Els drusos, atrapats entre Síria i Israel

El 27 de juliol, a les 18.18, un míssil impactava contra el camp de futbol de Majdal Shams, un peculiar poble de muntanya que marca la frontera entre Síria i Israel. L’atac, que mai va ser reivindicat per ningú, va matar 12 nens d’entre 8 i 16 anys.

Els nens morts no eren musulmans, ni jueus ni cristians. Eren drusos, una ètnia que es coneix poc i de la qual es parla encara menys en el context de les guerres del Pròxim Orient, però que viuen entre Israel, Síria i el Líban i que han sigut víctimes silencioses des de l’inici del conflicte armat.

"No som gent de guerra. No tenim armes ni milícies. Intentem estar en pau amb totes les parts, siguin jueves o musulmanes. Per això encara no entenem què va passar aquella tarda". Ho explica a aquest diari Layth Abu Sal, un home que va perdre aquella tarda, en l’atac, el seu fill, el seu nebot i els dos fills del seu cosí.

El turó dels crits

Majdal Shams és un curiós enclavament situat als alts del Golan. Pràcticament tots dels 13.000 habitants són drusos. Parlen àrab i hebreu. Gairebé tots prenen mate, perquè molts dels seus habitants van emigrar a l’Argentina i van importar aquest costum al tornar. "De fet, aquí, per donar les gràcies, no ho diem en àrab (shukran) ni en hebreu (todà). Aquí diem kalasi, que és una deformació del gràcies espanyol", explica un veí anomenat Hnedy.

Els drusos, que professen una religió pròpia que barreja elements de l’islam, del cristianisme i del judaisme, viuen des de fa segles en aquesta zona muntanyosa. Però quan van començar les hostilitats als alts del Golan entre jueus i musulmans a mitjans del segle XX, el poble drus va quedar partit per la meitat. Membres d’una mateixa família van quedar al costat sirià i d’altres a l’hebreu. I al 1974, quan es va firmar l’armistici, es va reforçar la frontera amb una inexpugnable tanca coronada amb filferro espinós. Separats per sempre.

Des d’aleshores, famílies i amics van començar a parlar-se a crits d’un costat a l’altre de la tanca. I, tot i que ja tots tenen mòbil, mantenen diàriament aquest costum al denominat turó dels Crits. Perquè continuen sense poder travessar la frontera.

Són quatre els pobles drusos de la zona. Majdal Shams, Masadi, Bukata i Ein Kinia. Sumen 23.000 habitants, entre els quals hi ha molts metges. Són gent formada acadèmicament que no prenen part del conflicte i respecten totes les religions. "A Majdal Shams queda només una família cristiana, però mantenim la seva església al poble perquè respectem la fe de tothom", explica Layth Abu Salh.

El 27 de juliol, el seu fill Fajr, de 15 anys, estava jugant a futbol al camp municipal amb alguns dels seus cosins i altres nois del barri. Era un acèrrim seguidor del Reial Madrid. El noi portava la pilota per la banda esquerra del camp en el moment de la tragèdia. El seu pare assenyala el punt exacte en el qual va caure Fajr: "Aquí va caure el meu fill", recorda sobre la gespa artificial.

Eren les 18.18 quan un míssil que va aparèixer del no-res va impactar contra el recinte esportiu. Es va produir una violenta explosió en un moment en què l’àrea estava plena de criatures. "Alguns dels nois van morir immediatament. Nens i nenes. El pare d’una d’elles és metge. Va ser dels primers a arribar al camp, com jo", recorda amb dificultat Layth.

"Recordo l’enteresa d’aquell home, el metge, que de seguida va identificar la seva filla. Li va prendre el pols, es va adonar que ja estava morta, la va tapar i es va disposar a ajudar la resta de nens".

Ell va aconseguir arribar al cos del seu fill quan encara era viu. "Vaig veure Fajr i me’n vaig anar a intentar ajudar-lo. El vaig tocar i encara tenia pols. Em va mirar, em va somriure, va tancar els ulls i va morir". Layth, com la resta de drusos del poble que es van acostar immediatament a la zona, també va intentar ajudar la vintena de nois que van resultar ferits de gravetat. Alguns continuen ingressats en hospitals.

Layth va perdre el seu fill i tres dels seus nebots. I encara no s’explica què va passar: "Damasc està a només 45 quilòmetres d’aquí. Hezbol·là no va reivindicar l’atemptat, però les proves forenses posteriors van determinar que el projectil era d’ells. Solen fer-ho molt: quan ataquen i moren nens, no ho reivindiquen".

Majdal Shams es troba a la part israeliana de la muntanya. Per tant, eren els escuts antimíssils de l’Estat hebreu, pràcticament infal·libles, els que haurien d’haver neutralitzat el míssil. Però no ho van aconseguir: "La versió que ens van donar va ser que el míssil va volar massa baix per poder interceptar-lo".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Estat Islàmic mira de ressorgir de les cendres després de la caiguda d’Assad

Ara el camp de futbol s’ha convertit en un mausoleu dedicat als nens drusos morts aquella tarda. La tanca que va quedar destrossada pel projectil segueix al mateix lloc i en pengen ara desenes de fotos dels nens, dibuixos dels seus amics, samarretes de futbol dedicades i altres petits homenatges als 12 caiguts.

Cada dia arriben drusos dels quatre pobles fronterers a visitar l’improvisat mausoleu. Les famílies continuen sense entendre res, però necessiten que tothom conegui la història dels 12 nens que van caure aquella tarda a Majdal Shams, i que simbolitzen la desraó d’una guerra en la qual els drusos sempre perden, tot i que ningú en parli.