Els reptes de la UE

La Unió Europea (UE) afronta reptes existencials en un clima d’inestabilitat política encapçalada per l’eix francoalemany. La UE ha d’adoptar el 2025 un pla efectiu per capgirar el seu declivi econòmic, industrial i tecnològic, decidir com finançarà el salt qualitatiu en defensa i atendre el malestar social que alimenta el vot ultra. Mentre creix la fatiga ciutadana per la guerra d’Ucraïna, augmenten les tensions exteriors: Turquia maniobra per atribuir-se el control de zones marítimes de la UE i el pròxim president dels Estats Units, Donald Trump, vol penalitzar les exportacions europees i comprar Groenlàndia.

La capacitat de decisió de la UE està minvada per la crisi política interna a Alemanya i França, la inestabilitat persistent a Bèlgica, Àustria, Bulgària i Romania i el resultat incert de les eleccions legislatives i presidencials a Croàcia, Dinamarca, Polònia, la República Txeca i Romania del 2025.

Després de les eleccions alemanyes del 23 de febrer del 2025, la negociació per formar Govern serà llarga, cosa que ampliarà la paràlisi decisòria europea. Els democristians (CDU) aconseguirien el 31%, amb l’ultra Alternativa per a Alemanya en segon lloc (19,5%) i després els socialdemòcrates (16%), Els Verds (12,5%), l’esquerra d’Aliança Sahra Wagenknecht (8%) i els liberals (5%), segons el sondeig d’INSA.

Incertesa a França

França acaba d’estrenar el quart primer ministre en un any, el conservador François Bayrou, sense majoria parlamentària i que ja s’ha plegat davant la ultradreta a l’acceptar el veto de Marine Le Pen al seu candidat inicial per a ministre de Justícia, Xavier Bertrand. La negativa del president francès, Emmanuel Macron, a assumir la derrota de la seva coalició en les eleccions legislatives del juliol i el seu veto a deixar que l’esquerra guanyadora d’aquests comicis pugui liderar el Govern aboca el país a la incertesa i a noves mocions de censura.

Fa sis mesos que Bèlgica, per la seva banda, no aconsegueix formar un Govern després de les eleccions del juny. A Àustria, després de la victòria de l’ultra Partit de la Llibertat (FPO) al setembre, la resta de partits tampoc ha aconseguit encara consensuar una coalició governamental. A Bulgària, que va celebrar a l’octubre les setenes eleccions legislatives en tres anys, les negociacions per formar govern també avancen a poc a poc.

A Romania, l’anul·lació de la primera volta de les eleccions presidencials pel Tribunal Constitucional ha accentuat la desconfiança ciutadana cap als partits tradicionals en un país on les forces ultres van sumar el 32% dels vots en les legislatives de l’1 de desembre.

La Comissió Europea ha de presentar durant el primer semestre del 2025 propostes per revitalitzar l’economia de la UE, reforçar-ne la indústria, abaratir el cost de l’electricitat, corregir el retard tecnològic respecte als Estats Units i la Xina i augmentar la capacitat de defensa europea. Però el bloqueig de l’eix francoalemany, la política europea d’ajustos pressupostaris, les divergències entre els Vint-i-set i la fragilitat interna de nombrosos països obstaculitza l’adopció de mesures efectives per aconseguir la inversió addicional de 800.000 milions d’euros anuals que l’informe de l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, estima indispensable per evitar el declivi definitiu de la UE.

Suport a Ucraïna

Notícies relacionades

Veneçuela es prepara per a nous malsons

Putin es disculpa amb l’Azerbaidjan per l’accident aeri

Malgrat les declaracions oficials dels líders de la UE que donaran suport financerament i militarment a Ucraïna tot el temps que faci falta, la realitat és que els ciutadans dels principals països de la UE (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) volen majoritàriament un acord de pau com més aviat millor, encara que sigui a costa del fet que Ucraïna hagi de cedir territori a Rússia, segons indica el sondeig del centre britànic YouGov. Només una minoria d’europeus dona suport a augmentar l’ajuda militar a Kíiv, mentre que a Alemanya i Itàlia la posició majoritària és reduir aquesta ajuda militar, assenyala YouGov.

Amb la guerra d’Ucraïna perjudicant l’economia i els costos energètics de la UE, la pretensió de Trump d’imposar aranzels addicionals del 10% al 20% a les exportacions europees, suposarà un altre cop a la indústria europea, assenyala el centre Bruegel. Els aranzels podrien reduir en un 0,23% el producte interior brut (PIB) d’Alemanya, ja en recessió durant dos anys consecutius, indica un altre estudi de la London School of Economics. La pretensió de Trump que els Estats Units comprin Groenlàndia encara pot complicar més les relacions de la UE amb Washington.