Karina Milei, ‘El Jefe’

Un llibre és en boca de molts argentins aquests dies: Karina. La Hermana. El Jefe. La Soberana. La semblança sobre Karina Milei va ser escrita per Victoria de Masi i es llegeix amb rapidesa i estupor. De Masi va fer una immersió en l’univers de la ultradreta quan l’arribada a la presidència de Javier Milei encara no adquiria la condició d’entusiasta somni minoritari ni malson d’una col·lectivitat que mai va suposar que l’Argentina podia quedar en mans de la ultradreta. De Masi va veure una cosa que va sorgir d’una pregunta perplexa: "¿D’on ha sortit aquesta gent?". Va sortir a buscar la resposta i es va trobar amb un plec de la realitat que es va fer nítid quan va ser irreversible el canvi cultural.

Malgrat totes les incomoditats, va posar l’ull sobre allò que emergia amb vertigen. A més d’un any de l’inici de l’era llibertària, i més enllà del desinterès i el malestar que li provoca la gestió, De Masi mira de comprendre què passa amb aquesta dona amb un cognom que molts no s’atreveixen a anomenar.

La secretària general de la Presidència mai la va rebre i De Masi es va acostar al seu misteri a partir de cada empremta que deixava la Gran Germana i de les informacions que oferien no sense temor de la represàlia algunes fonts pròximes a qui l’autora observa com algú que és molt més que l’assistència emocional i pràctica de l’anarcocapitalista: és, diu, "l’altra presidenta".

Parlar de Javier Milei és, en els fets, tenir sempre com a nota al peu Karina, des dels dies que va provar ser porter de futbol, les nits que el protegia del salvatge linxament patern i les tardes que estudiava economia. Ha forjat el que defineix com "una relació amorosa no sexuada". La dona més poderosa d’aquest país no prové de cap meandre de la política argentina. El llibre revisa un passat irrellevant: secretària de consultoris odontològics, una oficina a la Borsa de Comerç, un estudi jurídic i una consultora, i propietària de Neumáticos Acassuso, que venia també insummes per al parc automotor.

L’enigma "K"

Els argentins comencen a acostumar-se a un nou significat polític de la lletra "k" que va al·ludir durant gairebé 20 anys els Kirchner, Néstor i Cristina. Ara la seva propietària sembla ser Karina. Vuit anys enrere, la dona que seria anomenada El Jefe va concursar per un electrodomèstic en un programa televisiu i va perdre. "El 2016, l’any del concurs, Karina ja no era un personatge tan menor, almenys per al seu germà el 2016. Ella portava en aquell moment la seva agenda mediàtica, el control del seu temps, i de les seves despeses personals, tancava els contractes de les seves conferències", diu De Masi a EL PERIÓDICO. La germana va planificar al seu torn les dues campanyes electorals. La primera va col·locar l’extertulià al Congrés, i la segona a la Casa Rosada, seu de l’Executiu argentí.

A sis mesos d’iniciar-se el Govern va armar l’estructura partidària del seu germà en àmbit nacional. "Potser la pregunta sobre el seu ascens n’inclou una altra: ¿quina és la intel·ligència o la brillantor de Karina Milei? Cal pensar-la per fora de les intel·ligències que trobàvem en altres referents polítics. L’aval públic del seu germà, la por, el respecte que inspira entre els integrants del gabinet fan que pugui ocupar el lloc que ocupa, que, d’altra banda, no té res a veure amb la gestió pública". Per a l’autora, ella explica de manera justa l’anunci del seu germà: "ha arribat l’hora de l’home comú". Milei va pronunciar la frase amb la secretària general de la Presidència al seu costat. Tots els ministres van ocupar un lloc decoratiu durant el seu missatge de 40 minuts al país.

La simbiosi amb els sentiments del seu germà la van portar a realitzar un taller per mirar de comunicar-se telepàticament amb Conan, l’adorat mastí mort i després clonat.

Notícies relacionades

La policia alemanya va ignorar avisos sobre l’atacant de Magdeburg

Esperant Trump

De Mick Jagger a la presidència

¿D’on ve el sobrenom masculinitzat d’El Jefe? L’autora assaja explicacions: She’s the boss, es diu el primer àlbum solista de Mick Jagger, del qual el seu germà és fanàtic. Va ser editat el 1985 i l’última cançó del disc porta aquest nom, "Ella és el cap". Jagger canta: "Ara ella és la governant/ ella és la número u". Aquesta lletra va adquirir trets profètics al ser escoltada des del present. "Karina no té gaire idea del món. Tampoc té un coneixement de la història argentina. No llegeix un llibre sencer. L’obre i el deixa, en busca un altre. ¿Quin tipus de saber exerceix? La seva manera de manejar el poder és intuïtiva, va pel costat de la percepció. És una dona capritxosa a qui no se li pot dir que no", sentencia De Masi.