"No repetirem el radicalisme d’Estat Islàmic"

¿Com es va unir a Hayat Tahrir al-Sham?

M’hi vaig unir fa 13 anys en les protestes de la revolució, no d’una forma militar. En els primers mesos protestava com un civil. Però quan el règim va començar a disparar-nos, vam decidir que protestar no era segur, que havíem d’agafar les armes i defensar-nos. Al cap d’un temps es van crear diversos grups militars.

¿Va lluitar sempre juntament amb Abu Mohammad al-Julani, el líder d’HTS?

No. En un primer moment, Julani no era aquí. Era a l’Iraq. Em vaig unir a HTS quan encara es deia Jabhat al-Nusra –i era la filial d’Al-Qaida– i la meva feina allà va ser en el sector econòmic del grup. M’hi vaig unir per alliberar Síria.

¿Per què és tan important Julani en la seva organització?

És el nostre líder, i vull deixar clar que no és un líder autoritari. Tots diem a Julani que s’equivoca quan ho fa, i ell sap rectificar. HTS és una organització amb tres capes. Ell és el líder principal. Darrere d’ell hi ha un segon comitè de líders. I sota aquest, un tercer. Tots treballem conjuntament en aquesta estructura.

¿Com el descriuria?

Té molt carisma. Si el coneguessin, pensarien el mateix. I és una persona molt llesta que accepta les opinions dels altres. Quan el règim va caure, Julani va dir en un primer moment que tothom qui havia treballat per a Assad i abandonés les armes seria perdonat. Molts no hi estàvem d’acord. Gairebé tots hem perdut fills i pares per culpa de criminals d’Assad. Així que no ho vam acceptar: vam dir a Julani que qualsevol que tingui sang a les mans ha de pagar pels seus crims. I Julani ho va acceptar, va canviar la seva opinió, i després va matisar públicament que no serien tots perdonats. Que els criminals seran jutjats. Això mostra que és un líder que escolta, que canvia d’opinió.

Les minories del país estan una mica preocupades amb la possibilitat que el seu govern instauri la llei islàmica com han fet a Idlib.

Ho diuen perquè no ens coneixen. No només són els alauites i els cristians els que no ens coneixen, tampoc ho fan els sunnites de les regions abans controlades per Assad. Els van prohibir comunicar-se amb gent a la nostra regió, perquè la gent sempre tindrà por del que no coneix. En el futur, quan vegin com som realment, perdran la por.

¿Quin sistema polític volen establir a Síria, llavors?

El més important per a nosaltres en un govern o administració és que no hi hagi cap tipus de corrupció. Tots a HTS hem jurat que si ens equivoquem en el govern, ho solucionem nosaltres mateixos. Hem viscut el que va fer l’Estat Islàmic i el seu radicalisme. No ho repetirem. Planegem i esperem mantenir bones relacions amb tots, i amb tots els nostres països veïns.

El menjador de la casa de Halabi és breu a l’extrem. La sala amb prou feines té diversos sofàs a les cantonades i una alfombra enorme en el centre. A la paret, penjats, dos fusells kalaixnikov i dos rifles de franctirador russos de la Segona Guerra Mundial. "Encara funcionen", assegura Halabi, que fa broma: "¡Això és un exemple que totes les nostres armes són russes! Les vam confiscar en els nostres avanços en la guerra contra Assad".

Les altres milícies rebels sirianes estan controlades i finançades per Turquia, a l’altre costat de la frontera. La setmana passada, el cap del servei d’intel·ligència turc, Ibrahim Kalin, va ser el primer representant internacional a reunir-se amb Julani a Damasc. ¿Quina és la seva relació amb Turquia?

Al principi no teníem cap tipus de relació. Després del 2020, quan es va firmar l’alto el foc i els soldats turcs van entrar a la regió, van comprovar les diferències entre la nostra zona de control i la dels seus grups rebels. Van veure que nosaltres manegem molt millor l’economia i la seguretat, que no som corruptes com altres grups. Així que a partir de llavors la nostra relació va millorar. Ara tenim connexions i cooperem en assumptes econòmics i humanitaris. Però no militars.

¿Quin ha sigut el secret d’HTS, llavors, sense ajuda internacional, per imposar-se a les altres milícies rebels i liderar la presa de Damasc i la caiguda d’Assad?

Som un grup molt més organitzat que els altres. Ells... no tots són dolents, però alguns han robat en el passat a civils. Al final, ens vam unir a Jabhat al-Nusra els que teníem l’objectiu de realitzar el gihad per enderrocar Assad.

¿Pot explicar exactament què és per a vostè el gihad?

Hi ha dos tipus de gihad. En el passat, el gihad era una manera que tot el món sabés el que és l’islam. En un món anterior, en el qual no hi havia mitjans de comunicació ni internet, el missatge de Déu s’havia d’expandir a través d’un exèrcit. Ara, el gihad per a nosaltres és tan sols una defensa. Que els musulmans es defensin. I això és el que fem: defensar els musulmans a Síria. Això és molt important per a nosaltres. El règim perseguia els musulmans i creients que anaven a la mesquita. Si un hi anava molt sovint, el detenien. Per lluitar contra Assad i només contra Assad cridem el gihad.

¿I com ho van aconseguir?

Déu ens va ajudar. Amb l’ajuda de Déu, tot és més fàcil. Assad tenia un exèrcit de 300.000 soldats i 200.000 policies. Mig milió de persones. I nosaltres, en la línia del front lluitant, prop de 10.000 soldats. Ni tancs, ni avions, ni res. Mig milió contra 10.000. I el mig milió va escapar.

Notícies relacionades

Scholz perd la moció de confiança i encamina Alemanya a les eleccions

Nens migrants en l’era Trump

Però alguna cosa va haver de canviar perquè vostès passessin de perdre territori a Idlib, com va passar des del 2015, a conquerir tot l’oest de Síria.

Fa deu anys que estem en guerra. N’hem après. Hem creat acadèmies militars especialitzades. Hem entrenat uns soldats específics perquè, per exemple, estiguin en la línia del front. D’altres van a rereguarda; altres, en blindats pesants, drons fabricats per nosaltres...