Arreu del món s’enquisten conflictes molt greus a l’ombra d’Ucraïna i Gaza

Aquest any "hi ha hagut 200.000 successos conflictius que han sacsejat el món, el doble que fa cinc anys", d’acord amb l’últim informe de la Base de Dades per a la Localització de Conflictes Armats (Acled, per les sigles en anglès), que ha comptabilitzat més de 233.000 morts segons fonts oficials, tot i que la xifra s’enfilaria amb les morts que no hi ha registrades enlloc. Però el valor afegit d’aquest rànquing tan reputat de països més violents que elabora l’Acled és que va més enllà de les xifres absolutes. Per exemple, l’any passat ja assenyalava Síria com el tercer país més preocupant, a causa d’indicadors com ara les morts que causen els atacs, que sovint els civils són l’objectiu, com està de fragmentada la societat i quines són les perspectives de resolució.

A més, els conflictes armats sovint s’encavalquen amb crisis humanitàries. "La fam és una arma de guerra i és bastant eficaç", explica a aquest diari Elise Nalbandian, responsable d’Oxfam a l’Àfrica. Amb la intenció de donar visibilitat als conflictes oblidats, ignorats o a l’ombra, tot seguit fem un repàs dels focus més actius que han quedat aquest any.

Sudan.

"Veiem molts atacs a civils i un bloqueig deliberat de l’ajuda humanitària. Les necessitats són massives", explica a EL PERIÓDICO Esperanza Santos, coordinadora d’emergències al Sudan de Metges sense Fronteres (MSF), una de les poques organitzacions internacionals que continua treballant dins del país. La guerra civil va esclatar fa un any i mig entre les Forces Armades Sudaneses i les Forces de Suport Ràpid a Khartum, i per entrar a les zones disputades fa falta l’aprovació de les dues parts, però sovint una retira el permís per fer-ho si l’altra el dona.

"Atenem víctimes directes de la guerra, des de ferides de metralla fins a violacions, però falten medicines, personal i material", diu Santos. El problema, però, és que el 80% de les estructures sanitàries del país no són funcionals, segons l’OMS.

Es calcula que ja hi ha hagut 150.000 morts i que hi ha tres milions de persones que han fugit del país, a més d’11 milions de desplaçats interns, cosa que ha creat la crisi més gran de desplaçats del món. "Els refugiats ens expliquen algunes de les històries més esfereïdores que es poden sentir d’un conflicte", diu la representant d’Oxfam, organització que no ha pogut entrar al país i ofereix suport als que arriben a països veïns.

.

Somàlia.

"La situació a Somàlia és molt greu", explica Nalbandian. Tot i que la majoria s’inicien com a guerres civils, molts conflictes pugen a escala regional, i l’acumulació de conflictes a la regió dificulta trobar un lloc per protegir-se. Per exemple, Etiòpia, que confina amb el Sudan a l’oest i amb Somàlia a l’est, no és un lloc segur per a cap dels seus dos veïns perquè travessa el seu propi conflicte.

La lluita interna entre diferents faccions polítiques i militars a Somàlia castiga un país que el 2017 va aconseguir evitar la fam, però les sequeres van acabar amb el bestiar, el pilar de l’economia. La meitat d’aquest país d’11 milions d’habitants depèn de l’ajuda humanitària per sobreviure i una quarta part està desplaçada.

"A Somàlia, aquesta mena de combats es produeixen a tota hora i la solució ha de ser política, una mica com a Gaza. Nosaltres fem tot el possible per salvar vides, però no podem resoldre realment un problema polític intern", afegeix la portaveu d’Oxfam.

Myanmar.

Aquest any, la guerra civil de Myanmar s’ha agreujat. "En aquests atacs ha augmentat l’ús del terror: tortura, violència sexual...", explica Thomas Andrews, el relator especial de les Nacions Unides per a Myanmar, que afirma, enmig de disculpes per l’horror del que narra, que la junta militar "va entrar en un poble, va desmembrar els cossos de les víctimes i va clavar les parts del cos en estaques al voltant d’aquest poble per terroritzar els supervivents".

Les crisis se sobreposen. La devastació del cicló Komen va desplaçar 1,7 milions de persones el 2015. En aquest context, la persecució a la minoria musulmana dels rohingyes va fer que 750.000 persones busquessin refugi a Bangladesh. Des del cop militar, les forces armades de Myanmar han matat més de 5.000 civils i arrestat més de 25.000 persones, segons Amnistia Internacional, tot i que la xifra real és molt més alta.

"Els militars estan perdent terreny, la qual cosa seria una bona notícia per a la gran majoria de la població, però ha portat a aquesta escalada de violència brutal i depravada contra els civils", emfatitza Andrews. "I ho estan afrontant en la foscor. Jo informo regularment el Consell de Drets Humans i l’Assemblea General de les Nacions Unides, però tot i així el món no ho sap", es lamenta.

Iemen.

Els combats al Iemen han afluixat una mica, però el país segueix lluny de la pau i la situació humanitària ha empitjorat. La guerra civil oberta enfronta els rebels houthis contra el Govern del Iemen, que compta amb el suport dels saudites i el reconeixement de la comunitat internacional. La treva de l’abril del 2022 encara no s’ha traduït en un acord de pau.

El diàleg entre els houthis i l’Aràbia Saudita, juntament amb la normalització de relacions entre Teheran i Riad, va donar esperances a la sortida del conflicte, però les converses no han avançat gaire. L’augment de les tensions regionals, els atacs dels houthis a la navegació del mar Roig en resposta a la guerra d’Israel contra Hamàs i els atemptats d’Al-Qaeda a la península Aràbiga han complicat encara més els esforços del procés de pau.

Mentrestant, hi ha 21,6 milions de persones que necessiten ajuda, entre elles 11 milions de nens, i més de 4,5 milions que han sigut desplaçades, fet que ha convertit el Iemen en un dels països més pobres del Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica.

Mèxic.

"Per a mi Mèxic no és un conflicte oblidat, sinó un que s’ignora totalment", explica a EL PERIÓDICO Clionadh Raleigh, directora general de l’Acled, la base de dades per a la localització de conflictes armats, i autora principal de l’últim informe. "Al Govern mexicà no li convé gens parlar del fet que hi ha enormes parts d’aquest país que estan sota el control armat dels càrtels", assenyala, a fi de protegir el motor econòmic del turisme.

Mèxic és el quart país més violent del món, el setè on hi ha més morts i el segon més perillós per a civils, segons l’Acled, que aquest anys ha comptabilitzat més de 8.100 víctimes mortals, 5.800 d’elles civils. "A Culiacán [oest de Mèxic] en aquest moment hi ha una veritable guerra civil entre els càrtels de Sinaloa. En les últimes setmanes s’acumulen centenars de cadàvers al carrer", denuncia Raleigh, que explica que la seva ponència a l’ONU va ser censurada perquè no parlés de Mèxic.

"On més ha augmentat la violència aquest any és en països de renda mitjana i alta amb algun tipus d’institucions democràtiques", diu per acabar, com Mèxic, on en les recents eleccions no es va parlar dels morts.

Colòmbia.

La pau que Colòmbia va firmar el 2016 encara no se sent com a tal arreu del país. "El president, Juan Manuel Santos, va aconseguir un acord amb la guerrilla més gran i poderosa [les FARC] però no va poder garantir la pau completa", explica a aquest diari Andrés Tafur, director del centre d’estudis regionals de la Universitat de Tolima, una zona que va ser molt castigada per la violència. Malgrat això, si Santos no va aconseguir una pau total va ser perquè les FARC no tenien un poder tan hegemònic com semblava, argumenta Tafur. El país ha continuat severament fragmentat i la violència hi prolifera i amenaça un equilibri fràgil.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

El 2024 a Colòmbia la violència entre les forces de seguretat i els grups armats va augmentar un 21%; tot i això, els atacs a civils van disminuir, cosa que va dona una treva a la població, segons l’informe de l’Acled. "Colòmbia fa gairebé els mateixos anys que està en guerra que els que busca la pau, amb fins a 12 processos de pau des dels 80, amb el president Belisario Betancour, fins avui dia", segons assenyala Tafur.

Per la seva banda, l’actual Govern de Gustavo Petro "no només no ha pogut negociar la pau total, amb guerrilles criminalitzades i amb polítics, sinó que no ha pogut tancar un acord amb cap grup", afirma finalment Tafur.