La UE es conjura per avançar en la defensa comuna davant l’amenaça russa
La posada en marxa de projectes industrials conjunts i, fins i tot, la coordinació dels diversos exèrcits seran alguns dels temes estrella d’aquesta legislatura a l’Europarlament
Deixar de ser un "herbívor" en un context internacional dominat per les potències "carnívores". Aquesta frase, atribuïda a Josep Borrell, antic vicepresident de la Comissió Europea i alt representant de la UE per a la Política Exterior, sembla que ressona amb força als passadissos del Parlament Europeu després de les eleccions europees del juny. La UE, una comunitat supranacional anomenada al començament Comunitat Econòmica Europea i que en l’origen, als anys 50, pretenia simplement fomentar la integració econòmica mitjançant la creació d’un mercat comú i una unió duanera, es disposa a fer un salt qualitatiu pel que fa a la integració, potser un dels més decisius en el seu mig segle d’història: crear una mena de pilar de defensa comuna –l’anomenada Europa de la Defensa– que permeti als Vint-i-set assumir progressivament la seguretat i protecció en el seu entorn immediat i dissuadir potencialment en el futur d’un possible atac la Rússia de Vladímir Putin, convertida ja, sense data de caducitat, en una potència obertament hostil en la seva frontera oriental.
Els desafiaments perquè gairebé una trentena de països, amb descoordinades indústries de defensa i diferents prioritats en política exterior, s’integrin i donin una resposta unitària als reptes que sorgeixen del complicat context geopolític actual són enormes, admet per a EL PERIÓDICO Javi López, vicepresident del Parlament Europeu i membre de la recentment creada Comissió de Seguretat i Defensa i que assumirà les funcions de la subcomissió homònima. Sense anar gaire lluny, els dos estats membres de més pes dels Vint-i-set tenen diferents cultures estratègiques. Alemanya, segons López, entén la seva política exterior en termes de "mercantilisme", "comprar gas i vendre cotxes", sense cap concepte de poder dur. Per a França, en canvi, s’imposa el "sobiranisme" i recolza que la UE es doti d’instruments militars i diplomàtics per desenvolupar una política exterior i de seguretat comuna, "sempre que sigui la seva".
Dotar-se d’eines
Però la necessitat obliga i la ruptura de l’arquitectura de seguretat europea a causa de la invasió russa d’Ucraïna, agreujada per l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, ja no permeten vacil·lacions. Europa s’ha de dotar d’eines per desenvolupar una política de defensa, i això significa "gastar més en defensa, gastar més coordinadament i gastar més en Europa", remarca López. No fa gaire, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha declarat que "d’aquí a quatre o cinc anys" la capacitat de dissuasió militar de la mateixa Aliança Atlàntica es podria veure afectada si els aliats no acceleren la inversió i augmenten l’objectiu de despesa militar, vist el ritme d’increment de les despeses militars a Rússia i la Xina.
Els primers passos en aquesta Europa de la Defensa ja s’han fet, i han vingut motivats precisament per la necessitat, per les carències observades gràcies a la guerra d’Ucraïna. A l’octubre, l’Europarlament va aprovar l’anomenat Instrument per al Reforç de la Indústria Europea de Defensa mitjançant l’Adquisició Comuna (Edirpa), que té l’objectiu de "frenar" la fragmentació de les adquisicions de material militar per cada estat membre i "augmentar l’eficàcia" de la despesa pública. Es tracta d’"assegurar-se que hi haurà coordinació en la compra per utilitzar economies d’escala i que surti més barat, que sigui homologable i que s’asseguri un alt percentatge de producte europeu, cosa que permetrà desenvolupar la nostra indústria de defensa", constata l’eurodiputat López. Una altra de les prioritats és la posada en marxa de la Força de Reacció Ràpida, composta per uns 5.000 homes que tenen un entrenament conjunt, de caràcter rotatiu però amb una estructura administrativa permanent, que pugui ser desplegada en entorns hostils amb celeritat. "Sent molt optimistes, es pot dir que seria la llavor d’un Exèrcit europeu", destaca l’eurodiputat socialista.
La UE ha de gastar més en defensa, però en el període fins al 2028 ha de buscar fonts de finançament extra per als programes de defensa. La solució podria venir d’instruments financers extres ideats en el passat per assumir les diferents crisis en què s’ha vist implicada la UE, incloent-hi la possibilitat d’"emetre deute", tal com sosté López.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
