Portenys i provincians són dues realitats

"L’Argentina no acaba a la (avinguda) General Paz". La cançó, dels anys 60, al·ludia a la carretera que separa el nord i oest de la ciutat de Buenos Aires de la perifèria de Buenos Aires. Una mena de frontera entre dues realitats. La capital, d’un costat, i l’anomenat "cordó urbà" de la província de Buenos Aires, a l’altre. Si aquella cançó cridava a dissoldre les diferències, les successives crisis econòmiques no han fet més que aprofundir les contradiccions territorials, però també polítiques i culturals entre els portenys, habitants d’una ciutat que va consagrar la seva autonomia el 1997, i els de la província de Buenos Aires, que són els residents en els 24 municipis que l’envolten.

L’Àrea Metropolitana de Buenos Aires (AMBA) inclou la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA), on es concentren el poder executiu i les finances, i els municipis que l’envolten, on la vida és més assequible. En total, uns 16 milions d’habitants. A cada una d’aquestes ciutadelles de fet també s’han construït nombroses urbanitzacions, de vegades amb prou feines separades de les barraques. Els seus vasos comunicants amb la capital són farragosos i conflictius a certes hores del dia. Més de tres milions d’habitants de la província de Buenos Aires accedeixen tots els dies per carretera o les vuit línies de trens i els 31 busos que comencen el seu recorregut a la perifèria i conclouen a l’interior de la ciutat. A prop del 50% dels llocs de treball són ocupats per empleats que venen de l’"altre costat". Per contra, uns 500.000 portenys es guanyen la vida a la perifèria.

Notícies relacionades

La UE apunta a Egipte o el Marroc com a països "segurs" per a l’asil

Petro no fa cas de l’OEA i no reconeix el triomf de Noboa a l’Equador

La CABA va ser històricament la ciutat més homogènia i amb vocació europeïtzant del país. La pobresa afecta avui el 26% dels habitants. A la conurbació, també coneguda com el Gran Buenos Aires, el 52% de les persones són pobres. En aquesta perifèria s’aixequen 2.065 barris populars. El 66% de les famílies d’aquests barris no té accés formal a l’electricitat, el 92% no té aigua potable de xarxa i el 97% no compten amb clavegueram.

La capital i la perifèria constitueixen, en aquest sentit, uns universos paral·lels i porosos entre si. A la ciutat de Buenos Aires governa la dreta des del 2007. A la perifèria predomina el peronisme, fins i tot en l’era de l’anarcocapitalista Milei.