Sense interferències en la vestimenta de la dona

Els extremistes islàmics lideren l’heterogeni grup de rebels que ha tombat al règim, però prometen respectar els drets de la població femenina. Un dels últims comunicats dels vencedors reclama que se les deixi vestir com vulguin.

Dues dones celebren la caiguda del règim tirànic d’Assad en una manifestació a Berlín, diumenge. | ANNEGRET HILSE / REUTERS

"Sisplau, no tingueu por, ja podeu sortir. Som part de la revolució", deien les forces rebels sirianes quan van entrar a la presó de Sednaya, al nord de Damasc, mentre obrien les portes de les cel·les on es mantenien tancades almenys una dotzena de dones. El vídeo, verificat per l’agència de notícies Associated Press, mostrava com els rebels entraven per primera vegada en una part de la presó on es concentrava un grup enterament femení, en condicions insalubres. Hi havia un nen petit amb elles. Dins dels murs de Sednaya, homes i dones han sigut torturats de la mateixa manera fins fa tot just uns dies. No obstant, tot i que semblés lògic que que l’alliberament arran de la caiguda de Bashar al-Assad era per a tothom, les paraules dels rebels, intentant fer sentir segures les dones, explicitaven la tensió i la incertesa que envolta l’estatus de la dona amb el canvi de règim: ¿On queden elles quan la dictadura és tombada per un grup opositor heterogeni que inclou extremistes islàmics?

"Els drets de les dones han sigut vulnerats sistemàticament a Síria durant els 53 anys sota el règim de la família Assad. Ho estem veient ara amb presoneres que estan sent alliberades de les presons i que, a més de ser torturades, han sigut violades i han donat a llum a la presó el fill dels seus captius a la presó", explica a EL PERIÓDICO Sana Mustafa, activista siriana defensora dels drets humans refugiada als Estats Units.

"La gent està preocupada pel que passarà ara, però si hem acabat amb la dictadura més duradora que prevalia a la regió fins al dia d’avui i després de tots els sacrificis que hem hagut de fer a l’exili, tinc confiança que sabrem gestionar la transició que ve ara", afegeix Mustafa, de 33 anys, i fundadora de l’oenagé Xarxa de Veus dels Refugiats. Ella és una de les 12 milions de persones desplaçades de Síria des del 2011, segons dades de l’ONU. I una de les que es planeja tornar. Vol trobar el seu pare.

Promesa de vestimenta lliure

Notícies relacionades

El seu optimisme pel paper que la dona pugui tenir en la transició democràtica el comparteix l’escriptora i activista hispanosiria Leila Nachawati, resident a Espanya. "A mi m’agradaria molt veure dones liderant el procés de justícia de transició que ve ara", explica Nachawati a aquest diari, que posa com a exemple el Fòrum de les Famílies per la Llibertat [Syrian Families for Freedom], que porten anys mobilitzant-se pel retorn dels desapareguts sota el règim d’ssad, com el pare de Sana Mustafa. "Sednaya ha sigut un dels pitjors sistemes de detenció i tortura del món. És important posar el focus aquests dies en els presos i en les preses que s’estan alliberant després de dècades i preservar aquesta documentació per demostrar-ho, que sembla que s’està fent", afegeix aquesta defensora dels drets humans.

Hores després de l’escena d’alliberament a la presó de Sednaya, arribava un altre gest simbòlic. Els rebels van emetre un comunicat en què deien que prohibien als seus membres que interferissin en la vestimenta i l’aspecte de les dones, "fins i tot que els demanin que es tapin", especificava. "Pel que sembla, la declaració també confirma que la llibertat personal és un dret garantit. Estic sorpresa", compartia a les xarxes socials la periodista i activista siriana Zaina Erhaim.

Temes:

El Periódico de Catalunya Arran Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA