Els bombardejos russos busquen deixar els ucraïnesos indefensos davant el fred

De nou el còctel hivernal rus com a estratègia militar: primer bombes i míssils, després fred i foscor per falta d’energia. Sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, la destrucció d’infraestructures civils crítiques ha esdevingut clau de l’estratègia militar en la guerra de desgast d’Ucraïna, en una nova onada d’atacs com la que ja van investigar equips policials de la UE l’any passat com a suposats crims de guerra.

En els 74 atacs artillers russos registrats en 25 dies han sigut destruïdes total o parcialment 53 instal·lacions elèctriques (entre generadors, transformadors, subestacions i xarxes), 50 plaques solars, 3 plantes tèrmiques de generació d’electricitat i 23 dipòsits o conduccions de gas, segons assenyala un informe elaborat pel govern ucraïnès. En 10 dels casos, l’artilleria russa va aconseguir deixar la població sense llum.

Dels 25 dies d’erosió a base de bombes, n’hi ha hagut dos d’especial intensitat. El 28 de novembre, van ser 12 atacs artillers simultanis en regions dispars, com Mikolaiv, Lviv o Kirovohrad. En tots els casos, els projectils van caure aquell dia sobre subestacions elèctriques.

El 13 de desembre es van registrar 11 atacs, centrant-se aquesta vegada sobre dipòsits i conduccions de gas o gasoil, i, de nou, amb dispersió dels objectius, de vegades amb els 1.100 quilòmetres que separen la regió d’Ivano-Frankivsk de la de Khàrkiv.

Arrencada sagnant

Aquesta onada de bombardejos que miren de deixar la població ucraïnesa sense defensa davant el fred de l’hivern va tenir una arrencada sagnant. El 21 de novembre van caure els projectils sobre 18 apartaments i tres edificis del poble de Kriví Rih, a la regió de Dnipropetrovsk, i van ferir 29 adults i dos nens. Aquesta regió, que triangula amb les molt castigades Dontesk i Zaporíjia, ha sigut el punt d’atac majoritari en aquesta campanya, amb 16 bombardejos en els 25 dies comptats per l’informe del govern ucraïnès. A la reraguarda, Lviv i la seva província han sigut objecte de 10 atacs, nou la de Zaporíjia, set Donetsk i cinc Ternópil. Els bombardejos s’han repartit també per 15 demarcacions més.

Els trets dels canons i llançamíssils russos no només han buscat instal·lacions energètiques. Com en els atacs israelians sobre Gaza, s’han acarnissat amb especial cruesa amb els edificis residencials. Són 209 els que han patit danys, amb un nombre de persones afectades 20 vegades superior que es veuen obligades a buscar un altre sostre o desenrunar i reparar com poden la destrucció de finestres, portes o parets.

I a més dels habitatges, aquesta onada ha buscat també fer mal als subministraments: 99 botigues, oficines i negocis de tot tipus han sigut bombardejats. Nou de les instal·lacions han quedat destruïdes per complet. Entre la resta d’infraestructures públiques crítiques atacades n’hi ha 21 de diversa consideració. Des d’un pont al districte de Kramatorsk fins a desenes d’aules col·legials i consultoris mèdics. Els trets han tingut també especial encert sobre un bé dramàticament necessari en un país en guerra: el cotxe familiar o la furgoneta de treball. Prop de dos-cents d’aquests vehicles particulars han sigut destruïts en poc més de tres setmanes.

Segons un dels informes diaris de "danys derivats de l’agressió armada contra Ucraïna" que realitzen les autoritats de Kíiv, aquest tipus de bombardejos solen també ajustar-se a un patró horari, dues franges del dia durant les quals estendre la por en la població: a primera hora del matí, quan la gent surt a les seves tasques, i la mitjanit, quan les famílies miren d’agafar el son.

Hi ha una mitjanit que s’ha quedat gravada en la memòria que els ucraïnesos van edificant d’aquesta guerra: la nit de Cap d’Any del 2023, un bombardeig rus amb 90 drons Shahed de patent iraniana es va estendre durant 11 hores sobre diverses províncies ucraïneses. L’evolució de l’útima onada d’atacs selectius a civils fa témer als ucraïnesos que l’exèrcit rus torni a felicitar-los l’any nou d’aquesta manera atroç.

Detingut el presumpte autor de l’atemptat contra Kiríl·lov

El sospitós de l’atac a Moscou és un uzbek que va confessar haver sigut reclutat pels serveis secrets de Kíiv

Just un dia després de l’assassinat del tinent general Ígor Kiríl·lov, cap de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia, el Servei Federal de Seguretat (FSB) va informar ahir de la detenció del presumpte autor material de l’atemptat. Segons el comunicat del mateix FSB, el detingut és un ciutadà de l’Uzbekistan nascut el 1995 que va confessar haver sigut reclutat pels serveis secrets d’Ucraïna, tot i que la seva identitat per ara no ha sigut revelada. Per encàrrec dels seus patrons, hauria rebut l’ordre de viatjar a Moscou, on va rebre un artefacte explosiu d’alta potència i el va ocultar en un patinet elèctric a l’entrada del domicili de Kiríl·lov, afegeix la nota de premsa.

Per vigilar el domicili del militar, l’assassí va llogar un cotxe compartit en el qual va instal·lar una càmera de vídeo wifi que transmetia imatges en directe als organitzadors de l’atemptat, situats a la ciutat ucraïnesa de Dnipró. L’FSB va afegir que una vegada que el detingut va veure la imatge dels militars sortint del portal de l’edifici va fer detonar a distància la bomba que va matar Kiríl·lov i el seu ajudant. La recompensa que els serveis secrets ucraïnesos li haurien promès per seguir les ordres esmentades era de 100.000 dòlars i la possibilitat d’instal·lar-se en un país de la Unió Europea. A conseqüència de l’explosió es va produir la mort en un barri residencial al sud-est de Moscou del càrrec militar més important fora del front des que va començar la guerra fa gairebé tres anys.

Reaccions

Ucraïna, a través d’una font anònima dels serveis de seguretat (SBU) citada per agències de premsa occidentals com Reuters i AFP, va confirmar ser al darrere de l’atac. A més, el servei secret de Kíiv va defensar que el que van fer va ser una "operació especial" (un terme similar a com Rússia continua anomenant oficialment la guerra contra Ucraïna fins i tot en el dia d’avui) i que el mort era un "criminal de guerra".

El país liderat per Volodímir Zelenski l’havia acusat d’ordenar l’ús d’armes químiques contra les tropes ucraïneses, a més de considerar que va ser una de les persones al darrere de la creació del llançaflames pesat autopropulsat TOS-2, amb abast de 6.000 metres i que pot cobrir quatre hectàrees amb les seves 24 boques. L’octubre passat, Kiríl·lov va ser sancionat pel Regne Unit per suposadament enviar armes químiques perquè les utilitzessin a Ucraïna.

Des de Moscou es dona veracitat a l’autoria ucraïnesa de l’explosió i busquen tots els responsables de la mort del militar. Així ho va expressar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en la seva roda de premsa diària. "Els nostres serveis especials i les forces de l’ordre estan treballant d’una manera eficient i ràpida. Ara és obvi qui són els organitzadors d’aquest acte terrorista", va remarcar el polític rus.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Viatge a Idlib, el bressol de la milícia rebel

"Rússia entén clarament qui és l’enemic, de què és capaç, i això demostra una vegada més la certesa de les nostres accions en l’operació militar especial", va afegir Peskov abans de considerar que "una vegada més es confirma que el règim de Kíiv no desdenya fer servir els mètodes de treball terroristes".

Hi ha hagut altres atemptats contra altres personalitats pro Kremlin, com la filla del pensador Aleksandr Duguin, Daria Duguina, i el bloguer militar Vladen Tatarski (el nom real del qual era Maxim Fomin), tot i que en aquests casos Ucraïna mai va reivindicar l’autoria dels atacs.