Àsia recorda amb emotius actes el devastador tsunami de fa 20 anys

Sirena a Banda Aceh

A la província indonèsia d’Aceh, on el tsunami va deixar més de 100.000 morts, una sirena va sonar dimecres a la Gran Mesquita Baiturrahman de la seva capital per començar les commemoracions a tota la regió. "Vaig pensar que era el judici final", va declarar Hasnwati, un professor de 54 anys que utilitza un sol nom, mentre es trobava a la mesquita, que va ser colpejada pel tsunami. "En un matí de diumenge en què la nostra família reia junta, de sobte va arribar el desastre i tot es va acabar", recorda.

A la fossa comuna de Siron, a Aceh, on unes 46.000 persones van ser enterrades, familiars de les víctimes recitaven ahir emocionats oracions islàmiques a l’ombra dels arbres que van créixer des d’aleshores. Khyanisa, una mestressa de casa indonèsia de 59 anys, va perdre la seva mare i la seva filla i les va buscar en va amb l’esperança que continuessin vives. "Hi va haver un moment en què em vaig adonar que se n’havien anat. Vaig sentir que em feia mal el pit, vaig cridar", va explicar.

"Els meus fills, dona, pare, mare, tots els meus germans van ser arrossegats", va lamentar Bahaduddin Zainun, un pescador indonesi de 70 anys. "D’altres van viure la mateixa tragèdia. Tenim els mateixos sentiments", va afegir

Per recordar el dolor d’aquell dia, s’efectuaran cerimònies commemoratives o religioses en llocs costaners dels països més afectats. A Sri Lanka, que va registrar més de 35.000 morts, supervivents i familiars de les víctimes van pujar a un tren de passatgers que va descarrilar pel cop del tsunami, i que va matar 1.000 persones. Com en cada aniversari, el restaurat Ocean Queen Express s’atura a Peraliya, un tranquil poble situat a uns 90 quilòmetres al sud de la capital, Colombo, per recordar la tragèdia.

"Tot això em porta records molt durs", va declarar Tekla Jesenthu, que va perdre la seva filla de dos anys quan les onades van colpejar la zona. "No vull pensar ni parlar-ne. Fa massa mal". "Els monuments no els portaran de tornada", va afegir.

A Tailàndia, on van morir més de 5.000 persones, hi va haver diversos homenatges d’acompanyament a la cerimònia organitzada pel Govern. Prop de la meitat de les persones que van morir al país eren turistes estrangers que passaven les festes de final d’any a les assolellades platges de la regió.

Familiars de les víctimes van estendre entre llàgrimes flors i arranjaments florals a Ban Nam Khem, el lloc més colpejat de Tailàndia, al costat d’una paret corba amb la forma d’una onada de tsunami, decorada amb els noms de les víctimes. Napaporn Pakawan, de 55 anys, va perdre la seva germana gran i una neboda en la tragèdia. "Em sento desolada. Vinc tots els anys", va comentar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Nicolás Pascual de la Parte: "El model europeu de llibertat i prosperitat té molts enemics"

Unes 300 persones van morir a Somàlia, més d’un centenar a les Maldives i desenes a Malàisia i Myanmar.

El tsunami va arribar sense cap alerta de les autoritats i va donar poc temps per evacuar les zones costaneres, malgrat l’interval en l’hora de l’impacte als diferents països. En l’actualitat, una complexa xarxa d’estacions de monitoratge posada en marxa després d’aquesta tragèdia ha reduït substancialment el temps que transcorre entre la detecció del sisme i l’avís a la població.