Nens migrants en l’era Trump

Més de 4.600 nens van ser detinguts i separats per força de la seva família a la frontera sud dels Estats Units durant l’Administració de Donald Trump. Sis anys després, prop d’un terç, 1.360 menors, continuen en parador desconegut i mai s’han reunit amb els seus pares. Aquests són les alarmants dades que treu a la llum un informe de Human Rights Watch publicat ahir que, a més, assenyala que el Govern dels Estats Units va separar deliberadament els nens dels seus pares com a mesura dissuasòria perquè altres migrants no intentessin ni tan sols entrar irregularment al país.

"Presumiblement, el Govern sap on són els nens, però mai ha elaborat un informe detallat sobre això", explica Michael García Bochenek, assessor principal sobre drets de la infància de Human Rights Watch i autor de l’informe. "Un govern mai hauria d’utilitzar els nens per enviar un missatge als pares", afegeix.

L’Executiu nord-americà es va negar a revelar als pares les circumstàncies i el parador dels seus fills, en molts casos durant dies o setmanes, segons el recent informe. Això s’ajustaria a la definició de "desaparició forçosa" segons l’estudi en el qual també han participat la Texas Civil Rights Project (TCRP) i la Lowenstein International Human Rights Clinic de la Facultat de Dret de Yale.

Aquestes separacions forçoses de famílies també podrien haver constituït un crim de tortura, entès com la imposició intencionada de greus patiments amb una finalitat indeguda per part d’un agent estatal. "Fins i tot un sol cas de desaparició forçada o tortura constitueix un delicte segons el dret internacional", assenyala l’informe.

Angoixa i ansietat profunda

Els documents polítics i correus electrònics governamentals analitzats per l’oenagé revelen la intervenció d’alts funcionaris per mantenir els nens separats dels seus pares fins i tot quan les agències federals van començar a mirar de reunir les famílies ràpidament. A més, els menors i els seus pares entrevistats per l’organització van descriure haver patit angoixa intensa, ansietat profunda i altres traumes diagnosticats.

"L’Administració entrant de Trump ha dit que tornarà a les polítiques del seu primer mandat d’hostilitat envers el migrant. I ha avisat que serà fins i tot més repressiu", assenyala García Bochenek. Per evitar que aquesta duresa a la frontera es tradueixi necessàriament en la separació de famílies, Human Rights Watch demana que aquests alts funcionaris que van participar d’aquestes polítiques no puguin tornar a optar a un càrrec públic. Per a això, apel·la al Senat dels EUA a exercir el seu poder de rebutjar els candidats que el president electe ha nominat per al seu gabinet.

Molt al contrari, tot apunta que els principals càrrecs en política migratòria seran ocupats per fidels trumpistes de l’ala més dura. Hi destaquen el recentment anomenat tsar de la frontera de Trump, Thomas Homan, i Matthew Whitaker, a qui Trump vol nomenar ambaixador dels EUA davant l’OTAN. A més, Stephen Miller, que va ser assessor de Trump i el va ajudar a dissenyar la prohibició d’entrada als EUA a ciutadans de països predominantment musulmans el 2017 i va advocar pel tancament de la frontera als sol·licitants d’asil al·legant motius de salut pública, aspira a ser cap de gabinet de la Casa Blanca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Scholz perd la moció de confiança i encamina Alemanya a les eleccions

Per què aquesta separació familiar es va produir en primer lloc i com evitar-la és la principal pregunta a què ha mirat de respondre el grup de treball sobre reagrupament familiar que va establir el president Joe Biden el 2021. L’Administració del seu predecessor republicà va al·legar que els centres de detenció de migrants als EUA estan en tan pobres condicions que no són aptes per acollir nens que, en canvi, van ser enviats a centres d’acollida de menors.

No obstant, "la separació familiar ha decrescut amb Biden, però es continua produint i sempre s’ha produït", diu García Bochenek, que apunta que els familiars que no són els progenitors (avis, oncles, germans) no estan emparats per la llei actual.