Ucraïna mata a Moscou el cap de les forces russes de defensa nuclear

No és el primer atemptat contra un oficial del règim rus des que va començar la guerra el 2022, tot i que sí que és la víctima amb un perfil més rellevant. A més, es tracta de la primera ocasió en què Ucraïna ha reivindicat obertament i sense embuts l’assassinat, tal com van confirmar fonts de la seguretat de Kíiv a agències de notícies occidentals.

"Un artefacte explosiu col·locat en un patinet estacionat a prop de l’entrada de l’immoble residencial va ser activat el 17 de desembre a la matinada a l’avinguda Riazanski a Moscou", va explicar el comitè d’Investigació rus en un comunicat públic. "El comandant de les forces russes de defensa radiològica, química i biològica, Ígor Kiríl·lov, i el seu adjunt van morir" a causa de l’explosió, va afegir el document.

Jutjat ‘in absentia’

Anteriorment, la filla de l’ultradretà i pensador de la línia dura Aleksandr Duguin, Daria Duguina, i el bloguer militar Vladen Tatarski, de nom real Maksim Fomin, van perdre la vida en circumstàncies similars. En aquelles ocasions, l’oficialisme rus va culpar per activa i per passiva Ucraïna, tot i que Kíiv va preferir negar les acusacions. La presumpta responsable d’acostar l’explosiu en el cas de Tatarski va ser detinguda l’abril del 2023, tot i que Daria Trepova va apuntar que una persona desconeguda li va facilitar l’estatueta amb l’explosiu que va matar el creador de contingut.

En l’atemptat d’ahir l’entrada de l’edifici va quedar greument afectat i les finestres de diversos apartaments es van trencar, segons imatges publicades per mitjans russos. "S’ha obert una investigació criminal per l’assassinat de dos militars a Moscou", va anunciar el comitè. Hi ha investigadors al lloc que estan portant a terme anàlisis per establir "totes les circumstàncies" de l’incident, va afirmar la mateixa font.

En el càrrec des d’abril del 2017, Kiríl·lov va ser a l’octubre objecte de sancions del Regne Unit pel "desplegament d’armes químiques a Ucraïna". Tot i que Moscou nega haver utilitzat armes químiques a Ucraïna, Kíiv va jutjar el mateix Kiríl·lov in absentia el dilluns passat, un dia abans de la seva mort a Moscou. Segons fonts ucraïneses citades per la BBC "Kiríl·lov era un criminal de guerra i un objectiu totalment legítim, va ordenar l’ús d’armes químiques prohibides contra les tropes ucraïneses".

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

Va anar un fervent defensor de la tesi, desmentida per l’ONU, sobre l’existència de laboratoris biològics a Ucraïna, i fins i tot va arribar a culpar les suposades instal·lacions esmentades de crear la covid-19 i de buscar contagiar els soldats russos amb mosquits infectats amb malària. Davant els periodistes va acusar repetidament i sense proves l’Exèrcit ucraïnès de fer servir armes químiques en el conflicte a Ucraïna i va remarcar que Washington seria la mà al darrere de les maniobres esmentades i també va culpar Kíiv d’utilitzar armes químiques.

Kiríl·lov va ser a l’octubre objecte de sancions del Regne Unit pel suposat "desplegament d’armes químiques a Ucraïna. Segons fonts britàniques, ell va ser "un portaveu important de la desinformació russa". El seu assassinat es produeix en plena ofensiva russa a Ucraïna. "Vull assenyalar que l’any que acaba s’ha convertit en una fita quant a l’assoliment dels objectius de l’operació militar especial", van ser les paraules del mandatari rus per celebrar l’avenç de les tropes russes en el front ucraïnès dilluns, durant la seva reunió televisada amb el personal del Ministeri de Defensa.