Javier López: "D’aquí uns mesos hauríem d’haver pres una decisió sobre les llengües"

Forma part del grup de treball de l’anomenada Taula sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics...

Aquí es veu la petició del Govern d’Espanya sobre l’ús de les llengües cooficials en part del territori espanyol. És una petició viva i que està estudiant de manera constructiva el grup de treball.

¿Què suposaria si tirés endavant?

Hi ha dues peticions en marxa. La que està observant la Mesa del Parlament Europeu és la petició del Govern d’Espanya sobre l’ús d’aquestes llengües cooficials en el Ple de l’Europarlament. I alhora, el Consell d’Assumptes Generals de la UE, conformat pels ministres d’Exteriors, analitza la petició d’Espanya que siguin llengües oficials a la UE.

¿Es plasmaria llavors en la traducció simultània al Parlament Europeu?

L’oficialitat a escala europea significaria automàticament el seu ús en el Ple i la traducció simultània de tot el cabal comunitari, inclosa tota la legislació europea.

¿Qui, com i quan ho decidirà?

Ho ha de decidir primer el grup de treball. I després, en últim cas, serà la Mesa del Parlament Europeu qui en prendria la decisió. Entenc que durant els pròxims mesos hauríem de prendre una decisió.

¿Quina és la seva posició?

Nosaltres estem defensant la petició per justícia lingüística, per representativitat i per més proximitat en institucions europees amb els ciutadans d’Espanya i els 20 milions de ciutadans espanyols que conviuen amb aquestes llengües oficials. Seria una mesura positiva i en la bona direcció.

Entrem en una arrencada d’any que tothom pronostica turbulent. ¿Com s’està preparant la UE?

Europa ha de ser capaç d’agafar les regnes del seu destí. Tenim fronts oberts en economia, seguretat i autonomia estratègica, energia i protecció de la democràcia. Sabem que l’arribada de Trump comporta implicacions rellevants. Un Trump que a més en aquesta segona legislatura serà probablement diferent de la primera i no tindrà els contrapesos del Congrés o del Suprem i amb un partit republicà sotmès a la seva posició política. I més relacionat internacionalment amb el conjunt de l’extrema dreta global i també amb algunes forces polítiques aquí a Europa. I que vol iniciar una nova política aranzelària amb Europa.

¿Com ens preparem per afrontar una eventual guerra d’aranzels?

La Comissió Europea està estudiant amb deteniment la possibilitat que la nova administració prengui mesures restrictives per al comerç. Nosaltres voldrem mantenir la lògica de bona cooperació amb els EUA. Però, alhora, sent honestos i sincers, els europeus no podem estar depenent cada quatre anys del que votin 25.000 persones a Pennsilvània.

I això, ¿què implica?

Necessitem reforçar-nos en matèria de seguretat econòmica. Probablement recuperar capacitats en matèria industrial en sectors estratègics. Per això la presidenta Ursula von der Leyen ha llançat diverses estratègies: d’indústria neta i indústria vinculada a les grans transicions digitals i verdes.

¿I Espanya?

És, de molt, l’economia que millor funciona de la zona euro, amb creixements del 3%, sobretot mentre tenim Alemanya en recessió i França i Itàlia amb creixements plans. Probablement l’ansietat econòmica no s’estigui percebent tant a Espanya per la dolça situació econòmica que tenim. The Economist ens ha qualificat com la millor economia d’aquest any entre els països desenvolupats de l’OCDE, però a la resta d’Europa hi ha certa sensació que estem perdent capacitat en termes competitius.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

¿Fa falta canviar el model?

El model de prosperitat europeu després de la caiguda del mur de Berlín està basat a tenir Defensa i seguretat barata americana, energia barata russa i béns de consum barats xinesos. Les tres coses, per diferents raons, s’han acabat. Europa només pot sortir d’aquesta situació i reinventar el seu model de prosperitat amb més Europa. Ha de fer-se càrrec de la seva seguretat en un entorn geopolític molt competitiu i amb actors que són veritables amenaces, com hem vist clarament a Ucraïna.