Quan l’hospital és l’objectiu

Mona Abozeid ha crescut entre les parets d’un hospital. També ha viscut entre infermeres i doctors totes les guerres que han fet trontollar aquest centre mèdic. És també la seva llar, el seu refugi. Però no ha sigut fins a aquesta última –la més ferotge– quan ha temut que les pulcres parets blanques i les habitacions esterilitzades el convertissin més un objectiu per als atacs més que en una protecció. "Israel intentava enviar-nos un missatge perquè marxéssim d’aquí, però en cap moment ens ho plantejàvem", afirma la directora general de l’hospital Najdeh a Nabatieh, la principal ciutat del sud del Líban, ubicada a 13 quilòmetres de la frontera amb Israel.

Quan el passat 23 de setembre Israel va llançar la seva més violenta ofensiva contra el sud del Líban –només aquell dia van morir més de 500 persones–, Abozeid va activar el pla de desastre a l’hospital Najdeh. Des de l’inici de la guerra contra Gaza el 7 d’octubre del 2023, el sistema mèdic libanès es va començar a preparar per al pitjor. "Allà, a l’enclavament palestí, ho han destrossat tot, van atacar els hospitals, els van arrasar", denuncia el doctor Shafi Fouani, director mèdic de l’hospital que pertany al Socors Popular Libanés.

Per això, una vintena de doctors, una altra d’infermers i part del personal no mèdic essencial van passar els 64 dies amb les seves 64 nits d’aquesta guerra dormint a l’hospital. "És la nostra feina, el nostre país, la nostra zona", declara Abozeid, que malgrat l’alto el foc declarat el 26 de novembre, encara viu al centre perquè la seva casa ha quedat inhabitable després que els atacs israelians fessin esclatar tot el vidre de les finestres. "Sabíem que havíem de quedar-nos per donar servei mèdic als ferits i a la nostra gent; si tanquem i marxem, ningú se n’ocuparà", reconeix. Com el principal hospital del sud del país, per les lliteres del Najdeh van passar civils, nens i milicians de Hezbollah.

Els pitjors presagis es van complir. En els dos mesos de bombardejos israelians contra el Líban, els hospitals libanesos també van ser atacats: almenys 67 vegades. Segons el Ministeri de Salut, 222 treballadors mèdics van perdre la vida en els 231 atacs. "En totes les guerres anteriors ens sentíem segurs, però aquesta vegada no ho estàvem, perquè, per primera vegada, el personal mèdic i els serveis de rescat i emergència es van convertir en blanc dels atacs", explica el doctor Hussein Sueida, cirurgià ortopèdic a l’hospital Najdeh.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

En molts casos, les tropes israelianes bombardejaven directament els centres de la defensa civil, tant la libanesa com aquella afiliada amb Hezbol·là o el seu aliat xiïta Amal. Sovint, ho feien de nit, mentre dormien. En altres ocasions esperaven que els equips d’ambulàncies s’acostessin al lloc atacat per recuperar supervivents i cadàvers. Aquesta violència "obstaculitza les tasques de rescat i socors i, en última instància, està contribuint que augmentin les taxes de mortalitat", va denunciar l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant la primera setmana de l’alto el foc, l’Exèrcit israelià va atacar a equips de la defensa civil libanesa mentre netejaven la runa i buscaven cossos a la localitat fronterera de Naqoura. També van fer detonar un dron explosiu a prop seu, fet que els va obligar a retirar-se de la zona.

Només durant el primer mes de guerra un centenar de centres d’atenció primària de salut dels 207 que hi ha arreu del país van haver de tancar, segons l’OMS. "Aquest tipus d’atacs contra el personal mèdic són il·lícits segons les normes de la guerra i haurien de ser punibles", denuncia Ramzi Kaiss, investigador sobre el Líban de Human Rights Watch.