Un metge islamòfob i ultra va llançar el cotxe contra la multitud a Magdeburg

Metge de trets psicòtics, Abdulmohsen simpatitzava amb la ultradreta alemanya i amb les idees d’odi envers la comunitat musulmana. Aquesta és la principal diferència amb atacs anteriors a mercats ambulants de Nadal, com el de fa vuit anys a Berlín, on van morir 12 persones i que llavors va ser reivindicat pel grup Estat Islàmic.

Nascut a l’Aràbia Saudita el 1974 i arribat a Alemanya el 2006, segons han confirmat fonts oficials, exercia de metge a Bernburg, una localitat de 32.000 habitants a la regió de Saxònia-Anhalt, la capital de la qual és Magdeburg, situada a 160 quilòmetres de la capital alemanya. Des del 2020 estava destinat a la unitat de psicoteràpies contra addiccions per a delinqüents de la clínica local. En aquests moments estava de baixa per circumstàncies que de moment no s’han concretat.

L’home va actuar sol, segons va confirmar el cap del Govern regional, Reiner Haseloff, que va veure en l’atac una "sincronització temporal" deliberada per motius "polítics" a tot just dos mesos de les eleccions legislatives anticipades del 23 de febrer.

Odi a l’Islam

La ministra de l’Interior, Nancy Faeser, informe de la base que el presumpte autor, un metge saudita resident en Alemanya des de 2006, va actuar mogut per la islamofòbia. "Podem confirmar que era islamòfob. La resta és objecte d’investigació", va afirmar des de Magdeburg, on es va traslladar al costat del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz.

Mentre les autoritats regionals i policia guarden discreció sobre quina va ser la motivació de l’atacant, en els mitjans alemanys circulen abundants testimonis sobre un rerefons islamòfob, simpatitzant amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i la seva admiració pel magnat Elon Musk i l’ultradretà britànic Tommy Robinson, tal com havia deixat constància en els seus comptes en xarxes socials i en un blog.

Havia sigut jutjat i condemnat per alteració de l’ordre públic i amenaces el 2013. L’any 2016,però, deu anys després d’arribar a Alemanya i coincidint amb l’acollida massiva de peticionaris d’asil després de la crisi migratòria de 2015, va ser reconegut com a refugiat per les autoritats germàniques. En una entrevista publicada el 2019 pel prestigiós diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, es reconeixia com un "agressiu activista contra l’Islam". Es definia com a ateu i explicava que havia demanat asil a Alemanya perquè temia ser perseguit al seu país i condemnat a mort per les seves crítiques a l’Islam. Havia convertit en compromís personal el suport a altres persones que, com ell, buscaven asil a Alemanya o a Austràlia.

Alarmes ignorades

Segons el diari Die Welt, que cita com fonts a l’esmentat rotatiu, així com entrevistes a BBC i altres mitjans, havia deixat a més en un compte a X (abans Twitter) diversos missatges en els quals s’observava una forta radicalització islamòfoba. El mateix divendres va penjar diversos vídeos i textos en anglès en els quals "responsabilitzava" Alemanya de l’assassinat de Sòcrates, així com del robatori d’un USB de la seva bústia. Acusava l’estat alemany de "criminal", es mostrava a la foto del seu perfil amb una arma i assegurava que Alemanya s’estava islamitzant, a més de perseguir i destruir les vides de peticionaris d’asil saudites, inclosa la seva pròpia.

En missatges anteriors, considerava que només la ultradretana AfD podia "salvar" Alemanya. Una frase molt semblant a la qual aquests dies va difondre Elon Musk en el seu compte a la xarxa social X, de la qual és propietari. El magnat reclamava la dimissió del canceller alemany, Olaf Scholz, i responsabilitzava l’excancellera Angela Merkel d’haver permès la "islamització" del país, per haver acollit més d’un milió de refugiats en la crisi migratòria del 2015.

Són moltes les incògnites entorn d’aquest home i comprometen les autoritats. Entre d’altres, per què algú condemnat per alteració de l’ordre públic i amenaces va aconseguir l’estatus d’asilat, segons revela el setmanari Der Spiegel. Un dia abans de cometre l’atemptat, Abdulmohsen havia tingut una altra citació judicial per abús d’un sistema d’alarma. Aparentment, tenia diversos episodis per delictes o desordres, mai relacionats amb el radicalisme islàmic. Tampoc estava sota observació dels serveis secrets.

No obstant això, més inquietant encara ha resultat la revelació de l’agència de notícies alemanya DPA sobre que les autoritats saudites havien reclamat la seva extradició i advertit als seus homòlegs alemanys de la perillositat que suposava l’atacant.

El Ministeri d’Exteriors de l’Aràbia Saudita va sortir al pas ahir per condemnar l’atac i va expressar el seu "rebuig de la violència". També va traslladar "la seva solidaritat amb el poble alemany i les famílies de les víctimes".

Errors de seguretat

Notícies relacionades

Colòmbia, un procés de pau singular

Al cor de la Cúpula de Ferro

L’atacant va ser detingut després de recórrer a tota velocitat amb el seu automòbil 400 metres dins del mercat nadalenc. El recinte estava aparentment protegit per pilons que havien d’impedir l’entrada de vehicle, però l’atacant va entrar a través d’una de les vies d’evacuació d’emergència.

Des del 2018, arran de l’atemptat del mercat ambulant berlinès, es va reforçar la seguretat sobre aquests esdeveniments de Nadal, que sumen a tot Alemanya uns 3.500, amb uns 160 milions de visitants anuals. Les evidents fallades de seguretat en Magdeburg han posat en el punt de mira aquest land alemany, ja que el ministeri de l’Interior alemany va donar l’ordre d’endurir les mesures de seguretat aquest any, després de l’atac a ganivetades comès l’estiu passat en una festa popular de Solingen, llavors amb motivació gihadista, a diferència de l’actual atac. El que tenen en comú aquestes tragèdies són fallades o negligències en el seguiment de persones prèviament identificades com a radicalitzades en una direcció o l’altra.