L’expansió de les autocràcies al sud del Mediterrani preocupa Europa

La mateixa pressió dictatorial que va portar els rebels sirians a tombar el règim de Bashar al-Assad estreny, com una olla a pressió, altres països del sud del Mediterrani. És el cas del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte i el Líban, on una concentració creixent de poder en els governs i els mandataris està erosionant els mecanismes democràtics i està posant en alerta Europa, segons un informe de la Fundació Bertelsmann en el qual han participat més de 300 experts d’universitats i centres d’investigació política de prestigi en més de 120 països, i que es va presentar ahir a Barcelona.

"Síria és un exemple d’autocràcia que semblava estable per com [Bashar al-Assad] s’aferrava al poder amb l’ús de la força, però es tractava en realitat d’una posició molt fràgil", explica a EL PERIÓDICO Hauke Hartmann, investigador sènior de la Fundació Bertelsmann i codirector de l’estudi. "El col·lapse del règim ha sigut sorprenentment ràpid, però no tan sorprenent, atesos els molts factors desestabilitzadors que el règim va poder mantenir sota una fèrria repressió, fins que ja no va poder reprimir-los més".

I és que, si bé el canvi polític a Síria ha agafat per sorpresa mig món, les forces opositores no van desistir en l’empenta per fer caure la família Assad malgrat els 53 anys que va estar fortificada en el poder. "No van aconseguir dntrar dins del règim per canviar-lo, però, al final, l’han tombat". L’interrogant ara és "com d’inclusiu serà el Govern que el reemplaci", es pregunta Hartmann, que apunta a pistes esperançadores, com la promesa de garantir els drets de la dona i incloure les minories religioses.

En l’índex de governança democràtica creat per la Fundació Bertelsmann, el país del Pròxim Orient i nord de l’Àfrica que més baix va puntuar va ser Síria, juntament amb l’Iran i el Iemen, tots amb menys de 2 punts (en una escala de l’1 al 10), seguits per Líbia, el Sudan i el Líban, a penes en un 3 sobre 10. Aquests resultats expliquen que el sud del Mediterrani estigui en el focus de l’informe d’aquest any, ja que les autocràcies es fan fortes a la regió.

L’exemple perfecte

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La utilitat d’aquest índex és que "permet identificar els reptes i anticipar-se", explica Jaume Duch, conseller de la Unió Europea i Acció Exterior, que va presentar l’informe en l’acte a través d’una intervenció per vídeo. Síria es converteix en l’exemple perfecte al situar-se a la cua d’aquest rànquing, elaborat amb dades recollides fins al gener del 2023.

L’informe assenyala també els retrocessos al Pròxim Orient després de la Primavera Àrab. En els 14 anys que han passat des d’aleshores, Tunísia, que llavors es veia com un model de democratització, ha experimentat regressions significatives sota el lideratge del recentment reelegit president Kaïs Saïed, que ha anat concentrant cada vegada més poder. D’altra banda, a Líbia, un govern autocràtic es manté també gràcies a la repressió, i Egipte continua sota un règim militar.