Crisi al Pròxim Orient

Israel bombardeja instal·lacions d’"armes estratègiques" a Síria

L’Exèrcit hebreu aprofita el caos després de la caiguda d’Assad per llançar atacs aeris i imposar el toc de queda en cinc llogarrets fronterers

Els tancs de Netanyahu avancen per ocupar una zona sense presència israeliana des de 1974

Israel bombardeja instal·lacions d’"armes estratègiques" a Síria
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Per a Israel, no hi ha ocasió al Pròxim Orient que passi prou desapercebuda per no imposar els seus interessos. Per això, mentre Síria se submergeix en el caos i l’alegria després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, l’Exèrcit israelià no es queda de braços plegats. Durant les celebracions al carrer diumenge, va bombardejar el cor de Damasc i altres punts del territori sirià, va imposar un toc de queda a la població de cinc llogarrets fronterers per suposats combats a la zona i els seus tancs van avançar per ocupar la zona d’amortiment que no havia tingut presència israeliana des de 1974.

Tot va començar amb bombardejos des dels avions de combat israelians contra dotzenes d’objectius arreu de Síria. El propòsit era suposadament destruir armament que Israel temia que pogués caure en mans de forces hostils en vista de la dramàtica caiguda del règim menys de dues setmanes després de l’inici d’una ofensiva llampec per part de grups rebels. Fonts de defensa van dir a The Times of Israel que els atacs, "molt intensius", buscaven destruir "armes estratègiques". Entre elles hi havia magatzems de míssils avançats, sistemes de defensa aèria, instal·lacions de producció d’armes i fins i tot un lloc d’armes químiques.

Al sud-oest de Síria set objectius van ser atacats, segons van afirmar dues fonts de seguretat regionals a Reuters. La base aèria de Khalkhala, al nord de la ciutat de Suwayda, o la de Mezzeh, a Damasc, van ser bombardejades per acabar amb els dipòsits de municions que l’Exèrcit sirià va deixar abandonats a causa de la seva desbandada. També la capital va rebre l’impacte de la violència israeliana. Allà, tres atacs aeris van impactar contra un complex de seguretat i un centre d’investigació del Govern. Les fonts consultades per l’agència de notícies britànica asseguren que les agressions van causar greus danys a la principal seu de duanes i als edificis adjacents a les oficines d’intel·ligència militar dins del complex de seguretat, a Damasc, on Israel va acusar científics iranians d’estar desenvolupant míssils.

Atacs nord-americans

Notícies relacionades

Washington també va aprofitar la nova realitat a Síria per portar a terme desenes d’atacs contra almenys 75 objectius de l’Estat Islàmic al centre del país diumenge. De moment, es desconeixen les pèrdues humanes i materials de les dues campanyes de bombardejos. Al seu torn, també diumenge, l’Exèrcit israelià va prendre el control d’una zona d’amortiment entre la frontera amb Síria als alts del Golan ocupats en el que van descriure com una mesura defensiva temporal. "Afirmem que les forces israelianes no interfereixen en els esdeveniments que tenen lloc a Síria i continuaran actuant en la mesura que sigui necessari per preservar la zona d’amortiment i protegir l’Estat d’Israel i la seva ciutadania", va tuitejar en àrab el portaveu militar, Avichay Adraee.

És la primera vegada, des que es va firmar l’acord de separació de 1974 després de la Guerra de Yom Kippur, que les forces israelianes prenen posicions dins de la zona d’amortiment. "Actuem, en primer lloc i sobretot, per protegir la nostra frontera", va dir el primer ministre, Benjamin Netanyahu, en una visita als alts del Golan diumenge. "Aquesta zona ha estat controlada durant gairebé 50 anys per una zona d’amortiment, acordat el 1974; aquest acord ha fracassat, els soldats sirians han abandonat les seves posicions", va afegir, mentre els tancs israelians travessaven la frontera. Segons el mitjà Axios, abans de prendre el control de la zona, Israel va notificar-ho als Estats Units dient-li a l’Administració del president Joe Biden que era una mesura temporal que duraria uns dies o unes poques setmanes.