Pacte amb clarobscurs

L’acord comercial de la Unió Europea (UE) amb el Mercosur (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai), firmat el 6 de desembre per la Comissió Europea, ofereix substancials avantatges per a les grans corporacions agroalimentàries i per a la indústria europea automobilística, química i farmacèutica. Però planteja riscos per a la salut dels consumidors europeus, perjudica les petites i mitjanes explotacions agràries europees, afavoreix la desindustrialització llatinoamericana, facilita el dúmping social a la UE i alimenta la crisi climàtica, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. El seu sistema d’arbitratge condiciona la capacitat futura de decisió política de la UE, ja que els països del Mercosur podran denunciar qualsevol mesura que considerin que danyi els seus avantatges. L’acord és criticat pels sindicats, les organitzacions agràries, ecologistes i de consumidors europees, així com per diversos governs de la UE.

L’acord augmentarà en 10.900 milions el producte interior brut (PIB) de la UE (0,1% del total) en el termini de deu anys, indica l’estudi encarregat per la Comissió Europea a la London School of Economics. La xifra sembla molt exigua en comparació amb els perjudicis. El Parlament Europeu ja va votar l’octubre del 2020 contra el text de l’acord, que sembla que només ha estat sotmès a retocs cosmètics. El rebuig expressat per França, Polònia, els Països Baixos, Irlanda i Itàlia constitueix una minoria de bloqueig en el Consell de la UE.

Alemanya és el principal beneficiari de l’acord, ja que afavorirà l’exportació de la seva indústria automobilística, química i farmacèutica al reduir dràsticament els actuals aranzels del 35% per a cotxes, el 18% per a productes químics i el 14% per als farmacèutics. França i Itàlia se’n veuran menys beneficiades, ja que tenen grans fàbriques automobilístiques al Brasil.

Per als europeus, l’acord implica un risc sanitari, ja que incrementarà substancialment la importació de productes agrícoles cultivats amb l’ús massiu d’herbicides tòxics prohibits a la UE des de fa anys i la importació de carn hormonada i amb antibiòtics acceleradors del creixement, com denuncien la Federació d’Organitzacions de Consumidors Europea (BEUC), les organitzacions agràries i els governs i parlamentaris de diferents països.

Per exemple, la quantitat d’herbicides utilitzada per hectàrea al Brasil (6 quilograms) és gairebé el doble de l’empleada a França, denuncien els parlamentaris francesos. Els controls previs a l’exportació cap a la UE promesos per la Comissió Europea no ofereixen garanties, perquè han de ser anunciats amb anticipació i la UE disposa d’una quantitat molt limitada d’inspectors.

Per al camp europeu, l’acord implica un augment molt substancial d’importacions agràries del Mercosur en competència deslleial, ja que són produïdes amb requisits fitosanitaris, laborals i mediambientals molt més baixos que a la UE i l’acord no inclou clàusules mirall, critiquen les organitzacions agràries. Els sectors especialment perjudicats seran el boví, l’avícola, el blat de moro i el sucre. Per contra, vins i licors podrien ampliar les exportacions. Les clàusules de salvaguarda pactades resulten poc eficaces, perquè requereixen un llarguíssim procés previ abans de poder aplicar-se i perquè la seva durada màxima és de quatre anys. Les organitzacions agràries afirmen que la presència de productes agraris del Mercosur al mercat de la UE ja és molt destacada i que l’augment previst posarà en perill la supervivència de moltes explotacions.

Desforestació creixent

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit veta un presumpte espia xinès pròxim al príncep Andreu

Malgrat les declaracions de la Comissió Europea, l’acord no conté mesures efectives per frenar la desforestació a l’Amazònia ni protegir la biodiversitat. Per contra, els incentius a l’exportació de productes agraris i ramaders i biocombustibles a la UE ampliarà la desforestació en detriment de les comunitats rurals i indígenes, critiquen les organitzacions ecologistes.

El sistema d’arbitratge establert en l’acord permet a l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai plantejar una demanda contra la UE si adopta en el futur alguna mesura que ells considerin que pot perjudicar els beneficis esperats. Això condiciona la capacitat futura de la UE, per exemple, per introduir normes sanitàries per protegir millor la salut dels ciutadans o ecològiques per frenar el canvi climàtic que el Mercosur estimi perjudicials per als interessos de les seves empreses.