Israel s’imposa en un enclavament estratègic

Intensa campanya de bombardejos.

D’una banda, gairebé alhora que l’eufòria prenia els carrers sirians, els avions de guerra israelians s’apoderaven del seu cel. Al llarg de 48 hores, han portat a terme una intensa campanya de bombardejos que s’ha convertit en la més violenta en la història d’enemistat entre els dos països veïns. Com a resultat, l’Exèrcit israelià presumeix d’haver destruït la major part de les capacitats militars estratègiques de l’antic règim d’Assad. Entre el 70% i el 80% ha quedat arrasat, segons les autoritats militars hebrees, a través de més de 350 atacs de la seva força aèria i l’armada contra "objectius estratègics". Dilluns a la nit, les forces israelianes van destrossar 15 vaixells de l’Exèrcit sirià als ports d’Al-Bayda i Latakia. Altres desenes de míssils aire-aire amb abast de fins a 190 quilòmetres han quedat reduïts a pols. L’objectiu, assenyalen, és "impedir que caiguin en mans d’elements terroristes".

Invasió terrestre.

Les forces israelianes, d’altra banda, han emprès la seva tercera invasió terrestre des de l’octubre del 2023. A finals d’aquell mes, els soldats hebreus van entrar a la Franja de Gaza, alhora que els bombardejos israelians arrasaven l’enclavament palestí. De moment, més de 13 mesos després, no s’han retirat. Al contrari, han guanyat molt més territori gazatí. Ara, els soldats hebreus han tornat a trepitjar territori sirià per primera vegada en mig segle. Netanyahu va anunciar que, amb la caiguda d’Assad, col·lapsava també l’acord d’armistici a la frontera que comparteixen. Amb l’argument de desconèixer les intencions dels rebels, l’Exèrcit israelià s’ha endinsat a la zona d’amortiment.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ultradreta a l’alça

Enclavament estratègic.

Amb tot just 1.000 quilòmetres quadrats, la mida que té contradiu la seva importància. Els alts del Golan ofereixen un punt estratègic d’observació militar sobre Síria, Israel, el Líban i Jordània, i subministren aigua dolça en una regió seca. L’Estat hebreu ocupa la zona des de la guerra dels Sis Dies del 1967, i el 1981 se la va annexionar. El 1974, un any després de la guerra de Yom Kippur, Síria i Israel van establir una àrea de separació entre els dos, patrullada per cascos blaus. Al llarg dels anys, Israel ha instal·lat a l’altiplà més de 30 assentaments, en els quals uns 20.000 israelians conviuen amb el mateix nombre de sirians. Netanyahu ha dit que el Golan continuarà sent part d’Israel "per l’eternitat". El líder d’HTS, Abu Mohammad al-Julani, compta amb arrels familiars a la zona. Sent amb tant orgull els seus orígens que el seu nom de guerra, Al-Julani, significa literalment el del Golan. Queda per veure fins a quin punt això influirà en el futur del territori.