Scholz i els tres fronts oberts que deixarà en suspens

Alemanya entrarà avui en un compàs d’espera per temps indeterminat, entre la moció de confiança a la qual se sotmetrà Olaf Scholz per precipitar eleccions anticipades i la formació del govern següent. L’anhelada recuperació de la primera potència europea, ara en recessió, es continuarà demorant. Tot això, en un moment complex per a Europa, amb França immersa en la seva pròpia crisi, Donald Trump tornant a la Casa Blanca i l’extrema dreta guanyant terreny a la UE.

Tret de sorpreses, al vot de confiança al qual se sotmet Scholz amb intenció de perdre’l seguirà la dissolució de la Cambra baixa o Bundestag en els 21 dies següents i la convocatòria de comicis previsiblement el 23 de febrer. El favorit per guanyar-los és el bloc conservador (CDU-CSU) de Friedrich Merz, al qual els sondejos atorguen una intenció de vot del 31%. El segueix la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) amb un 18%, un punt més que els socialdemòcrates de Scholz i tres per sobre dels Verds. Als liberals, exaliats de Scholz que van precipitar l’enfonsament del tripartit, se’ls vaticina un 4%.

Tot apunta a una gran coalició com les que va liderar en tres legislatures la conservadora Angela Merkel. Però, com argumentava la politòloga Julia Reuschenbach, convé no descartar una reelecció de Scholz. Guanyi qui guanyi, passaran mesos fins que Alemanya tingui un govern que rebi el suport de la nova correlació de forces emanada dels comicis. Aquests són alguns dels fronts oberts que haurà d’atendre:

Recessió.

Alemanya tanca el 2024 en recessió per segon any consecutiu. Al cap de pocs mesos de la seva formació, l’Executiu de Scholz es va veure confrontat, arran de la invasió d’Ucraïna, amb la realitat d’un Exèrcit malmès després de dècades de retallades i la necessitat de desprendre’s acceleradament de la dependència energètica de Rússia. Es van revelar dèficits a les seves infraestructures i la digitalització impropis d’un país ric. Scholz es presenta ara com el líder necessari davant el temor de retallades socials i sagnia de llocs de treball de sectors punters, com l’automoció i l’acer. Hi ha diversos colossos apuntant a tancaments de plantes i milers d’acomiadaments, des de Volkswagen fins a Ford i Thyssenkrupp.

Kíiv i els taurus.

Scholz rebutjava entregar els seus míssils de llarg abast Taurus a Ucraïna des d’uns quants mesos abans de l’enfonsament de la seva coalició, recorda Reuschenbach. Que ara es reafirmi en això no es pot atribuir a pur electoralisme, encara que coincideixi amb l’opinió majoritària dels seus compatriotes. En mitjans alemanys se’l qualifica de "canceller pacifista". Merz i fins i tot els Verds apressen perquè s’entreguin els Taurus a Kíiv, tal com fan el Regne Unit, els Estats Units i França. Per a Ucraïna, els Taurus són essencials perquè arriben fins a objectius situats a 500 quilòmetres. La qüestió està encallada. Scholz rebutja les acusacions de falta de compromís amb el futur d’Ucraïna i recorda que Alemanya és el segon contribuent, després dels Estats Units, a l’ajuda militar a Kíiv.

Síria i els refugiats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els drusos, atrapats entre Síria i Israel

La caiguda de Bashar al-Assad ha precipitat a Àustria, Dinamarca, els Països Baixos i nòrdics les presses per activar la tornada, voluntària o no, del més de milió i mig de refugiats sirians arribats a la Unió Europea (UE) des del 2011. Alemanya, amb uns 975.000 sirians al seu territori, ha congelat la tramitació de prop de 47.000 sol·licituds pendents de resolució. Però, mentre l’Executiu de Scholz apel·la a la cautela i recorda la incertesa sobre el futur polític de Síria, tant la dreta de Friedrich Merz com els ultres de l’AfD competeixen entre si per accelerar la seva tornada. Des del bloc conservador de Merz es llancen propostes per animar al retorn voluntari amb vols xàrter i una mena de xec regal de 1.000 euros; l’AfD apressa a començar amb les deportacions i a suspendre el dret a l’asil per evitar una altra "arribada descontrolada", com la que segons la seva opinió va precipitar el 2015 la decisió de la llavors cancellera Angela Merkel de mantenir-les obertes.

Des del Govern es recorda que un terç dels sirians acollits a Alemanya estan integrats en el mercat laboral. S’adverteix que la sanitat pública es col·lapsarà si se’n van els 6.000 metges sirians que exerceixen al país, a més dels prop de 15.000 infermers o personal dedicat a l’atenció geriàtrica.