Scholz perd la moció de confiança i encamina Alemanya a les eleccions

La campanya electoral va entrar ahir de ple al Bundestag (Parlament alemany) de la mà de la moció de confiança a què es va sotmetre Olaf Scholz, amb intenció de perdre-la i precipitar així la convocatòria d’eleccions anticipades. El resultat de la votació van ser 207 vots a favor del canceller, 394 en contra i 116 abstencions, atribuïdes aquestes als seus socis de govern, els Verds.

Va ser una votació gairebé de tràmit, perquè se sabia per endavant la derrota de la moció. El següent tràmit consistia a demanar formalment al president Frank-Walter Steinmeier la convocatòria d’eleccions generals, que previsiblement se celebraran el 23 de febrer, la data pactada entre Scholz i l’oposició conservadora de Friedrich Merz.

Fora d’aquesta sensació de procediment ordenat, a l’hemicicle res va ser tan harmònic. Scholz, conscient que el seu Govern va quedar en minoria després que la seva coalició col·lapsés al novembre, va parlar més de cara a l’elector que als diputats: "El meu objectiu és anar a eleccions anticipades. Es tracta d’obtenir la confiança del país, no de jugar-se el futur", va afirmar. Del rumb polític del país dependran "les inversions futures a Ucraïna i al nostre Exèrcit", així com la "seguretat nacional", en un context global de conflictes i amb una potència nuclear, Rússia, "a dues hores de vol d’Alemanya". Va incidir així Scholz en el seu rebuig d’entregar míssils de llarg abast Taurus a Kíiv, pel perill que això derivi en una escalada, amb Alemanya com a part d’aquesta guerra.

"Vostès han portat Alemanya a una situació que fa vergonya aliena", li va respondre Merz, en una virulenta intervenció tant contra el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz com cap al seu ara únic soci, els Verds. És a dir, els responsables d’una crisi sense precedents. Però més que les frases que va dedicar Merz al canceller, van marcar la sessió les acusacions de sabotatge que Scholz va dirigir als seus antics aliats, els liberals, causants de l’enfonsament de la coalició, tres anys després de la seva arribada al poder. "Necessitem més inversions. Però pel que sembla no tothom en el que era la coalició ho veia així", va retreure Scholz als liberals, que s’aferren al fre del deute. En opinió tant del canceller com dels verds i, fins i tot, de l’oposició conservadora, aquest mecanisme de restricció de la despesa pública és enemic de la recuperació de l’Alemanya en recessió.

Reclamació ultra

Que Scholz no obtindria la confiança de la cambra se sabia per endavant. Però va sorprendre l’ímpetu amb què uns i altres van entrar en campanya. La líder de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, va clamar contra les "noves invasions de refugiats que generarà la caiguda de Bashar al-Assad". Scholz es va avançar a aquesta previsible reclamació ultra a l’explicar que l’eix de la seva campanya serà la paraula "respecte". Un terme que, per al canceller, implica lluitar pels drets de les famílies, dels treballadors, de la dona, dels ciutadans amb arrels estrangeres –un de cada quatre a Alemanya– i dels migrants "integrats a la nostra societat".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Nens migrants en l’era Trump

Que les frases més dures de Scholz anessin cap als liberals té la seva lògica. Scholz va llançar la tovallola respecte al seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals a principis de novembre. Va comunicar llavors, en un to inusualment crispat, la destitució del seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner. En els dies següents es van succeir les filtracions als mitjans, segons les quals feia setmanes que aquest soci sabotejava l’aliança de govern per liquidar-la.

Els sondejos situen el Partit Socialdemòcrata (SPD) en un 17%, davant el 33% que es pronostica per a la dreta de Merz. La segona posició l’ocupa, amb un 18%, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Ara com ara, els sondejos apunten com a constel·lació més plausible per al següent govern a una gran coalició liderada per Merz i amb els socialdemòcrates com a socis. Scholz ha afirmat que en cap cas estarà en un govern amb Merz com a canceller. És a dir, arribat el cas seguirà els passos de Gerhard Schröder, que després de la seva derrota el 2005 davant Angela Merkel va fer un pas al costat per deixar les regnes de la coalició al seu llavors dofí, Franz Müntefering.