil –fins a l’aparició d’Estat Islàmic (EI)– van rebre armament d’Occident i altres països del Pròxim Orient, com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.

Tots se’n van anar menys un: les milícies rebels sirianes, ara, depenen tant d’Ankara que els seus salaris, armament i finançament prové únicament de les arques turques. A les regions opositores sirianes del nord del país àrab –des d’on es va llançar l’ofensiva que ha acabat amb Assad en tan sols 11 dies d’atacs–, la penetració del país veí és tal que la moneda utilitzada per la població siriana fins ara no és la lliura siriana sinó la lira turca, i universitats de províncies turques de la regió han obert, dins de territori opositor sirià, diverses facultats.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

"Sempre hem protegit la gent de Síria quan el món els ha rebutjat, tant al nostre territori com més enllà de la nostra frontera. Ho hem fet a gust, i hem passat aquest test per a la humanitat", va afegir Erdogan, culpant veladament l’oposició turca per la incitació a l’odi contra refugiats i migrants a Turquia, a l’alça durant els últims anys.

Amb la tornada dels sirians al seu país, Turquia comptarà ara amb una gran part de població siriana que parla turc i ha establert relacions personals, econòmiques i laborals amb el país del nord. L’economia turca ho celebra: dilluns i ahir, les empreses constructores i cimenteres de la borsa a Istanbul van veure com les seves accions es van disparar més d’un 10% diari.