Cimera mirant Trump

Els líders dels Vint-i-set han celebrat aquesta setmana l’última cimera de l’any pendents de les decisions que pugui adoptar Donald Trump a partir del 20 de gener quan assumeixi de nou la presidència dels Estats Units. El Consell Europeu conclòs el 19 de desembre a Brussel·les es va centrar fonamentalment a reafirmar "tot" el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa "durant el temps que sigui necessari" i en una discussió oberta sense conclusions sobre les prioritats de la UE al món multipolar actual. L’estancament econòmic i el creixent endarreriment europeu respecte als Estats Units i la Xina es van deixar per a la cimera del març.

La por a la suspensió de l’ajuda financera i militar nord-americana a Ucraïna quan Trump assumeixi la presidència i la possibilitat que el magnat novaiorquès vulgui imposar un acord de pau forçat a Kíiv van planejar sobre la reunió i sobre la minicimera informal de l’OTAN organitzada la vigília pel seu secretari general, Mark Rutte, amb un grup reduït de països. Trump ha repetit diverses vegades que pretén posar fi a la guerra a Ucraïna "en 24 hores" i ha criticat que s’hagi autoritzat Kíiv a utilitzar els míssils nord-americans per bombardejar a l’interior de Rússia. Però es desconeixen els detalls del pla de pau de Trump, tot i que per comentaris dels seus assessors se suposa que inclouria l’exclusió de l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN i la renúncia de Kíiv als territoris ocupats per Rússia.

La UE "es manté unida en el seu suport a Ucraïna perquè guanyi una pau global, justa i duradora", va remarcar el nou president del Consell Europeu, Antonio Costa, al concloure la cimera. "La UE està disposada a fer el que calgui, durant el temps que sigui, per col·locar Ucraïna en una posició de força per al que vingui després", va destacar l’ex primer ministre portuguès, referint-se a les negociacions de pau que ja estan a la ment de tothom. Però les promeses de la UE no van convèncer el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va qualificar d’insuficients sense els Estats Units i l’OTAN.

Fissures

Darrere del discurs oficial de la UE persisteixen fissures. El canceller alemany, Olaf Scholz, defensa un enfocament prudent en el subministrament militar a Kíiv per evitar una escalada militar entre l’OTAN i Rússia. El líder dels democristians alemanys i favorit en les eleccions del febrer, Friedrich Merz, també està suavitzant la seva postura sobre Ucraïna davant el rebuig de l’electorat al risc que Alemanya sigui arrossegada a una guerra amb Rússia.

La proposta del president francès, Emmanuel Macron (que no va participar en la cimera), d’enviar tropes europees a Ucraïna després d’un acord de pau, promoguda també des de l’OTAN per Rutte, topa amb el rebuig general dels països europeus, inclosos Polònia i Espanya. El primer ministre polonès i ferm aliat d’Ucraïna, Donald Tusk, ja va advertir també aquesta setmana a Kíiv que la seva capacitat d’ajuda té un límit. Per a Tusk és prioritari que el seu partit venci en les eleccions presidencials del maig i la gran majoria de polonesos s’oposa a enviar tropes a Ucraïna, com la resta de ciutadans dels altres països de la UE, com va revelar el sondeig del proatlantista Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR).

Els Vint-i-set també van abordar a la cimera la situació al Pròxim Orient. A les conclusions sorprèn l’absència de qualsevol referència a les desenes de milers de morts civils palestins, la gran majoria nens i dones, a causa dels bombardejos massius de l’exèrcit israelià a Gaza, ni tan sols expressant preocupació.

Abandó dels kurds a Síria

Les conclusions de la cimera també reflecteixen l’abandonament de la UE als seus aliats kurds a Síria de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) i les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), que van ser indispensables per a Occident per derrotar militarment les forces d’Estat Islàmic (ISIS) durant la guerra de 2014-2019.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

La UE guarda un silenci total en les conclusions de la cimera sobre l’ofensiva militar i de neteja ètnica empresa contra la població kurda al nord de Síria des de la caiguda de Bashar al-Assad pels antics gihadistes d’ISIS i Al-Qaeda enquadrats ara dins de l’autodenominat Exèrcit Nacional Sirià, finançat i armat per Turquia.

Aquesta operació militar antikurda impulsada per Ankara afavorirà la revitalització de les agrupacions d’ISIS a l’interior de Síria. Però la UE sembla més interessada en no molestar Turquia perquè continuï actuant com a gendarme europeu contra la immigració.