Veneçuela es prepara per a nous malsons

Nicolás Maduro promet una "revolució permanent", però el més permanent que ha tingut Veneçuela és el Nadal: tres mesos de celebració. L’alcaldessa de Caracas, Carmen Meléndez, va encapçalar la vigília de la Nit de Nadal l’entrega de joguines en 22 parròquies de la capital. "Un gran treball perquè les nostres nenes i nens siguin molt feliços". Maduro va voler que les festes entressin en el llibre Guinness, però també que acompanyessin el que el president ha considerat com la superació de la crisi econòmica. "Podem dir al món que Veneçuela és un exemple de com es derroten mesures criminals de sancions i bloqueig. Hem aconseguit avançar per sobre d’elles".

El Balanç Preliminar de les Economies d’Amèrica Llatina i el Carib 2024 de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) xifra que el creixement del PIB veneçolà el 2024 ha sigut d’un 6,2%, el creixement regional més gran, per sobre del Paraguai (4,2%) i el Brasil (3,2%). Els números coincideixen amb els del Banc Central, però difereixen dels analistes econòmics, que ubiquen la millora entre els quatre i cinc punts.

Maduro va recordar que el país ha pogut avançar malgrat haver sigut "sotmès a més de 930 sancions criminals que van tenir un efecte devastador en els ingressos nacionals, en els drets socials del poble, en la seva vida econòmica i a l’hora de satisfer la seva vida diària". Ara, després d’haver perdut bona part dels ingressos que van provocar una "hecatombe econòmica" i un èxode humà sense precedents, s’ha passat, segons l’opinió de Maduro, d’importar el 85% dels seus aliments "al 100% de proveïment amb la producció nacional".

Nou model postpetroler

El palau de Miraflores ha activat "quatre zones econòmiques especials (ZEE)" ubicades en diferents regions estratègiques als efectes d’avançar cap a un "nou model postpetroler" que tregui Veneçuela de l’absoluta dependència del cru i l’enorme asimetria econòmica entre els estats. Aquestes ZEE buscaran la "diversificació de fonts d’ingressos" i el desenvolupament tecnològic i turístic en un país amb un 51% d’habitants en la pobresa.

L’optimisme de Maduro no sembla que tingui relació amb els desafiaments que s’acosten. Veneçuela està regionalment aïllada. El Brasil, Colòmbia, Mèxic i Xile, els països que formen part del bloc progressista llatinoamericà, no han reconegut la seva victòria en les eleccions del 28 de juliol. Els EUA van reconèixer Edmundo González Urrutia com a guanyador de la contesa i van redoblar les sancions contra representants del Govern, militars, funcionaris del Consell Nacional Electoral (CNE) i el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), que van avalar la controvertida victòria oficial. L’encara secretari d’Estat, Antony Blinken, va deixar en suspens la possibilitat de noves sorpreses, entre elles eliminar les llicències atorgades a certes companyies, entre elles Chevron i Repsol, per explotar l’hidrocarbur veneçolà. Aquestes participacions van ser vitals per a l’arrencada econòmica. Van enfortir les arques públiques i van ajudar a sostenir una política antinflacionària que va portar el cost de la vida a l’1% al juliol, el mes que apareix com a decisiu en la disputa política en aquest país.

Els bons auguris que ofereix el "president obrer", com s’autodefineix Maduro, xoquen però amb una evidència: deu dies després que iniciï el seu tercer i discutit mandat, el 10 de gener vinent, ha de començar el segon de Trump.

La història recent informa en principi sobre futures dificultats. El multimilionari no només va descarregar una bateria de sancions contra el palau de Miraflores. Va ser el primer a recolzar l’autoproclamació del diputat Juan Guaidó com a "president encarregat" el gener del 2019. El seu suport va arrossegar després bona part de la UE i d’Amèrica Llatina. La figura de Guaidó es va diluir en un mar de sospites d’accions il·lícites. Maduro va cantar victòria i va reprendre les negociacions amb l’oposició que li havia donat l’esquena al "president encarregat". El Govern de Joe Biden va acompanyar aquestes reunions a Mèxic amb un ablaniment de les mesures i va facilitar el retorn de Chevron a Veneçuela per comercialitzar el petroli veneçolà. Maduro va expressar la seva voluntat de convocar unes eleccions lliures. Aquell compromís es va rubricar amb l’oposició a Barbados. Però entre les paraules i els fets es va començar, des de l’octubre del 2023, a traçar una pronunciada distància. Primer va ser inhabilitada María Corina Machado com a candidata de l’antimadurisme. Després va passar allò del 28 de juliol, enmig d’una dura repressió de les protestes contra els resultats.

La negativa a presentar les actes

La negativa del Govern a presentar les actes que certifiquessin el seu triomf de manera inapel·lable va suscitar com a resposta l’enduriment de l’Administració Biden. I aquest gir ha sigut interpretat com un avançament del que pot passar a partir del 20 de gener. "Si alguna vegada féssim alguna cosa amb Veneçuela, no seria d’aquesta manera. Seria lleugerament diferent. Seria una invasió", va dir Trump el maig del 2020, encara en el poder i quan encara el conflicte intern i bilateral estava en un moment àlgid. Segons alguns analistes, aquelles paraules van ser un exercici de jactància incomplible. Però en el món actual adquireixen una altra rellevància.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Putin es disculpa amb l’Azerbaidjan per l’accident aeri

Molt pocs saben a hores d’ara quin lloc ocuparà Veneçuela en la seva agenda plena de reptes, des de la disputa comercial amb la Xina fins a la invasió russa a l’Iraq i el drama del Pròxim Orient. El que se sap fins ara porta els especialistes a orientar-se respecte dels passos de Washington. Trump ha designat com a substitut de Blinken el senador per Florida, Marco Rubio. No només és un falcó del Partit Republicà, sinó que és fill d’un cubà que va emigrar en la primera onada als EUA, quan l’illa marxava cap al socialisme. Al llarg de la seva carrera, Rubio ha promogut les accions més dràstiques contra l’Havana i també contra Veneçuela i Nicaragua.

La designació de Mike Waltz com a conseller de Seguretat Nacional és un altre indici que s’acosten novetats respecte Veneçuela. De fet, Waltz està entre els que han promogut en el Congrés l’anomenada llei Bolívar, que prohibeix al Govern nord-americà contractar empreses que realitzin operacions comercials amb el madurisme. Sota aquestes circumstàncies, el Nadal trimestral de Maduro corre el risc de ser recordat com una excèntrica anomalia abans del retorn dels pitjors dies.