Al cor de la Cúpula de Ferro

No està permès fer fotos, no se’n pot revelar la ubicació, no es proporciona informació sobre quantes persones treballen en el projecte ni amb prou feines detalls tècnics del seu funcionament. Tothom en parla, però en realitat és un dels secrets més ben guardats de l’Exèrcit d’Israel en els últims conflictes armats que està mantenint el país amb els seus veïns. No obstant, aquest diari ha pogut accedir, per un temps molt limitat, al cor del tresor de la defensa israeliana. Es tracta de l’Iron Dome. En català se l’anomena Cúpula de Ferro o Donzella de Ferro. És tot el mateix: potser l’escut antimíssils més poderós del món, que treballa a marxes forçades l’últim any.

La base a la qual accedim està en un punt indeterminat enmig del desert del Nègueb, a la regió d’Eshkol, a la frontera amb Gaza. Però n’hi ha algunes unitats més repartides per tot el país. De fet, quan aconseguim poder accedir al campament d’Eshkol (després de llargues gestions amb les autoritats d’Israel), els militars ens adverteixen que hem de moure’ns a una altra part per seguir amb l’entrevista. ¿A què es deu? Un soldat ens assenyala dos petits núvols que acaben d’aparèixer a l’espaiosíssim cel del desert: els companys d’una altra base acaben d’interceptar dos míssils que s’adreçaven cap a nosaltres. És el dia a dia al Pròxim Orient.

També ens prohibeixen citar textualment frases dels militars que ens expliquen el funcionament. La primera norma de la Cúpula de Ferro és que ningú parla de la Cúpula de Ferro. Com El Club de la Lluita. I és que d’aquest escut depèn gran part de la seguretat de l’Estat. I més en les últimes dates.

La joia de la corona

Els houthis van atacar Tel Aviv unes hores abans de l’entrevista. Aquella nit, el sistema fet servir per frenar els míssils procedents del Iemen va ser la denominada Fletxa (Arrow). El tercer és la Fona de David (David’s Sling). Cada un s’utilitza per repel·lir diferents tipus d’atacs.

¿Què és això de la Cúpula de Ferro? Es tracta d’un sistema mòbil de defensa aèria israeliana desenvolupat per les empreses Rafael Advanced Defense Systems i Israel Aerospace Industries. El més potent dels que disposa el país. Està dissenyat per interceptar i destruir coets de curt abast, aeronaus i d’altres míssils. Va ser creat el març del 2011, i el mes següent va interceptar el seu primer coet, que procedia de Gaza. El novembre del mateix any ja havia neutralitzat més de 400 coets. És un sistema gairebé infal·lible que ha sigut perfeccionat durant anys.

No s’imaginin una cúpula com a tal. És només un nom. A simple vista és un canó amb una vintena de sortides per als projectils. Descansa sobre una base mòbil i pot ser desplaçat mitjançant camions o carros pesants. Les forces armades d’Israel compten amb algunes d’aquestes unitats, que es troben repartides per les zones més conflictives del país, especialment els límits amb Gaza i el Líban.

La Cúpula de Ferro disposa d’un radar propi i un centre de control. Detecta el llançament del coet que té la missió d’abatre i en segueix la trajectòria. El sistema és capaç de calcular el punt d’impacte i utilitza aquesta informació per determinar si l’objectiu constitueix una amenaça per a una àrea determinada. Però, malgrat que es tracta d’un sistema automatitzat, necessita mans perquè funcioni. I aquí, les mans les posen els soldats de reemplaçament.

El primer que sorprèn a l’arribar al campament base és l’edat dels (i les) militars. Perquè a l’Exèrcit israelià sí que hi ha paritat: tots els joves de 18 anys han de realitzar el servei militar obligatori, siguin homes o dones. I a l’Iron Dome es compleix al peu de la lletra. Hi ha el mateix nombre de nois que de noies. Cap d’ells és soldat professional. Són tots de reemplaçament. És a dir, fan la mili. Tampoc hi ha ningú més gran de 20 anys a la base.

El punt més fred del país

Dos contenidors de mercaderies reconvertits en cambres acullen les austeres lliteres en les quals aquests militars fan la seva vida. En una dormen els homes i en una altra, les dones. Un dipòsit recull l’escassa pluja que cau al desert i la filtra perquè els militars puguin arreglar-se. De vegades no hi ha aigua calenta, per la qual cosa els toca dutxar-se al matí o durant les primeres hores de la tarda. A partir de les 5, el desert del Nègueb es converteix en el punt més fred d’Israel.

Hi ha un tercer contenidor al qual anomenen The Club i és el lloc en el qual passen les estones d’oci. Una tele, una videoconsola, un billar petit i una guitarra són els escassos entreteniments amb què compten aquests joves. No hi ha res al voltant i els queviures els arriben dues vegades al dia en vehicles de l’Exèrcit. Els soldats s’alternen fent guàrdies de 4 hores i descansant-ne 8. El calendari de treball sol ser d’11 dies de servei i 3 de permís.

Notícies relacionades

Colòmbia, un procés de pau singular

L’atemptat esquitxa l’extrema dreta alemanya en plena campanya

Cap dels militars que custodien i carreguen els projectils va ser present en el massiu atac llançat per Hezbol·là al Líban l’octubre passat. Els soldats van rotant. No són ells els que decideixen quan s’utilitza, però sí que saben que, quan arriba l’alerta, disposen de pocs segons per portar a terme la càrrega de míssils a l’interior de la Cúpula de Ferro.

Quan acabin el servei militar, de dos anys de durada, cadascun d’ells procedirà a complir una tradició israeliana, que consisteix a prendre’s un any sabàtic per viatjar pel món. Alguns ja saben que es recorreran Amèrica de dalt a baix. D’altres revelen que se n’aniran al sud-est asiàtic. Molts optaran per Europa.