Viatge a Idlib, el bressol de la milícia rebel

La botiga està buida de clients, i Dia’a, avorrit darrere de la caixa, canvia la seva mirada, cada pocs segons, entre la pantalla del seu telèfon i el televisor. A la tele, el canal de notícies està encès i, sobre un cartell d’"última hora", el president rus, Vladímir Putin, parla en directe sobre les línies vermelles de Moscou, sobre el que Rússia no acceptarà que l’OTAN faci a Ucraïna i d’altres qüestions crucials per al món que ara mateix li importen un comí a Dia’a, un jove de la regió d’Idlib. Ell va a la seva, mentre de tant en tant despatxa algun client. "Els sabons són al segon passadís a l’esquerra", li diu a una dona que acaba d’entrar. El noi té motius per estar cansat i desconnectat: fa uns dies, mentre encara era milicià de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), va ser un dels primers que va entrar a Damasc a conquistar-la mentre el llavors president sirià, Bashar al-Assad, fugia amb avió en direcció a la capital russa. Dia’a, diu, va combatre en tota l’ofensiva, va alliberar el país, i el primer que va fer a l’arribar a la capital va ser postrar-se, resar a Déu i donar-li les gràcies per haver-lo protegit.

FotografIes d’Assad

"I després vaig anar directe al palau d’Assad. ¡Quina barbaritat!", exclama Dia’a, que s’anima, ara sí, i s’incorpora a la seva cadira. "I, ¿saps què? Em vaig emportar d’allà un bon feix de les seves fotos. Mira", diu el jove, i de sota de la taula treu un grapat enorme de fotografies privades del deposat president sirià, de jove: Assad ballant; Assad, sota l’aigua, marcant bíceps; Assad esquiant; Assad jugant amb la neu; Assad posant. Assad, Assad, Assad. Dia’a, com molts dels combatents d’HTS, prové de la regió d’Idlib, on va néixer i es va expandir la milícia que, liderada per Abu Mohammad al-Julani, governa ara Síria. HTS va ser creada el 2017 com la unió de diverses milícies, la més gran de les quals era Jabhat al-Nusra, l’antiga filial d’Al-Qaida a Síria. En la seva creació, Julani va anunciar que HTS havia trencat els seus vincles amb l’organització terrorista internacional, que va acusar l’home de crear una fitna –una divisió o guerra civil– dins de l’organització. El 2019, HTS va aconseguir expulsar totes les altres milícies rebels d’Idlib, i va començar allà el seu domini de la zona: la seva administració política, el Govern de Salvació Sirià (GSS), va ser constituït a la manera d’un Estat tecnocràtic, la missió del qual va ser la de proveir serveis als prop de cinc milions de persones de la regió. La milícia va passar de comportar-se com una guerrilla a fer-ho com un govern, i durant els últims anys, a més de contra el règim d’Assad, HTS ha lluitat contra Hurràs al Din –la nova filial d’Al-Qaida a Síria– i Estat Islàmic (EI) a la zona. La lluita no va ser sempre del tot efectiva: durant anys, Abu Bakr al-Baghdadi i el seu successor, Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurashi, van estar amagats a Idlib, on tots dos van morir en dues operacions dels EUA. "El secret del nostre èxit en l’administració a Idlib ha sigut l’experiència que hem agafat durant tots aquests anys. Hem tingut moltes crisis, com el coronavirus, els bombardejos de Rússia i Assad, el terratrèmol del 2023… i el nostre govern es va demostrar com una administració en la qual es pot confiar", explica Muhammad al-Asmar, cap de comunicació internacional del GSS.

Territori lliure

La diferència és enorme. A Idlib, en comparació amb les zones abans controlades per Assad, tot és més bulliciós, està més ple. La gran majoria de botigues i comerços a Alep, per exemple, estan mig destruïdes. Idlib és un món a part. Allà hi ha de tot: cotxes sencers i –sobretot– per parts, rentadores, materials de construcció, eines, restaurants, cases de canvi amb dòlars i lires turques, motos i bicicletes, productes d’electrònica, mòbils i electrodomèstics. Tot prové de la frontera amb Turquia, uns quilòmetres més enllà. No fa falta preguntar per la forma –contraban o legalment– a través de la qual arriben els productes. A les antigues regions d’Assad, les sancions, la corrupció i un Govern amb l’únic objectiu de mantenir-se en el poder i extreure’n el màxim possible van deixar el lloc en una depressió infinita. Si a tot Síria tan sols hi ha dues hores d’electricitat al dia, a la ciutat d’Idlib, tan sols hi ha dues hores al dia en què la llum no funciona. "La vida aquí mai ha sigut fàcil. Els bombardejos constants eren un malson, i molts som pobres i no podem permetre’ns el combustible per escalfar casa nostra. Però sempre hem estat molt contents amb HTS. Han tractat bé la població; ens han cuidat", diu Sarir, una habitant d’Idlib. La regió ha estat poblada per prop de dos milions de desplaçats interns pel conflicte sirià. Gran part dels habitants d’Idlib –els que estan fora de la ciutat– viu en tendes de campanya en camps de refugiats insalubres i sense serveis. Molts d’ells, ara, esperen tornar a les seves antigues cases. Però després de més d’una dècada en guerra, gairebé ningú té on anar.

Notícies relacionades

Zelenski vol el suport d’una UE que mira a la postguerra

Els bombardejos russos busquen deixar els ucraïnesos indefensos davant el fred

¿Un model per exportar?

Des de la seva presa total d’Idlib el 2019, HTS i el seu GSS han governat la regió a través de la xaria, la llei islàmica, amb consells d’homes de la regió que legislaven i elegien els integrants de l’administració local. Aquests consells, per descomptat, estaven tots formats per homes: Idlib és una regió tradicional i conservadora, i pels seus carrers es veuen poques dones. Les que surten de casa ho fan sempre tapades amb hijabs o nicabs. "Ara Síria és més estable i està molt més llesta que abans per poder viure un procés electoral públic. Els futurs líders del país seran escollits a través d’eleccions", diu Al-Asmar. "I sobre la qüestió del vel i la xaria… Cada regió de Síria té els seus propis hàbits i tradicions, i la gent seguirà tal com vulgui, tant aquí com allà. Nosaltres no imposarem cap restricció a ningú", afegeix el cap de comunicació del Govern de Salvació.