Els horrors del règim d’Al-Assademergeixen en la nova era a Síria

Mohammed al-Bashir, el designat primer ministre, es reuneix amb l’Executiu deposat per ultimar la transició

Tres mujeres observan cadáveres de presuntos prisioneros en la cárcel de Sednaya, según el forense del hospital Al Mojtahed, este martes en Damasco.

Tres mujeres observan cadáveres de presuntos prisioneros en la cárcel de Sednaya, según el forense del hospital Al Mojtahed, este martes en Damasco. / MOHAMED AZAKIR / REUTERS

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Amb la caiguda del dictador sirià Bashar al-Assad, comencen a emergir els horrors del règim protagonitzat per la dinastia que va governar amb mà de ferro el país àrab des dels anys 70. Centenars de familiars de desapareguts s’han amuntegat en els últims dies als principals centres de detenció, presons o casernes policials, a la recerca de pistes dels seus éssers estimats, algunes de les quals fa anys o dècades que estan en parador desconegut. Paral·lelament, Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia d’arrel gihadista que ha portat el pes dels fulgurants avenços sobre Damasc, ha començat a preparar la transició política, nomenant com a primer ministre Mohammed al-Bashir, fins ara al capdavant del Govern de Salvació que regia la província d’Idlib, i ordenant a les seves tropes mantenir-se allunyades dels nuclis urbans a les ciutats sota el seu control.

La presó de Sednaya, a uns 30 quilòmetres al nord de la capital, és el lloc on en aquests moments se centren les mirades. Segons les oenagés de drets de l’home, per aquest centre de reclusió han arribat a morir al voltant de 30.000 persones entre el 2011 i el 2018, els anys àlgids de la revolució siriana i la Guerra Civil en què va derivar l’aixecament popular contra Al-Assad, la majoria d’ells a causa de les tortures, la falta de cures mèdiques i la privació de les necessitats bàsiques. Les fotografies de la presó que van emergir l’any 2013 fetes per Cesar, un antic guardià del centre, van generar una gran indignació internacional, ja que s’hi veien presos despullats ajaguts a terra.

En les primeres hores després de l’alliberament del centre penitenciari van emergir entre 40 i 50 cadàvers, segons va informar Rami Abdurrahman, president de l’Observatori Sirià per als Drets Humans. Pertanyen, d’acord amb la mateixa font, a "execucions recents", informa Efe. Els Cascos Blancs, el cos de rescatadors que s’encarregava d’extreure de les ruïnes les víctimes dels bombardejos de l’aviació russa i l’aviació siriana, van acudir al lloc per intentar desentranyar possibles cel·les o estances ocultes on encara poguessin seguir tancats presos.

Desmentiments

A última hora del matí, van emetre un comunicat desmentint l’existència d’aquestes habitacions secretes i reclamant ajuda a la comunitat internacional per trobar el parador dels milers de desapareguts que es van produir durant les dècades de Govern de la dinastia Al-Assad. Alguns dels congregats a Sednaya es queixaven que els directius de la presó havien destruït documents per evitar que es conegués el parador dels desapareguts.

Un altre dels llocs on es van congregar els ciutadans sirians en aquestes primeres hores després del final del règim de Damasc és als voltants del denominat barri de seguretat, on es congregaven diverses institucions i seus governamentals. Sleiman Kahwaji, un rescatista, es va acostar al lloc on va estar pres "55 dies" el 2014, segons assegura France Presse. "Vaig estar sota terra" tot aquell temps. "Érem 55 persones en una mateixa cel·la, dos dels presos van morir, un de diabetis", continua. Als murs de la cel·la els presos escrivien sobre els seus patiments.

Primera reunió de traspàs

I mentre una part del país burxa en el seu passat, els nous governants de Síria s’afanyen a preparar una transició política que es preveu feixuga i plena de dificultats, tenint en compte la tràgica història recent. Mohammed al-Bashir, acabat de nomenar primer ministre, va mantenir la seva primera reunió de Govern, en la qual van participar, segons les seves paraules, "un equip de l’Executiu de salvació que va dirigir Idlib i el seu veïnat, i membres del Govern del règim enderrocat", amb l’objectiu de transferir "arxius i institucions al Govern temporal".

Ciutats sense soldats

La direcció d’HTS ha ordenat als membres de les milícies que van avançar sobre les grans ciutats de Síria mantenir-se allunyats dels nuclis urbans, mentre que feia recaure sobre els agents de la seguretat interna del moviment islamista la seguretat als carrers de les ciutats sota el seu control. Una disposició que va tenir efectes immediats: la presència de militars als carrers va ser ahir molt menys visible.

El lideratge del moviment islamista també ha emès una circular en la qual es prohibia als combatents "interferir" en la vestimenta de les dones, en un intent de dissipar possibles comparacions amb la presa de Kabul per part dels talibans afganesos.

Notícies relacionades

Missatges positius

Totes aquestes declaracions estan sent ben preses per la comunitat internacional, els membres de la qual han demanat als nous governants de Síria que es transformin en fets. Geir Pederssen, emissari de l’ONU per a Síria, ha saludat tots aquests "missatges positius": "Hem de veure el que ha passat en els últims nou anys, i la realitat és que Hayat Tahrir al-Sham i els altres grups armats han enviat missatges positius al poble sirià".