"Són una gota al mar"

Netanyahu es va presentar davant el tribunal com el gran estadista del Pròxim Orient. Durant les sessions, va explicar, li hauran de passar notes de manera permanent. "I això m’obliga a rebre missatges i dedicar-hi plena atenció", va advertir als tres jutges que formen el tribunal. En efecte, aquesta pràctica ja es va exercitar en aquesta primera sessió i fins i tot va caldre fer una aturada.

Aquesta "gota al mar" evoca, a la seva manera, la situació de l’Alphonso Scarface Capone els anys 20 i 30 a Chicago, ja que va ser ell qui va qualificar d’insignificants els delictes fiscals pels quals el van acusar i finalment condemnar a falta de proves sobre els seus crims.

Netanyahu figura aquests dies en una llista restringida de personalitats que la revista Time està estudiant per a la portada anual de Persona de l’Any del 2024. Bibi, com l’anomenen, competeix amb Donald Trump, el president electe dels Estats Units, i el podcaster polaritzador Joe Rogan.

Time Magazine farà pública l’elecció aquest dijous. En la seva presentació de Netanyahu el considera "un dels líders mundials més influents i controvertits d’aquest any". També esmenta l’alt nombre de morts a Gaza i la "guerra en set fronts" i esmenta l’ordre de detenció emesa pel Tribunal Penal Internacional (TPI) el 21 de novembre per crims contra la humanitat.

Ves per on, si és elegit, Netanyahu també compartiria amb Capone la portada de Time (si és que opten per la seva candidatura), que l’hi va dedicar el 24 de març del 1930, quan el gàngster estava en la cúspide del seu poder, un any i mig després del judici per evasió fiscal, que va començar l’octubre del 1931 i del qual va sortir condemnat a 11 anys de presó per tres delictes dels 22 que es van presentar.

L’ordre de processament de Netanyahu per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborns i abús de confiança va ser dictada el 21 de novembre del 2019. La fiscalia demana 10 anys de presó. El cas anomenat 1000, de desembre del 2016, inclou el delicte de suborn a través de regals i objectes valuosos (caixes de puros cubans i joies) que Netanyahu i la seva dona, Sara, van rebre de dos rics empresaris (el magnat de Hollywood Arnon Milchan i el milionari James Packer) durant uns quants anys. En l’anomenat cas 2000 es van gravar converses entre Netanyahu i Arnon Mozes, president i editor de Yedioth Ahronoth, el diari de referència més important d’Israel. En l’àudio es pretén crear una legislació que podria perjudicar Israel Hayom, el principal competidor de Yedioth. El cas 4000 implica l’empresa de telecomunicacions Bezeq i el regulador, el Ministeri de Comunicacions. Netanyahu, en efecte, era ministre de Comunicacions i va obtenir de l’accionista majoritari, Shaul Elovitch, una cobertura positiva al seu portal Walla News a canvi de modificacions regulatòries. És el cas més greu, ja que Bezeq és el primer grup de comunicacions del país.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Puros inacabats

Responent a preguntes del seu advocat, el primer ministre va assenyalar: "Si mai fumo un puro, no tinc temps d’acabar-lo. Pel que fa al xampany, no el suporto". El relat de Netanyahu és el següent: "La premsa israeliana està en mans de l’esquerra i he hagut d’aconseguir atraure capitals a Israel i a l’exterior per canviar la situació". Netanyahu, ara per ara, ha de circular amb compte pels països que formen part del Tribunal Penal Internacional (tot i que Alemanya i França ja han anticipat que no executaran l’ordre d’arrest internacional).