Colòmbia, un procés de pau singular

L’històric acord de pau entre l’Estat colombià i l’antiga guerrilla més gran del país, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), ha complert vuit anys. Una de les singularitats de l’Acord Final firmat el novembre del 2016 va ser la participació de nombroses dones en les negociacions, una cosa gens habitual . Les guerres les comencen els homes i també són ells els que pacten el final d’hostilitats. Per a les persones constructores de la pau, Colòmbia és un exemple a seguir. El pacte va posar fi a més de mig segle d’enfrontaments, tot i que avui dia la violència es manté al país amb altres grups armats i els càrtels de la droga.

Al principi no va ser fàcil per a les dones formar part de les negociacions. En la primera reunió formal entre les dues delegacions, el setembre del 2012, només hi havia una representant femenina. Era Tanja Nijmeijer, àlies Alejandra Nariño, una guerrillera nascuda als Països Baixos que va assumir la funció de portaveu.

Els homes de la pau va ser el titular que va aparèixer aquell dia en algun diari nacional al costat de la foto dels negociadors. La resposta no es va fer esperar. Mig miler de dones de diferents sectors i entitats van fer pinya i van organitzar la Cimera Nacional de Dones i Pau (CNMP). Havia arribat l’hora de fer sentir la seva veu. La mobilització, que va tenir com un dels seus eslògans Soc dona, soc pau, va precipitar un "canvi radical" en l’estructura participativa del procés, diu Rosa Emilia Salamanca, una de les participants de la CNMP.

Subcomissió de gènere

La principal novetat va ser la creació de la subcomissió de gènere, formada per deu dones dels dos bàndols. La seva missió va ser vetllar pels drets i la protecció de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+ en els acords. "Va ser la primera vegada que un enfocament de gènere va formar part d’un procés de pau al món, va ser un cas singular i emblemàtic", afirma Salamanca, que avui dirigeix la Corporació d’Investigació i Acció Social i Econòmica de Colòmbia, una organització feminista mixta que promou els drets humans.

Poc abans de la firma de l’Acord Final, el percentatge de dones en la delegació del Govern del llavors president colombià i premi Nobel de la pau, Juan Manuel Santos, ja era d’un 20%, mentre que en la guerrilla representava el 43%.

El camí fins a segellar la pau no va ser fàcil, i tampoc ho ha sigut després. El primer acord va ser rebutjat per sorpresa en referèndum el 2 d’octubre del 2016, si bé dos mesos després, i amb algunes modificacions, el van aprovar Congrés i Senat.

A data d’avui, només un 12% del centenar de disposicions que incorporen la perspectiva de gènere al document s’ha completat. Dos terços "es troben en estat mínim d’implementació o ni tan sols s’han iniciat", afirma Josefina Echavarria, directora de l’Institut Kroc, que supervisa el desenvolupament i la implementació dels acords. Segons la seva opinió, la participació femenina i LGTBIQ+ encara és "insuficient" en "instàncies claus" del procés.

"Insuficient"

"L’acord és una eina no només per mantenir la pau, sinó també per ampliar la democràcia al nostre país", diu, per la seva banda, Salamanca. D’aquí, la dificultat. "Hi ha oposició política, manca de recursos i no és una tasca senzilla complir els compromisos de gènere en llocs on hi ha poc presència de l’Estat", afirma. "Tot i així, els moviments socials i en particular el de les dones no hem deixat morir l’acord. Sabem com crear mecanismes per resoldre conflictes de manera no-violenta, des de la no confrontació." El conflicte a Colòmbia s’ha cobrat centenars de milers de vides i el desplaçament forçat de prop de nou milions de civils, el 40% dels quals es troba en pobresa extrema. Més de 400 exguerrillers de les FARC han sigut assassinats des que es va firmar l’Acord Final. Només enguany, han sigut assassinats 168 dirigents comunals o defensors dels drets humans, així com 28 signants dels acords de pau.

Diàleg amb l’ELN

Notícies relacionades

Al cor de la Cúpula de Ferro

L’atemptat esquitxa l’extrema dreta alemanya en plena campanya

Amb tot, l’actual Govern de Gustavo Petro busca la "pau completa" i ha obert vies de diàleg, fins ara infructuoses, amb els dirigents de l’Exèrcit Nacional d’Alliberament (ELN) –l’altre històric grup guerriller de Colòmbia– i amb els grups dissidents de les FARC. Al capdavant d’aquestes negociacions hi ha Vera Grabe, la primera dona en liderar una delegació de pau a Colòmbia. Com Petro, Grabe va formar part, en el passat, de les guerrilles de l’M19, que va firmar la pau amb l’Estat el 1990.

"Malgrat les dificultats i les adversitats, crec que les dones colombianes continuem sent un referent d’esperança", conclou Salamanca. "Sense el lideratge i la participació plena de les dones, els processos de pau corren el risc de ser incomplets i insostenibles", afirma Echavarria.