La Comissió busca l’encaix legal dels centres d’expulsió fora de la UE

La Comissió Europea presentarà una nova directiva de retorns de migrants abans de finals de març en la qual buscarà l’encaix legal de centres d’expulsió fora de la Unió Europea, segons ha anunciat per carta als líders la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen. El model Meloni es referma a la UE.

Malgrat la inoperància –fins ara– dels centres que Itàlia va obrir a Albània per acollir migrants a l’espera que es resolgui la seva situació legal, Brussel·les fa un pas més en la seva intenció de copiar el format. L’objectiu és establir aquests centres fora del territori europeu per allotjar persones a l’espera de ser expulsades.

Von der Leyen es va obrir a l’octubre a explorar "solucions innovadores", tal com li havien demanat 12 països. Ara fa un pas més i ha instruït els seus serveis jurídics per buscar l’encaix d’aquests centres en la nova directiva de retorns que s’ha compromès a presentar al març. "És necessari examinar els aspectes jurídics, operacionals i pràctics, així com les implicacions financeres dels esmentats centres, respectant els drets fonamentals i el principi de no devolució", assenyala.

La setmana passada, els ministres d’Interior de la UE van discutir la qüestió amb el nou Comissari de Migració, Magnus Brunner. La idea té cada vegada més adeptes, però diversos països, com Espanya, no hi estan còmodes. "Cada vegada que hi ha hagut un intent de solucions innovadores que restringeixin drets, ha rebut una estirada d’orelles de la legislació internacional", va al·legar el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, confirmant l’oposició d’Espanya a la mesura.

Von der Leyen també vol consolidar el treball sobre el concepte de "tercer país segur", fet que passa per harmonitzar la llista de països d’origen que es consideren segurs, però també per ampliar la definició. Això obriria la porta a expulsar persones amb dret a asil o la protecció internacional a un tercer país on puguin disfrutar del mateix nivell de seguretat.

Pacte migratori

Von der Leyen diu a la carta que iniciarà consultes amb els països de la UE, l’ACNUR, l’Organització Internacional de les Migracions i algunes oenagés per determinar si és necessari modificar la legislació, que entra en vigor el 2026. La presidenta advoca per accelerar la posada en marxa del pacte migratori "on sigui possible".

La gestió dels fluxos migratoris torna de manera regular al debat dels líders de la UE. Sobre la taula hi ha la situació a Síria. Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda, Suècia, Grècia i Alemanya han decidit suspendre les sol·licituds d’asil de demandants sirians. La Comissió creu que avui no es donen les condicions per procedir amb els retorns, atesa la incertesa, però la preocupen els possibles nous fluxos migratoris.

"Haurem d’ajudar el Líban, Jordània i Turquia a preparar-se per a diferents eventualitats, incloent-hi la planificació de contingència per a moviments impredictibles de persones i nous reptes de seguretat", assegura a la seva carta Von der Leyen, i afegeix: "És important garantir que una incertesa prolongada no desencadeni nous fluxos de refugiats".

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Precisament, fins a Turquia es va desplaçar ahir Von der Leyen. El viatge estava previst abans de la caiguda de Bashar al-Assad, però la visita i la reunió amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan van cobrar un nou sentit. La cap de l’executiu comunitari va escenificar un acostament amb Ankara. "Vull reconèixer que Turquia ha assumit la responsabilitat d’acollir milions de refugiats sirians al llarg dels anys", va dir.

La UE ha contribuït amb més de 10.000 milions d’euros en ajudes als refugiats i les comunitats que els acullen. La presidenta va aprofitar el viatge per anunciar un nou paquet per valor de 1.000 milions més per a aquest any. Aquests diners, van explicar Von der Leyen, ha de contribuir a finançar l’assistència sanitària i l’educació de les persones refugia-te-les, però també a la gestió de les fronteres, "inclosos els retorns voluntaris".